Nàufrags a la ciutat
Avui comentarem una novetat i una mitja novetat de l’editorial Babulinka, de Mar González, flamant guanyadora del darrer Premi Llibreter en la categoria de literatura infantil i juvenil en català per la novel·la Dunes. Diari d’un altre estiu, de Muriel Villanueva.
D’una banda, l’àlbum il·lustrat La Lluna no és de ningú, de Tohby Riddle i, de l’altra, un títol de la col·lecció “Minimini”, El bot del Dr. Bombard, amb text d’Oriol Canosa i il·lustracions de Jordi Sunyer, que ja va sortir fa uns uns mesos, però que val la pena rescatar, tot i que el protagonista no vulgui.
Canosa sintetitza i versiona l’experiència real que va viure el francès Alain Bombard, metge en un poble de pescadors, que va voler demostrar de manera empírica que es podia sobreviure a un naufragi. En el relat, molt ben acompanyat per les il·lustracions de Sunyer, Canosa ens mostra un home que després d’un naufragi sobreviu fent valer tota mena de recursos. Fins al punt que quan finalment arriba a terra i un grup de persones el va a rebre, s’adona que prefereix la solitud i se’n torna, mar endins. Un final del tot sorprenent.
La Lluna no és de ningú és un conte en què l’autor barreja amb habilitat la relació dels animals (antropomòrfics: van vestits i també al teatre, llegeixen, mengen al restaurant, treballen...) amb els humans.
Clive Prendergast és una guineu que viu amb èxit en una gran ciutat, en concret en un pis de dues habitacions. Té un amic ase anomenat Humprey, que viu a la ciutat, amb menys èxit que Clive, i sense adreça fixa, depenent de la nit, en un portal o un altre.
Amb aquest plantejament sembla una història moral, d’aquelles de bons i dolents, amb intencions subratllades. Però no, és una història d’amistat, amb un seguit de moments delicats, agradables, sense un missatge forçat. En tot cas, amb molts de subtils. I amb una tècnica d’il·lustració molt atractiva.
