L’OBRA DE JAUME MEDINA

Gentilment feta arribar pel seu autor, l’obra de Jaume Medina mereix una glossa molt més àmplia que ara no li puc dedicar aquí. Es presenta en tres volums, Obra Poètica Completa, El Prat de la Memòria i Lletra Menuda, en aquest ordre al meu parer, mal que el dipòsit legal digui el contrari. El primer conté els poemes de Medina i, a més, les traduccions –dels clàssics, la majoria–, un ampli registre de cronologies, notes i comentaris, i abundants textos i correspondència del seu autor amb els diferents actors de l’esdevenir dels poemes, amb una atenció important a l’activitat com a editor. El segon volum inclou articles i documents al voltant de diverses figures literàries –Carner i Riba al capdavant, i Verdaguer, Llull i d’altres–, en què Medina ha participat en graus diversos. En el tercer, el més breu, hi ha els escrits sobre temes que en diríem més d’opinió, sense abandonar l’àmbit literari, en visita a l’actualitat social i a la política.

Davant la impossibilitat, com he dit, de fer-ne el comentari adient, cal remarcar que la múltiple publicació porta el segell Publicacions Internacionals Catalanes, que hom associaria amb l’IEC, però que no hi figura als catàlegs. Es tracta, per tant, d’una edició d’autor. Per la riquesa i minuciositat dels continguts, per l’abundància de referències, pel constant descens a l’àmbit personal, per l’exhaustiva documentació, el conjunt resulta inimaginable dins dels actuals paràmetres editorials del país. No costa suposar les dificultats amb què hauria topat aquest triple objecte textual enviat a les empreses amb capacitat per dur-lo a terme, on en el millor dels casos el director literari és una figura decorativa, i decideix què es publica –i, sobretot, què no– el cap de vendes.

En l’obra mediniana hi ha tots els avantatges i (potser) inconvenients de no estar subjecte a controls editorials, i una destacada virtut: ser un objecte literari únic en les lletres catalanes actuals. A banda de la importància dels estudis sobre els autors abans esmentats, és remarcable l’autoretrat de l’home Jaume Medina, poeta, traductor, editor, curador, professor, amic, conseller. I, encara, l’impressionant testimoniatge d’una època ja llunyana, de la qual no queda gaire memòria escrita, tret de la generada al voltant de la desapareguda Maria Mercè Marçal. El cas convida a reflexionar sobre els ens col·lectius que ocupen el lloc de les antigues societats literàries, instal·lades en una prescripció sòlida mal que –com tot– discutible, i que objectes textuals recents com aquest emès per Medina fan trobar poderosament a faltar.