Articles

Cinema a prova de temps

A Catalunya es mantenen actives tretze sales centenàries que projecten cinema regularment i que mantenen viva l’experiència encara avui no superada de veure el setè art en una pantalla gran

TONI VALL
“No són només un lloc on es projecten pel·lícules, sinó un espai de poble i de ciutat on s’expliquen històries”
SERGI DÍAZ
“El nostre públic comença a partir dels 30 anys, tenim un dèficit de gent jove, però confiem que tenim corda per a molt temps”

En l’imaginari dels que ja tenim una certa edat, anar al cinema es conserva, encara avui, com una experiència cultural amb majúscules de la qual poder gaudir durant unes hores. Les butaques, la foscor, el so que t’embolcalla i les crispetes et preparen per viure una ficció des de l’anonimat d’un espai compartit amb gent a qui potser ja no tornaràs a veure mai més. En un moment en què el temps lliure també es disfruta sense sortir de casa, anar al cinema s’ha convertit en una pràctica estranya que a molts, sobretot a les generacions més joves, els costa fer seva. Però davant d’un futur incert pel mateix concepte de consum comercial de cinema apareixen com a bastions de màxima resistència poc més d’una desena de sales, tretze en concret, que arreu de Catalunya han mantingut durant més de cent anys les projeccions de films, gràcies a l’esforç econòmic i de compromís social i afrontant situacions i problemes de tot tipus que no les han fet defallir. Per premiar tota la feina feta durant aquest temps, l’ Acadèmia del Cinema Català va entregar una placa commemorativa als representants de les tretze sales en un acte auster, per culpa de la pandèmia, celebrat a finals d’octubre a la localitat de Calella. La presidenta de l’entitat cinematogràfica, Isona Passola, va lloar la dedicació dels responsables dels espais premiats i els va convidar a mantenir viva la flama dels apassionats pel setè art. “Intenteu resistir. La gent estima el cinema”, va dir.

Paral·lelament a l’homenatge es va donar a conèixer el catàleg virtual que recull la història i les particularitats dels locals d’arreu del territori català. Una tasca elaborada pel periodista i crític Toni Vall, que en parlava així: “Avui dia és gairebé un acte de militància, quan hauria de ser de consciència cultural i patrimonial del que signifiquen les sales de cinema per al país”, que “no són només un lloc on es projecten pel·lícules, sinó un espai de poble i de ciutat on s’expliquenhistòries”.

CAMINS COSTERUTS

En el catàleg, Toni Vall permet redescobrir petites joies històriques dels inicis del cinema a Catalunya, farcides d’anècdotes que fan cada sala única i en què també apareixen els camins costeruts que han pogut superar per mantenir-se en actiu allà on moltes d’altres van acabar tancant. Sergi Díaz és el president de l’Associació d’Amics del Cinema de la Vall de Ribes, creada com a cineclub el 2003 i que actualment s’encarrega de la gestió del Cinema Catalunya de Ribes de Freser. Díaz destaca que es tracta de la sala més antiga de Catalunya “i segurament de tot l’Estat”, malgrat que no es disposi de documentació oficial. “El propietari de l’espai, Eugeni Casals, es va jubilar el 2008, i nosaltres vam encetar una campanya per salvar el cinema i ho vam aconseguir amb el suport de l’Ajuntament, que convertirà la sala en un espai d’ús públic”, relata Díaz, que remarca la importància de comptar amb la col·laboració voluntària dels socis per poder seguir amb l’activitat.

De fet, aquestes sales centenàries tenen el suport directe de l’Acadèmia del Cinema Català, que les ha incorporat al circuit del Cicle Gaudí, que els garanteix producte nou cada mes. Tot i això, la majoria complementa la programació organitzant festivals propis –com el Festival Gollut de Ribes de Freser i el cicle “Estudiants i Cinema” d’El Retiro de Sitges– o adherint-se a altres iniciatives, com les proposades per la Filmoteca de Catalunya i altres entitats. “El nostre públic comença a partir dels 30 anys, tenim un dèficit de gent jove, però confiem que tenim corda per a molt temps més”, comenta Díaz. Per la seva banda, qui va ser gestor de la Sala Mozart de Calella fins a la cessió a l’Ajuntament el 2018, Arcadi Lluís, va destacar durant l’acte d’entrega de guardons: “Les sales com aquesta que s’han pogut ressituar amb ajudes municipals potser podran tenir supervivència, però les sales comercials ho tenen molt malaments en aquest moment.”

Les tretze sales de cinema centenàries que encara funcionen no tenen una distribució homogènia al territori. La demarcació de Barcelona n’acumula el major nombre, amb nou, seguida de les quatre restants, que pertanyen a Girona. A Tarragona i a Lleida ja no en queda cap. Com a curiositats, la comarca del Maresme conserva quatre locals amb més de cent anys fent cinema: el Centre Parroquial d’Argentona, la Sala Mozart de Calella, La Calàndria del Masnou i el Foment Mataroní de Mataró. A la població de Sitges, bressol del Festival Internacional de Cinema Fantàstic, es mantenen en peu dues sales i a Barcelona, només una.

Els tretze cinemes centenaris

1 - CENTRE PARROQUIAL

Fundació: 1914

Lloc: Argentona

2-CINEMA BOSQUE

Fundació: 1906-1907

Lloc: Barcelona

3- SALA MOZART

Fundació: 1904

Lloc: Calella

4- CASAL CAMPRODONÍ

Fundació: 1907

Lloc: Camprodon

5- LA CALÀNDRIA

Fundació: 1914

Lloc: el Masnou

6- TEATRE MUNDIAL

Fundació: 1912

Lloc: la Bisbal d’Empordà

7- FOMENT MATARONÍ

Fundació: 1910

Lloc: Mataró

8-CINEMA CATALUNYA

Fundació: 1900-1904

Lloc: Ribes de Freser

9- TEATRE CINEMA COMTAL

Fundació: 1917

Lloc: Ripoll

10- CINEMES IMPERIAL

Fundació: 1911

Lloc: Sabadell

11- CASINO PRADO

Fundació: 1908

Lloc: Sitges

12- EL RETIRO

Fundació: 1908

Lloc: Sitges

13- CINEMA CATALUNYA

Fundació: 1916

Lloc: Terrassa

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor