La llarga i plena vida de Batman

Si em diuen Marvel, dic Daredevil. Si em pregunten per DC, Batman continua sent la meva referència. Si a Daredevil (l’home sense por) el vaig descobrir com a Dan Defensor en les edicions de Vértice, a Batman (l’home ratpenat), el vaig llegir per primer cop en les publicacions de l’editorial mexicana Novaro. Era un Batman més rústic, en el sentit que tenia o fred o calor. Sense matisos. El Bé o el Mal, sense espais intermedis. Amb el temps, es va modular, després de passar per l’esclat pop i paròdic que va representar la sèrie televisiva dels anys seixanta. D’haver passat èpoques, sobretot als inicis, en què era més a prop del crim que de la justícia, de ser molt naïf, de ser un patriota o de protagonitzar històries de ciència-ficció, Batman va arribar a fer ombra al gran superheroi de tots els temps, Superman, quan en els vuitanta obres com The dark night, de Frank Miller, o La broma asesina, d’Alan Moore i Brian Bolland, van donar una consistència de personatge complex i ple de contradiccions a l’únic superheroi que no té superpoders, sinó que basa en la ciència, la preparació física i una gran fortuna com a empresari la seva veritable personalitat, la del milionari Bruce Wayne. Gràcies a aquests còmics, Batman va aterrar al cinema amb Tim Barton, obrint una època daurada per als films de superherois. Tots aquest elements es recullen a Batman. La historia definitiva del caballero oscuro en el comic, el cine y más allá (Norma Editorial, 66 euros), un volum proper al llibre objecte, amb desplegables i facsímils, com la primera historieta de Batman, que el fan un regal ideal per als fidels seguidors del personatge.