EL SETGE DE JOSEP DE MARGARIT

La guerra dels Segadors és un dels episodis més analitzats de la nostra història, amb estudis que l’han resseguit des de diverses perspectives, des de la tensió política i institucional fins a la base social. El llibre que ha publicat Farell Editors ens proposa fer-ho des d’una òptica militar; bàsicament, a partir de la recuperació d’una de les cròniques principals que es van fer, La relació fidel i exacta del setge de Barcelona fet pels espanyols els anys 1651 i 1652, atribuïda a Josep de Margarit. L’obra és coneguda pels experts, però molt menys pel públic. L’historiador Pere Cristòfol (Barcelona, 1971) ha contrastat les tres versions que es conserven del document, la més coneguda de les quals es troba a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. La que utilitza com a base, però, és el manuscrit conservat a l’Assemblea Nacional de França, a la qual s’han afegit cartes, frases i paraules que apareixen en una versió de la Biblioteca Nacional de França. Josep de Margarit es va convertir en “l’ànima de la resistència de la ciutat” durant el setge del 1651/52. Va formar part de la primera delegació que es va enviar a París quan va esclatar la guerra dels Segadors i, quan va tornar a Barcelona, va ser nomenat governador de Catalunya. Es tracta, doncs, del relat d’un dels principals protagonistes de l’enfrontament, que, a més, va assumir un nivell de compromís notable, tal com comprovarà el lector des del primer moment.

El document es complementa amb un estudi introductori Pere Cristòfol, autor de diverses publicacions sobre la matèria. En la introducció, el lector hi trobarà una quantitat considerable d’informació que li permetrà entendre molt millor el text de Margarit: els efectius de cada bàndol i les campanyes que es desenvolupen fora de Barcelona, els paràmetres del conflicte entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes i el perfil biogràfic de l’autor de la crònica, Josep de Margarit, ens són explicats en un llibre que combina el rigor amb la voluntat de divulgació.