Mitologia nòrdica a ‘Assassin’s Creed’

Des de la primera entrega el 2007, la saga Assassin’s Creed ha acompanyat el jugador per alguns dels períodes històrics més interessants. De les croades al Renaixement, passant per l’antiga Grècia, la Revolució Francesa o la guerra de la Independència nord-americana. No tots els títols han estat memorables, però la part gràfica sempre ha estat notable. Però primer amb Assassin’s Creed Origins (2017) i després amb Assassin’s Creed Odyssey (2018), Ubisoft Montreal va rentar la cara al sistema de joc i va millorar la jugabilitat dels títols. Ara, amb Assassin’s Creed Valhalla, la companyia canadenca segueix en línia ascendent i ens porta a una aventura a cavall entre la vella i la nova generació de consoles. Possiblement, un dels últims grans jocs per a unes plataformes i un dels primers per a PlayStation 5 i Xbox Series X. Assassin’s Creed Valhalla deixa enrere civilitzacions antigues i es trasllada al recent segle IX, concretament, a una Gran Bretanya sumida en el caos i envaïda, entre d’altres, pels víkings. Ens posarem a la pell d’Eivor –podrem triar si serà home o dona–, un víking que lidera el seu clan en una d’aquestes invasions, per tal de crear una nova llar per al seu poble. No només emprarem la força bruta en multitud de batalles, sinó també la diplomàcia, buscant aliats en els diferents bàndols al més pur estil Joc de trons. Aquest lliurament és una excusa per revisar la cultura de l’època. En aquest cas, és el torn de la nòrdica, un període tan desconegut com interessant.