“Mentre vaig ser a l’hospital, no vaig ser conscient de l’arribada del virus”

La vida i l’obra de Miguel Gallardo han anat de bra­cet durant tota la seva tra­jectòria. L’etapa under­graund reflec­tia el seu uni­vers de dis­bauxa juve­nil; a Maria i jo, les seves rela­ci­ons fami­li­ars, espe­ci­al­ment amb la seva filla, i ara, en una de les nove­tats edi­to­ri­als que pre­senta aquest mes, Algo extraño me pasó camino de casa (Asti­berri) es cap­bussa en l’experiència que ha vis­cut aquest dar­rer any. El tema podria ser molt més tràgic si no fos perquè Gallardo sap treure ren­di­ment humorístic o, si més no, des­dra­ma­tit­zat, de situ­a­ci­ons com­ple­xes que li han pas­sat a la vida. La cosa és que a prin­cipi d’any, el dibui­xant va sen­tir unes molèsties al cos que el van començar a inqui­e­tar. “Em tro­bava molt can­sat, però pen­sava que era a causa de tots aquests dar­rers anys, que no he parat de fer molts viat­ges per xer­ra­des, pre­sen­ta­ci­ons i tallers.” Un bon dia va par­lar amb la met­gessa d’urgències, que li va dir que millor que anés a l’hos­pi­tal. I es va pre­sen­tar a Sant Pau, a Bar­ce­lona. Li van diagnos­ti­car un tumor al cap, i calia ope­rar-lo. Dit i fet. Men­tres­tant, al món exte­rior es començava a par­lar de la pandèmia però, per la gra­ve­tat de l’ope­ració, fins que no li van donar l’alta, Gallardo en va viure al marge. Final­ment, el van enviar a casa i poc després es va decla­rar l’estat d’alarma. “Men­tre vaig ser a l’hos­pi­tal, no vaig ser cons­ci­ent de l’arri­bada del virus.” L’obra segueix la línia de les dar­re­res de vivències que ha publi­cat, que s’expres­sen a l’estil de lli­bre de viatge.

Aquesta edició coin­ci­deix amb la ree­dició de Perro Nick, una obra que va ser publi­cada el 1991 per l’edi­to­rial Cas­set i que era difícil de tro­bar. Ara, Edi­ci­o­nes La Cúpula l’ha recu­pe­rat a par­tir de la res­tau­ració dels foto­lits. Gallardo va voler fer amb aquesta obra, pro­ta­go­nit­zada per un detec­tiu mal­des­tre, un home­natge al cinema negre. “Vaig fer ser­vir diàlegs trets direc­ta­ment de novel·les de gènere negre, tot i que no sé si es va enten­dre prou bé.”

Aquesta pandèmia, però, ha donat per a més per a Gallardo. “Els dibui­xants de còmic estem acos­tu­mats a pas­sar mol­tes hores a casa, però tenia molt temps i vaig recu­pe­rar algu­nes ani­ma­ci­ons que havia fet per ordi­na­dor i en vaig crear de noves. Així, i amb apor­ta­ci­ons d’altres col·legues, va crear un fic­tici esde­ve­ni­ment d’ani­mació, el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal d’Ani­mación On Line de Bol­si­llo. “Tenia dife­rents sec­ci­ons i es con­ce­dien pre­mis, cosa que va fer que molta gent pensés que era un fes­ti­val de debò.” En aquest joc en què la rea­li­tat i la ficció s’aple­guen, Gallardo hi vol­dria tro­bar un aixo­pluc perquè esde­vingués una rea­li­tat. A més, també ha tret el còmic Un extraño ase­si­nato per als cli­ents de l’FNAC. Inten­si­tat pandèmica.