Reflexionar de la ‘b’ a la ‘t’
La segona edició del la Biennal de Pensament demostra la necessitat del programa, ja que moltes entitats s’hi han adherit i bona part de les sessions s’utilitzen, posteriorment, per a sessions escolars
PRIMERES ESPASES
A la Biennal intervenen personalitats com Margaret Atwood, Donna Haraway i Enric CasassesDe la b de biennal a la t, la darrera lletra de pensament. És tota una declaració d’intencions, una voluntat de trencar els codis per accedir a repensar el que faci falta. Perquè la segona edició d’aquesta iniciativa no pretén pas tancar cap opinió com a veritat única. Més que pretendre construir una enciclopèdia tancada, convida a escampar preguntes i a obrir debats. La Biennal de Pensament, que convoca l’Ajuntament de Barcelona (com ja ho va fer el 2018) aspira a repensar el món a través de sessions que indaguen quatre itineraris pautats: ciutat, democràcia, futur i tecnologia. Enguany, les sessions han potenciat l’streaming per compensar la pèrdua de públic a causa de la covid. A través del web propi, també tenen previst deixar penjades totes les intervencions per poder-se consultar sense caducitats: “Ens consta que hi ha escoles i universitats que aprofiten el material per als seus debats durant el curs”, comenta el responsable de l’àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Joan Subirats. La Biennal presencial s’acaba aquest diumenge, però, en realitat el material segueix latent amb tota la seva dimensió a les xarxes. Que en la segona edició s’hi hagin sumat moltes més entitats demostra que el format és un model d’èxit que ha sabut integrar tot tipus d’entitats per eixamplar el debat a molts estrats de la ciutat.
Aquest any, però, no hi ha hagut l’espontaneïtat del 2018, quan es va provocar el ciutadà a aturar-se al costat del mercat de Sant Antoni per escoltar les discussions constructives sobre un tema de fons, ja que la covid ho ha fet molt complicat. Dimarts a la tarda, per exemple, en la primera sessió a la Fabra i Coats, prop d’un 50% de les cadires van quedar buides per presenciar una conferència sobre els projectes compartits (entre Ajuntament, entitats que ho impulsen i veïns que hi habitin). Davant l’especulació urbanística a Barcelona, l’Ajuntament i la societat civil estudien fórmules per protegir el sòl disponible de l’especulació. Una primera prova és la norma municipal que obliga a cedir a preu de pis públic el 30% d’un edifici de nova construcció a la ciutat. Lamentava Lali Daví, de la cooperativa LaDinamo, que no s’hagi apostat pel model danès, que preveu que quan hi ha la possibilitat d’una venda de tota una finca d’un sol propietari, els llogaters puguin tenir prioritat de compra. Seguint el cas del projecte Community Land Trusts, que s’està desenvolupant a Brussel·les, es preveien les dificultats de diferent tipus que es podrien produir a Barcelona: de confiança política (l’administració perd el control perquè només disposa del 33% de les decisions), legal (perquè la llei sovint protegeix l’administració a ser-ne titular) i social (amb una tradició arrelada del pis individualista) per donar empenta a la socialització dels edificis i dels barris. Més enllà de qui n’és el propietari, el que compta és com es comparteix i com es decideix com serà cada pis i cada espai per compatir. La xerrada va acabar amb un repte per a les cooperatives: que assumissin pisos públics de complexitat per empoderar els seus veïns i anar desestigmatitzant edificis i carrers de determinats barris.
Alguns dels pensadors, escriptors, poetes i artistes que formen part d’aquest programa són Margaret Atwood, Donna Haraway, Vinciane Despret, Irene Solà, Maria Arnal, María Sánchez, Enric Casasses, Maria Cabrera, Esther (Mayoko) Ortega, Daura Mangara, Peter Frase, Laura Llevadot, Lucas Barrero, La Calòrica, Ernestro Castro, Elizabeth Duval, Clàudia Rius, Anna Pacheco, Cristina Morales, Marta Sanz i Raül Garrigasait. La covid ha obligat a exprimir l’enginy per tenir-los presents en diferents formats.
REELABORAR UN DICCIONARI
La Biennal del Pensament ha convidat pensadors a fer una relectura d’algunes paraules en el context actual. Aquí en recollim una selecció. L’encàrrec ha passat, posteriorment, a mans d’artistes visuals i cineastes, que n’han fet una adaptació en format càpsula. Es poden consultar a “ Un vocabulari per al futur”.