7. Sant Pere de Rodes Port de la Selva (Alt Empordà)
L’esplendor del romànic
La bellesa de la natura i la mà de l’home s’uneixen al monestir de Sant Pere de Rodes, un dels millors conjunts patrimonials del romànic
El període que transcorre entre els segles X i el XII és fonamental per a la història del nostre país. Al final de tot, el marc polític i social queda perfectament definit i el nom de Catalunya i el dels seus habitants, reconegut. Al mateix temps, s’imposa un nou sistema social, el feudalisme, amb una concepció jeràrquica i tres estaments impermeables. O, dit en el llenguatge de l’època, els oratores, els bellatores i els laboratores; els que resaven, els que lluitaven i els que treballaven. Arreu del país van proliferar castells des d’on es controlava el territori, i esglésies i monestirs on es volia fer el mateix amb la ment. Més enllà del seu valor patrimonial, uns i altres simbolitzaven la legitimació de la violència i la degradació de la pagesia.
El nostre país té un patrimoni excepcional del període romànic. Però es fa difícil no recomanar, per la seva riquesa i pel paper que va jugar durant molts segles, el conjunt del monestir de Sant Pere de Rodes. El seu emplaçament, entre les muntanyes de Verdera i de Santa Helena, és excepcional i resulta impossible no sentir-se aclaparat per les vistes que es poden contemplar des del castell de Sant Salvador, des de les restes del poble de Santa Creu de Rodes o des de qualsevol atalaia que ens ofereix el monestir. En pocs metres quadrats, es resumeixen els puntals de la societat feudal mentre la nostra vista es perd més enllà del cap de Creus.
El monestir de Sant Pere de Rodes no era només un espai per al treball i l’oració, seguint la regla benedictina, sinó també un puntal feudal des d’on s’exercia jurisdicció sobre bona part del terme, tot marcant la vida quotidiana dels habitants de la rodalia, obligats a pagar censos. A l’interior del recinte, la visita no deixa indiferent, malgrat l’espoli que va partir durant els segles d’abandonament i alguna reconstrucció bastant discutible, i l’abadia ens trasllada al període que va dels segles X al XII, quan van viure el seu moment de màxim esplendor. Va ser aleshores quan es van construir els principals tresors del complex, com ara l’espectacular església, amb les tres naus, la portalada del Mestre de Cabestany i també quan es va sobreposar un claustre a un altre extremadament sobri.
DOS CLAUSTRES
La reconstrucció d’un claustre no és un fet excessivament singular. N’hi ha un munt de testimonis arreu del país. No obstant això, allò que resulta menys habitual és que el visitant tingui la possibilitat de gaudir de dos claustres, com passa al monestir de Sant Pere de Rodes. El primer està situat a un nivell inferior i és un dels més antics de la península Ibèrica, mentre que el segon es va fer durant el segle XII. Els monjos benedictins només podien fer la volta a un dels dos espais, perquè l’altre, o bé no existia o bé estava enterrat, però el visitant actual té la possibilitat de passejar per tots dos. No us perdeu els fragments de pintures murals del claustre inferior ni els capitells del superior.