Música

PAU JORQUERA

DIRECTOR DE LA BACH COLLEGIUM BARCELONA, CODIRECTOR DE LA BECA BACH - FUNDACIÓN SALVAT I SOTSDIRECTOR DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT

“Bach és un narrador d’històries”

Pau Jorquera és el director de la Bach Collegium Barcelona, una agrupació professional de cor i orquestra que el 17 de desembre actuarà al Palau de la Música Catalana

L’ESCOLANIA
“L’Escolania de Montserrat és la casa de la música. És un tresor del nostre país poc conegut, envoltat d’una aureola d’elitisme”
INTERÈS PER BACH
“Bach no és només un músic, sinó un narrador d’històries; treballa sobre un text i l’il·lustra amb música. Posa cara als personatges”

Pau Jor­quera (Bar­ce­lona, 1982) no para mai quiet. Actu­al­ment, té entre mans dos pro­jec­tes que l’il·lusi­o­nen: la direcció de la Bach Colle­gium Bar­ce­lona (BCB), una agru­pació pro­fes­si­o­nal de cor i orques­tra, i la cre­ació del segell dis­cogràfic Ana­crusa. Els dos pro­jec­tes tenen a veure amb l’encre­ua­ment de la música antiga i la inno­vació. Paral·lela­ment, la Fun­dació Sal­vat, que du a terme una impor­tant tasca de suport a les ini­ci­a­ti­ves musi­cals, és mece­nes i orga­nit­za­dora prin­ci­pal de la Beca Bach-Fun­dació Sal­vat, en la qual col·labo­ren el BCB i la Fun­dació Bach­ce­lona, fent-ne la pro­gra­mació musi­cal.

