“Mentre vaig ser a l’hospital, no vaig ser conscient de l’arribada del virus”

La vida i l’obra de Miguel Gallardo han anat de bracet durant tota la seva trajectòria. L’etapa undergraund reflectia el seu univers de disbauxa juvenil; a Maria i jo, les seves relacions familiars, especialment amb la seva filla, i ara, en una de les novetats editorials que presenta aquest mes, Algo extraño me pasó camino de casa (Astiberri) es capbussa en l’experiència que ha viscut aquest darrer any. El tema podria ser molt més tràgic si no fos perquè Gallardo sap treure rendiment humorístic o, si més no, desdramatitzat, de situacions complexes que li han passat a la vida. La cosa és que a principi d’any, el dibuixant va sentir unes molèsties al cos que el van començar a inquietar. “Em trobava molt cansat, però pensava que era a causa de tots aquests darrers anys, que no he parat de fer molts viatges per xerrades, presentacions i tallers.” Un bon dia va parlar amb la metgessa d’urgències, que li va dir que millor que anés a l’hospital. I es va presentar a Sant Pau, a Barcelona. Li van diagnosticar un tumor al cap, i calia operar-lo. Dit i fet. Mentrestant, al món exterior es començava a parlar de la pandèmia però, per la gravetat de l’operació, fins que no li van donar l’alta, Gallardo en va viure al marge. Finalment, el van enviar a casa i poc després es va declarar l’estat d’alarma. “Mentre vaig ser a l’hospital, no vaig ser conscient de l’arribada del virus.” L’obra segueix la línia de les darreres de vivències que ha publicat, que s’expressen a l’estil de llibre de viatge.

Aquesta edició coincideix amb la reedició de Perro Nick, una obra que va ser publicada el 1991 per l’editorial Casset i que era difícil de trobar. Ara, Ediciones La Cúpula l’ha recuperat a partir de la restauració dels fotolits. Gallardo va voler fer amb aquesta obra, protagonitzada per un detectiu maldestre, un homenatge al cinema negre. “Vaig fer servir diàlegs trets directament de novel·les de gènere negre, tot i que no sé si es va entendre prou bé.”

Aquesta pandèmia, però, ha donat per a més per a Gallardo. “Els dibuixants de còmic estem acostumats a passar moltes hores a casa, però tenia molt temps i vaig recuperar algunes animacions que havia fet per ordinador i en vaig crear de noves. Així, i amb aportacions d’altres col·legues, va crear un fictici esdeveniment d’animació, el Festival Internacional d’Animación On Line de Bolsillo. “Tenia diferents seccions i es concedien premis, cosa que va fer que molta gent pensés que era un festival de debò.” En aquest joc en què la realitat i la ficció s’apleguen, Gallardo hi voldria trobar un aixopluc perquè esdevingués una realitat. A més, també ha tret el còmic Un extraño asesinato per als clients de l’FNAC. Intensitat pandèmica.