La cultura és una feina (i és segura!)
Vivim temps foscos per a la cultura.Mai fins ara ens havíem trobat amb el fet d’haver de fer un podi mensual sense saber si les obres que recomanem es podran estrenar. Tenint en compte l’absència de rebrots en teatres, auditoris i sales de concerts, creiem que tancar la cultura és una mesura il·lògica. Fa uns dies, sentíem dir al govern que calia cenyir-nos als pilars essencials: “Família, salut i feina.” Aquests “pilars” són propis d‘una societat distòpica, que cancel·la la llibertat de pensament i el sentiment ritual de pertinença que ens aporta la cultura. en tots els seus vessants El més greu de tot plegat, però, és considerar que la cultura no és una feina.
En eSi a això hi sumem la litúrgia multitudinària que es va celebrar fa uns dies a la Sagrada Família, l’absurditat de les mesures és ja flagrant. Demanem coherència: o la reobertura imminent dels espais culturals, o bé mesures restrictives que no discriminin per sectors, per credos ni per classes, i que vagin acompanyades de les garanties econòmiques suficients per rescatar tots els afectats. Si no és així, que es preparin, que començarem a fer teatre a les esglésies.l podi del mes de novembre hi han participat la Laura, la Paula, l’Anna, la Joana, la Mar, el Nil i l’Alba.
1
3
2
És temps de transitar?
Si tanquen la cultura, els teatres han d’ajornar les obres, i les noves escenes, capdavanteres en l’enllaç entre cultura i política, perden espais d’altaveu. Tránsitos, una coproducció amb el Grec, que s’havia de veure al novembre i ara ha saltat al desembre, representa aquesta veu de xarxa entre la comunitat LGTBI catalana, argentina i uruguaiana, posant el focus en el moment d’encarar o no un trànsit. En la proposta, dansa, teatre i document dialoguen per transportar una realitat infrarepresentada als teatres, la de les persones transgènere i de gènere fluid, a l’abisme que pot suposar un canvi vital, també per a persones d’identitat normativa. Ens queda el teatre per seguir aprenent d’aquest nostre món bell i divers.
TRÁNSITOS
Del 10 al 12 de desembre. La Gleva
Val la pena salvar-te?
Amb només 21 anys, mentre col·laborava en un projecte de cooperació internacional, la dramaturga Aina Tur va patir un assaltament armat en un país de l’Amèrica Llatina que prefereix no revelar. Durant cinc hores, ella i els seus companys –tots homes– van ser retinguts en una esplanada a punta de pistola. El desplegament institucional que els va salvar, només es va emprendre a causa de la nacionalitat europea d’algunes de les víctimes. Si haguessin nascut en altres països, la seva vida no hauria valgut l’esforç. Aquesta experiència tan real com traumàtica s’ha convertit ara en un monòleg que interpreta l’actriu Anna Alarcón, de qui encara recordem Psicosi de les 4.48, de Sarah Kane. En aquesta ocasió, la proposta dona visibilitat en clau poètica a les ombres d’un sistema que fa bandera de paraules com llibertat i igualtat.
UNA GALAXIA DE LUCIÉRNAGAS
Fins al 29 de novembre. Teatre Maldà
El so té una ombra?
David Espinosa presenta Calle Sombra, una nova peça visual que segueix explorant el món del teatre a escala, la línia de creació que l’artista ha treballat els últims anys a través de l’experimentació amb objectes i ombres a escena. Mostra un joc d’ombres i de sons simbòlic al si d’una peça en què diversos recursos plàstics, units al concepte de coreografia, generen una expressivitat peculiar que fa d’unió entre diversos llenguatges artístics. Una peça visual i poètica, coproduïda per la Sala Hiroshima, on s’estrenarà per primer cop i que aquests dies ha fet saltar l’alarma pel seu trasllatobligat.
CALLE SOMBRA
27 i 28 de novembre. Sala Hiroshima
