AL SOL DE CORFÚ

El cumquat és una mena de taronja molt petita, àcida i una mica amarga, que es pot menjar amb pela i que prové d’Àsia. Aquí no el coneixem gaire, però a l’illa grega de Corfú, on sembla que es va introduir a començaments del segle passat, s’ha convertit en una fruita molt estesa, que es fa servir per fer licor. És també una de les moltes descobertes exòtiques que hi fa la família protagonista de The Durrells, una sèrie de la cadena britànica ITV que ara es pot veure a Filmin i Movistar. Estrenada el 2016 i amb quatre temporades en total, és una comèdia dramàtica que es basa en les novel·les autobiogràfiques de Gerald –Gerry– el fill petit de la família, que va acabar sent un famós naturalista i escriptor. La sèrie ens porta fins al 1935, quan Louisa Durrell, una vídua amb quatre fills que se sent sola i desgraciada, decideix canviar radicalment de vida, marxar d’una Bournemouth grisa i plujosa i anar a viure a Corfú. El fill gran, Larry, hi veu l’oportunitat de deixar una feina d’agent immobiliari que no li agrada gens per centrar-se en la seva passió: la literatura (efectivament Lawrence Durrell també va ser un escriptor reconegut). Els dos fills mitjans, Leslie i Margo, es veuen arrossegats de mala gana a aquesta aventura, mentre que el fill petit és el que més ho disfruta perquè a l’illa pot observar, estudiar i fins i tot adoptar tot tipus de fauna. Les coses, però, no sempre seran fàcils per a la família, que passa força penúries i viu tota mena de situacions complicades, que intenta superar amb l’ajuda de l’amic Spiros, l’únic taxista de l’illa, i del científic i humanista Theo, que farà de mentor de Gerry i l’ajudarà a crear el seu propi zoològic particular. La figura principal és la mare, interpretada per l’actriu Keeley Hawes (la secretaria d’Interior de Bodyguard), una dona poc convencional. Sense recursos però amb prou empenta i caràcter per buscar el canvi d’aires definitiu, tan bon punt arriba a l’illa s’enamora del seu ambient i dels seus paisatges, tot i que allà no disposi d’electricitat ni d’altres comoditats a les quals està acostumada. Ara bé, la lluminositat mediterrània no fa miracles i encara que els Durrell acabin integrant-se com poden, no deixen de ser britànics i això dona peu a tota mena d’embolics i equívocs amb la població local. Mentre Gerry va ampliant el seu catàleg d’animals, la resta de la família començarà diferents relacions romàntiques amb més o menys sort. Es tracta d’una sèrie divertida i amb molt d’humor anglès, que fa venir ganes de viure la vida deixant-se portar més pel cor que pel cap. Un dels gran encerts és que està rodada completament a Corfú, i això permet gaudir de paisatges fantàstics, gairebé notant, amb una mica d’imaginació, l’olor de sal marina. Una de les cases on va viure la família Durrell real és la casa que apareix a la sèrie, amb la fantàstica terrassa sobre el mar Jònic i envoltada de xiprers. A part d’aquest escenari magnífic, l’ambientació és molt acurada, als nois els queden bé els pantalons amples lligats a la cintura i les samarretes de ratlles, i el vestuari de la senyora Durrell fa ganes de viure en els anys trenta. Una sèrie coral, distreta i optimista, en què també destaca Josh O’Connor, que va guanyar un BAFTA per la seva interpretació de Larry i que ara és famós per fer de príncep Carles a The Crown.