UN BORRASSÀ QUE SE’NS HA ESCAPAT

El 15 de desembre passat es va subhastar a Madrid (Subastas Segre) un compartiment de retaule amb la representació del miracle de Sant Pere Màrtir amb els nàufrags pintat per Lluís Borrassà, un dels grans noms del gòtic català. Es tractava d’una de les taules que integraven el retaule de Santa Marta, Sant Domènec i Sant Pere Màrtir que el mestre gironí va fer cap al 1421-1425 per encàrrec d’un membre de la família Despujol i destinat a la seva capella de la catedral de Barcelona. El retaule va romandre al seu emplaçament fins a finals del segle XVIII, quan va ser reemplaçat per un de nou afí al gust barroc. Els compartiments del vell conjunt gòtic devien quedar bandejats en algun racó de la catedral fins que van ser venuts cap a mitjan de la centúria següent, quan ja apareixen circulant per col·leccions barcelonines.

De la vintena de compartiments que devia tenir el retaule original avui només en coneixem sis. Tots es troben en col·leccions particulars, exceptuant-ne un que es va subhastar el febrer passat a Barcelona i que va acabar adquirint la Generalitat (75.000 euros més comissions) per dipositar-lo al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Aquesta oportunitat que ara es presentava a Madrid era una bona ocasió per aconseguir-ne un altre, però no ha estat possible, malgrat que la Generalitat va concórrer a la subhasta. No hi havia prou diners, i la peça ha tornat a acabar en mans privades, després de rematar l’operació per 90.000 euros més comissions. Érem a final d’any, amb els pressupostos exhaurits i amb la pandèmia de la covid-19 anorreant-ho tot, però per uns pocs milers d’euros aquesta peça no se’ns hauria d’haver d’escapar.

El col·leccionisme i el mercat de l’art medieval tenen una història d’anades i vingudes en què les obres arrosseguen milers de quilòmetres, com en aquest cas. Després de sortir de Barcelona, la peça va viatjar als Estats Units (Nova Jersey, col·lecció del baró i la baronessa Cassel Van Doorn), va tornar a Catalunya (Lloret de Mar, col·lecció de Raül Roviralta i Astoul) i, finalment, va marxar a Madrid, on sembla que romandrà encara un temps. Ara lluirà al menjador o al rebedor d’un domicili particular de la capital espanyola, on resideix el col·leccionista que l’ha adquirit, i s’haurà perdut l’oportunitat de recuperar per al patrimoni públic una peça més d’un trencaclosques escampat des de fa cent setanta anys.