Com neix la Bach Colle­gium Bar­ce­lona?
El 2011 vam crear el pro­jecte Bach Zum Mit­sin­gen (BZM) per fer can­ta­tes de Bach en for­mat par­ti­ci­pa­tiu. Vam triar dotze can­tants per asse­gu­rar que el cor fun­cionés, però la idea era que s’hi pogués ins­criure tot­hom. El grup de can­tants pro­fes­si­o­nals es va fer any rere any més esta­ble, i vam deci­dir fer un con­cert només amb ells per mos­trar el pro­grama que teníem pre­pa­rat. Vam creure oportú enre­gis­trar-lo i vam apro­fi­tar l’avi­nen­tesa per crear la marca Bach Colle­gium Bar­ce­lona, que cobreix un cor i una orques­tra que poden tre­ba­llar junts o per sepa­rat i en pro­duc­ci­ons ben diver­ses. 
Són una agru­pació esta­ble?
El que és esta­ble és la marca BCB. Els únics inte­grants que hi som sem­pre som jo, com a direc­tor del cor, i la vio­li­nista Adri­ana Alcaide, que és la con­cer­tino de l’orques­tra. Els altres músics can­vien en funció de la pro­ducció en què tre­ba­llem. 
El novem­bre del 2019 van fer la pre­sen­tació ofi­cial del cor de la BCB. Un any després, en quin punt es tro­ben? 
L’any pas­sat havíem pla­ni­fi­cat un calen­dari per pre­sen­tar l’estruc­tura sen­cera de la BCB. L’estiu del 2018, vam gra­var el disc i el novem­bre del 2019, el vam pre­sen­tar. Al desem­bre, vam fer un con­cert amb l’orques­tra. L’objec­tiu següent era ofe­rir un con­cert con­junt, cor i orques­tra, el Diu­menge de Rams d’aquest any 2020, però el vam haver de sus­pen­dre a causa de la pandèmia de la covid-19. La pro­pera cita serà el con­cert  Händel per Nadal, pre­vist per al 17 de desem­bre, al Palau de la Música Cata­lana. Hi inter­pre­ta­rem el Dixit Domi­nus i una selecció d’El Mes­sies, de Händel. Aquest és el con­cert de Nadal anual de la Fun­dació Sal­vat, en el qual el BCB hi par­ti­cipa aquest any com a intèrpret.
Amb la Fun­dación Sal­vat, quin vin­cle hi teniu?
La Fun­dación Sal­vat s’implica en cau­ses diver­ses. Col·labora amb enti­tats amb vocació social, com la Fun­dació Fines­tre­lles i la Fun­dació Cassià Just. Té una línia d’art pictòric: cada any com­pra un qua­dre fet per un artista viu. I també té una línia rela­ci­o­nada amb la música, cen­trada en la col·labo­ració amb el Cor de la Facul­tat de Farmàcia de la Uni­ver­si­tat i en el finançament de la Beca Bach i la Bach Colle­gium Bar­ce­lona.
El Mes­sies, de Händel, és sinònim de Nadal?
Es fa per Nadal per tra­dició, però essen­ci­al­ment no té una temàtica nada­lenca. Consta de tres parts: les dues pri­me­res ver­sen sobre els dos moments més forts de l’any litúrgic, el Nadal i la Pas­qua, i la ter­cera part, l’Apo­ca­lipsi, parla de la trans­cendència de l’ànima. Se sol fer per Nadal, però seria igual­ment cor­recte fer-lo per Pas­qua! 
I el Dixit Domi­nus, per què l’han esco­llit? 
Crec que és l’obra més talen­tosa de Händel. És una peça de joven­tut en què Händel demos­tra un gran domini del con­tra­punt. El Dixit Domi­nus irra­dia cre­a­ti­vi­tat, és una festa. És la joven­tut de Händel con­cen­trada en un text.  
Una vegada cons­tituïts com a BCB, es van des­vin­cu­lar pro­gres­si­va­ment de la Fun­dació BZM.
La Fun­dació BZM com a tal ha des­a­pa­re­gut, perquè n’han sor­tit tres pro­jec­tes tan potents per se que ara cada un és una uni­tat inde­pen­dent. Es tracta del Fes­ti­val Bach­ce­lona, la Beca Bach i la BCB. Tots tres par­tei­xen del mateix tronc, que és BZM, però són uni­ver­sos dife­rents. 
Per què li interessa Bach?
Me l’he tro­bat per casu­a­li­tat. De fet, la meva pri­mera experiència amb Bach va ser dolenta. Quan estu­di­ava direcció de cor, vaig haver de diri­gir una obra seva, i em vaig estim­bar. El vaig aban­do­nar durant un temps, fins que vaig des­co­brir que Bach no és només un músic, sinó un nar­ra­dor d’històries. Bach tre­ba­lla sobre un text i l’il·lus­tra amb música. És qui posa cara als per­so­nat­ges. Par­teix d’un text antic i, a través de la seva música, fa que el teu vin­cle amb el text esde­vin­gui més pro­per. 
I la música bar­roca, per què sig­ni­fica tant per a vostè?
L’entenc molt bé pel que fa a l’aspecte rítmic. Abans d’entrar a l’ESMUC, la meva for­mació va ser sobre­tot com a per­cus­si­o­nista. I, d’alguna manera, la música bar­roca balla, salta, pica. Em sento pro­per a la per­cussió que es troba dins del cami­nar de la música bar­roca. 
Parli’ns ara del segell Ana­crusa.
Serà un segell dis­cogràfic per gra­var, edi­tar i pre­sen­tar idees rela­ci­o­na­des amb la música antiga i la inno­vació. De moment, Ana­crusa té dos dis­cos edi­tats, el de la BCB i un d’Adri­ana Alcaide, però com a segell encara no exis­teix per se. Aviat començarem a donar-li forma. La música antiga ha d’afe­gir ele­ments que la facin pro­pera. L’any pas­sat vam tre­ba­llar un arran­ja­ment d’El Mes­sies amb bate­ria i baix elèctric. 
No li fa por per­dre l’essència de la peça ori­gi­nal?
Quin interès té gra­var el que ja està gra­vat? Glenn Gould deia que no hi ha neces­si­tat de fer una música si l’artista no té una pro­posta. Qual­se­vol pro­posta pot ser inno­va­dora. Una obra es pot mirar des de mol­tes òpti­ques. Ana­crusa pretén ser l’espai de la gent que tin­gui ganes de fer pro­pos­tes noves. 
També és sots­di­rec­tor de l’Esco­la­nia de Mont­ser­rat. Què li aporta tre­ba­llar-hi?
L’Esco­la­nia és la casa de la música. Els esco­la­nets reben una edu­cació primària de molt bon nivell i un ense­nya­ment musi­cal bru­tal. És un tre­sor del nos­tre país poc cone­gut. La gent no sap ben bé què hi fem ni com tre­ba­llem.  

.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.