Sobrecàrrega de repressió

L’art polític, compromès, de denúncia, creix sempre al costat de l’actualitat. I davant d’uns fets tan amargs com els que van envoltar les càrregues policials de l’1-O del 2017 i les detencions i el camí cap a la presó i l’exili d’alguns dels nostres polítics, els artistes van reaccionar amb la creació com a palanca de denúncia. Pocs dies abans d’aquell 1 d’octubre de fa ja més de tres anys, es reconstituïa a Olot l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa, amb vint-i-cinc membres de condició i trajectòria diverses i un sol punt en comú: “La voluntat de respondre a l’ofensiva de l’Estat contra les institucions catalanes i els drets fonamentals.” A hores d’ara, aquest col·lectiu és l’impulsor del projecte d’art polític de més llarga durada a Catalunya d’aquests darrers anys, segons Xevi Roura, un dels seus integrants. Du el nom de Sobrecàrregues, i consisteix en la reinterpretació del quadre La Càrrega (1898-1902), de Ramon Casas i Carbó, una pintura que està exposada al Museu de la Garrotxa d’Olot. “El 2017, quan refundem l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa, comencem amb una sèrie de projectes que van lligats a l’1 d’octubre. Un cop passades aquestes dates i quan ja comencen a haver-hi les detencions, arranquem amb el projecte, amb la idea inicial de donar la volta al pessimisme del moment, i contra la repressió, donar un to positiu a la lluita”, explica Xevi Roura.

Des del març del 2018, cada primer dissabte de mes un artista penja la seva pròpia variació de l’obra a la façana de l’ajuntament d’Olot. Ja són vint-i-set els creadors de diferents disciplines (pintors, escultors, fotògrafs, poetes, dissenyadors...) que han pres part en aquesta iniciativa de l’Assemblea (podeu veure’n la llista a la plana següent). El darrer és Ferran Coves, amb una obra que s’exposarà durant tot aquest mes de gener i que mostra cartells electorals amb el lema ¡Vota Felipe VI! Siempre ganamos: “És la imatge de la campanya electoral del deep state, d’aquest estat ocult que mana, que l’artista interpreta que és aquesta monarquia sustentada per un poder judicial i policial; és aquest poder ocult que no deixa avançar en el progrés de la democràcia, sinó que queda tot ancorat i ben lligat en aquests poders. És una campanya impossible, perquè no podem votar la monarquia ni cap d’aquests estaments; té un punt irònic, aquesta mena de campanya política impossible de qui realment mana”, explica el membre del col·lectiu garrotxí.

Amb les Sobrecàrregues, cada artista crea versions contemporànies, crítiques i reflexives del quadre de Casas, en què es veu un guàrdia civil a cavall que carrega contra un manifestant. Ara, els artistes “fan una interpretació del moment i de la simbologia del quadre a la seva manera”. “S’ha acabat convertint en un projecte polític que fa present al carrer, i d’una manera molt directa, la situació actual que estem vivint. No té unes pretensions museístiques, sinó que justament el que vol és un missatge molt directe”, explica el membre de l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa. La presentació de cada primer dissabte de mes coincideix amb les concentracions que l’ANC i Òmnium convoquen també al davant de l’ajuntament d’Olot.

Les peces exposades tenen les mateixes mides que el quadre de Ramon Casas (3 m d’alçada i 4,75 m d’amplada) i van acompanyades d’un text explicatiu de la proposta que el mateix autor o algun col·laborador fa per a l’ocasió i també d’un cartell en què s’explica el projecte. “És interessant posar-ho, perquè ho fa més fàcil per a l’espectador. De vegades, hi ha peces que són una mica críptiques i el fet que hi hagi un text ajuda una mica. A més, el dia que fem la presentació, llegim el text i s’explica una mica el currículum de l’autor o què li ha suggerit el treball.”

Com que les accions de repressió contra Catalunya són, de moment, constants i imparables, i aquest projecte vol ser un altaveu de denúncia “de la situació que viuen els presos polítics, els exiliats i la repressió i persecució que pateix l’ideari republicà i independentista”, l’engranatge de presentacions d’obres tampoc s’atura. “Ens vam comprometre a mantenir el projecte viu mentre hi hagi presos polítics. Ha anat mutant, però l’anem tirant endavant”, diu Xevi Roura, que també és el conservador del Museu de la Garrotxa d’Olot.

En tot aquest temps no han faltat els atacs “de grups contraris a la llibertat d’expressió” contra les obres d’art exposades ni tampoc les pressions polítiques: “N’hi ha hagut diversos, d’atacs. El més greu potser va ser amb l’obra de Quim Domene La Manada [que es va presentar l’octubre del 2019], que una persona va tallar de punta a punta. Això va quedar filmat, perquè hi ha una càmera davant de l’ajuntament”, però hi ha hagut altres atacs contra aquest patrimoni artístic: “Un cop van llançar pintura, a una altra peça la van cremar amb una cigarreta, a una altra hi van escriure una cosa a sobre... S’han anat succeint petites accions d’aquest tipus.” I també han rebut pressions polítiques per despenjar alguna obra: “Per exemple, en una de les peces en què apareixia la sigla PSC, hi va haver queixes perquè es retirés. A més, quan hi ha hagut període electoral hi ha hagut denúncies de ciutadans, i la Junta Electoral els ha donat la raó i ens ha obligat a tapar-la o a treure-la puntualment”, explica Roura que, d’altra banda, vol lloar la posició del consistori olotí: “Tenim permís per instal·lar les obres, i l’Ajuntament sempre ha tingut una posició de creure que tot això és llibertat d’expressió. Tanmateix, malgrat els atacs i les pressions, l’Assemblea ho té clar: “Res ens farà frenar.”

