MENTS CRIMINALS D’ÈPOCA

La paraula alienista es feia servir en el segle XIX amb un cert toc despectiu per anomenar els metges que es preocupaven pels pacients amb problemes mentals. Sigmund Freud encara no havia publicat les obres que donarien lloc, en el tombant del segle, a la psicoanàlisi, i les persones “alienades”, amagades normalment per les seves pròpies famílies, eren un objecte d’estudi nou. Ni de lluny es tenien en compte els problemes psiquiàtrics a l’hora d’avaluar les tendències criminals dels delinqüents, i faltaven moltes dècades perquè els primers investigadors de l’FBI es prenguessin seriosament l’anàlisi de perfils (tal com explica una sèrie de culte, Mindhunter, també a Netflix). Afortunadament, la ficció tot ho permet i ha fet possible gaudir d’una proposta com The alienist, que es va estrenar el 2018 i que aquesta tardor ha tornat a les pantalles amb una segona temporada que supera la primera. Està basada en dues novel·les de l’escriptor Caleb Carr –The alienist i Angel of Darkness– publicades en els anys noranta, que tenen com a argument una sèrie d’horribles assassinats comesos a Nova York els anys 1986 i 1987. Els protagonistes són l’alienista del títol, el doctor Lazlo Kreizler, interpretat per Daniel Brühl, i el seu amic John Moore (Luke Evans), un cavaller de bona família que es dedica a fer de periodista per al New York Times. Tos dos són amics de Theodore Roosevelt, un dels personatges reals que apareixen a les novel·les i a la sèrie. Abans de convertir-se en president dels Estats Units aquest Roosevelt –no confondre amb el que va liderar els Estats Units durant la Segona Guerra Mundial– va ser comissionat de la policia a la ciutat i es va guanyar la fama de ser expeditiu lluitant contra la corrupció. Aquest fet real es trasllada a la ficció per explicar per què, quan comencen a aparèixer nens i adolescents brutalment assassinats, Roosevelt decideix demanar ajuda a Kreizler i Moore, ja que no confia en els policies que han d’investigar el cas. Per ajudar-los, el comissariat els ofereix la col·laboració de la seva secretària, Sarah Howard (Dakota Fanning), una noia d’aspecte fràgil i melancòlic que amaga un caràcter fort i independent, que no es deixa portar pels prejudicis de l’època. Tots tres, amb l’ajuda dels servents que el doctor Kreizler té a l’institut on acull nens orfes, aniran seguint el fil dels macabres crims. El cas es va complicant quan descobreixen que totes les víctimes eren nens que vivien de la prostitució als barris més marginals de la ciutat. Mentrestant la policia, amb uns agents més preocupats per protegir els poderosos que no pas per aturar els crims, els anirà posant pals a les rodes. Es tracta d’una història detectivesca que té el seu punt fort en l’ambientació i la recreació d’un moment històric que coincideix amb els crims, en aquest cas reals, de Jack l’Esbudellador a Londres. Ara ens trobem a l’altra banda de l’Atlàntic, en una ciutat que va creixent a ritme sorprenent amb una barreja de cultures, tradicions i desigualtats, i on finalment la captura de l’assassí s’aconsegueix gràcies al fet d’analitzar la seva personalitat alienada. Un esforç que també té un cost per als protagonistes, obligats a afrontar les seves pròpies contradiccions psicològiques. La segona temporada recupera el mateix equip d’investigadors, però en aquest cas el protagonisme recau en la noia, Sarah, que ha deixat el cos de policia i ha creat la seva pròpia agència de detectius, on treballen només dones. La seva discreció farà que l’esposa de l’ambaixador espanyol busqui el seu servei, després de la sorprenent desaparició del seu fill acabat de néixer. La política –amb la imminència de la guerra d’Espanya per Cuba i les manipulacions informatives a càrrec d’un altre personatge real, William R. Hearst– complicarà un cop més la investigació.