Cada obra està un mes penjada a la façana municipal i després passa a mans de l’Assemblea, que les guarda amb la intenció de fer-ne més difusió en el futur. Fa aproximadament un any, les setze Sobrecàrregues presentades fins a aquell moment ja es van exposar conjuntament al pati de l’Hospici, que és la seu del Museu de la Garrotxa d’Olot. Aquesta exposició formava part de la mostra organitzada pel mateix museu al voltant de l’arribada a Olot del quadre La Càrrega. “Fins ara, anem guardant les obres amb la intenció de poder-les exposar i fer difusió d’aquest treball”, rebla Xevi Roura, que també destaca que tot plegat “és un treball autofinançat i també un projecte que surt de la generositat de tothom, amb el suport desinteressat dels artistes que donen la cara i expressen la seva opinió”. De cada Sobrecàrrega se’n fan cinquanta impressions: “Hi ha gent que les col·lecciona, i això permet pagar les següents i també fer uns ingressos a les caixes de solidaritat”, per fer front a les despeses dels represaliats polítics.

La Càrrega és una pintura realista a l’oli que es conserva al Museu de la Garrotxa d’Olot. “És una peça que sempre ha tingut molt protagonisme i que s’ha fet servir molt en diferents moments.” Casas hi va representar la situació de tensió social de final del segle XIX a la Barcelona de la revolució industrial, on es van viure episodis de revolta social on hi va haver diverses càrregues policials. “Ens va semblar que identificava el que passava en aquell moment [l’1 l’octubre del 2017] i, a més, és un element singular de la nostra comarca, perquè el quadre el tenim aquí. El vam agafar com a punt de sortida, tot i que ha anat perdent pes a mesura que ha passat el temps. Així com al principi tots els artistes l’agafaven com a referència, de seguida ens vam adonar que hi havia artistes que no se sentien còmodes agafant la idea formal del quadre, i ho vam obrir al que representa, al que transmet.” Això ha permès que sortissin peces com la d’Àlex Nogué (titulada Esclafades) i la de Gabriel (La llum del seu acer), “en què no hi ha la idea explícita del quadre, sinó que és més el seu contingut”.

L’any 1976, ja es va constituir una Assemblea d’Artistes de la Garrotxa, arran de la mort de Franco “i la necessitat de construir noves plataformes per tal d’incidir en la realitat social i política del moment”. I el setembre del 2017 es va reconstituir l’associació: “Si bé es poden trobar paral·lelismes ideològics en les dues assemblees, els dos moviments difereixen substancialment en les formes d’organització i ens els objectius”, assenyalen els seus integrants. “En aquesta segona assemblea no hi ha partidismes, no hi ha un fil polític exclusiu; de fet, no parlem de política en sentit partidista, sinó que els valors que volem defensar són la democràcia, el referèndum, una opinió oberta, lliure i democràtica de la situació actual i una crítica del que està passant”, diu Roura. Curiosament, en aquesta segona refundació hi ha integrants de la primera, com Quim Domene i Claudi Casanovas. A més, l’Assemblea forma part del col·lectiu Artistes de la República, que agrupa artistes d’arreu de Catalunya.

Els artistes que participen en aquesta iniciativa no són tots garrotxins. “En un començament, vam discutir molt si havien de ser només artistes locals, però ho vam anar obrint. Al principi, intentàvem mantenir un ordre: un artista de la Garrotxa i un de forà, però això amb el temps no ha funcionat així i ha acabat sent en base a les propostes que anem rebent o que demanem. Ara també fem encàrrecs o invitacions diverses, i segons la situació del moment, n’escollim una o una altra”, expliquen. “Evidentment té els seus alts i baixos a nivell estètic, perquè res és a gust de tothom; hi ha obres que ens agraden més i n’hi ha que menys, però això és part del projecte.”

A hores d’ara, com que la pandèmia per la covid-19 ho ha engolit tot, també ha alterat la periodicitat mensual. “Vam haver de mantenir alguna peça diversos mesos i, per les complicacions de la pandèmia, al final del 2020 també hi ha hagut obres que han estat exposades dos mesos en lloc d’un mes.” Però el projecte segueix ben viu: “És una iniciativa que és molt de carrer, que no té unes pretensions més enllà de fer present a la ciutadania el que està passant. Tot i que nosaltres seguim tenint una vida còmoda, entre cometes, hi ha gent que no, i hi ha una situació que està per sobre nostre que segueix ben encesa. D’aquesta manera, la fem present al carrer. Aprofitem la gran arma que són l’art i la llibertat d’expressió, que ens permeten parlar de coses que potser en altres àmbits no podríem dir o per les quals rebríem més crítiques. És una eina per donar a conèixer la situació actual.”

A més de les Sobrecàrregues, l’Assemblea d’Artistes de la Garrotxa ha dut a terme altres treballs, com ara el vídeo acció, resum de la Marxa per la llibertat de la Garrotxa, l’1 de febrer del 2020; la instal·lació sonora Veus de claveguera, l’1 d’octubre del 2018, que va consistir a ocultar deu altaveus al clavegueram del centre d’Olot, “des d’on s’escoltaven fragments dels càntics dels ciutadans de Huelva (A por ellos...), la negació de Rajoy del referèndum (“no ha habido un referèndum en Cataluña”...) i el discurs del rei del 3 d’octubre validant la feina de la policia espanyola”. I, entre d’altres, un tercer treball, Li resoldré la seva inquietud, una instal·lació i vint-i-cinc accions que van tenir lloc els dissabtes al migdia des dels balcons de l’antic Hospital Sant Jaume d’Olot mentre va durar el judici del procés, celebrat entre el 9 de febrer i el 29 de juny del 2019.

CARINA FILELLA

cfilella@lrp.cat