Arts visuals

El Museu de Cera es reinventa

El nou projecte, amb Toni Cruz al capdavant, ha actualitzat i modernitzat de forma espectacular la versió antiga amb l’objectiu de donar un impuls a un tram de la Rambla de Barcelona oblidat fins i tot abans de la pandèmia

ACTUALITZACIÓ
“És el museu de cera més modern del món i ho continuarà sent perquè el renovarem contínuament”
SEMBLANÇA
“Rosalía, els Beatles, Elton John... Són dels primers que vam encarregar i són clavats. Alguns són sublims”
LES XIFRES
El museu ha incorporat vuitanta figures, distribuïdes en vint-i-vuit zones; a més, n’hi ha quaranta que s’han recuperat de l’antiga proposta

Antoni Gaudí i Eusebi Güell us dona­ran la ben­vin­guda en un ele­gant vestíbul, on el clàssic drac del Park Güell i un vídeo pro­mo­ci­o­nal de la ciu­tat us posa­ran en situ­ació. És el Museu de Cera de Bar­ce­lona, i el segell de la ciu­tat ha d’estar pre­sent en bona part del recor­re­gut. De fet, de seguida podreu gau­dir d’una vista panoràmica exte­rior de 360 graus des de l’àtic de l’emblemàtic edi­fici en una pri­mera espe­cial, ines­pe­rada i exci­tant experiència. Això acaba de començar. Ben aviat podreu com­pro­var que el nou Wax Museum de la Ciu­tat Com­tal no té res a veure amb l’antiga pro­posta, plena d’encant, nostàlgia i història, però total­ment des­fa­sada i limi­tada.

I és que ara, amb una ambi­en­tació excep­ci­o­nal i amb uns efec­tes de llum i so sor­pre­nents, tan aviat us endin­sa­reu a la jun­gla amb el gran King Kong, com de sobte entra­reu de ple en la història de Cata­lu­nya a través d’un cas­tell amb repre­sen­tació de les colles cas­te­lle­res més impor­tants del país. No hi falta ningú. Tam­poc Fran­cesc Macià ni Com­panys, que donen pas a figu­res essen­ci­als de la lite­ra­tura com Joan Mara­gall, Ausiàs March, Cer­van­tes o Lope de Vega. La ciència també té el seu espai, amb Albert Ein­stein i Step­hen Hawking. Pas­sat i pre­sent es bar­re­gen amb encert en un tra­jecte en què us heu de dei­xar por­tar per la música quan topeu amb les estre­lles del rock a la Sala Magna. Les de sem­pre, com Elton John i els Beat­les, que ocu­pen amb tot el dret l’esce­nari prin­ci­pal. I les més actu­als, com Billie Eilish i Rosalía, no gaire lluny l’una de l’altra després de la seva dar­rera col·labo­ració musi­cal al món real. En l’ima­gi­nari de les figu­res de cera també us podreu foto­gra­fiar amb Tay­lor Swift, Rihanna, David Bowie, Mic­hael Jack­son i Fred­die Mer­cury. La seva música també us envol­tarà men­tre esti­gueu a la sala, ja que en aquest modern museu uns sen­sors detec­ten la presència de visi­tants.

UN PICASSO MOLT REAL

Però no només hi ha referències musi­cals, de manera que no hi fal­ten Dalí, acom­pa­nyat d’un impe­ca­ble Picasso, i a prop dels fogons, com no podia ser d’una altra manera, els ger­mans Roca, Carme Rus­ca­lleda i Jordi Cruz, que donen cober­tura a Remy, el cone­gut i simpàtic pro­ta­go­nista de Rata­to­ui­lle. I al Saló de la Fama, Pau Gasol, Messi i Marc Márquez, amb la seva moto ofi­cial de campió del món, us espe­ren per ser immor­ta­lit­zats com a ídols des de qual­se­vol mòbil. Però no tots serà fer-se foto­gra­fies. La interacció està també ben pre­sent en aquesta nova aposta. Els més petits es poden moure per espais de recre­ació, prou més rela­xats i diver­tits que el pas­satge del ter­ror, en què s’ajun­ten Han­ni­bal Lec­ter, Jocker, la Monja, el pallasso d’It o Leat­her­face de La matança de Texas, amb la seva tra­di­ci­o­nal moto­serra. Amb aquesta colla tot és pos­si­ble. Els ensurts estan a l’ordre del dia. Una opció és esca­po­lir-se al món de Joc de Trons i també fer un recor­re­gut històric amb els per­so­nat­ges més influ­ents per la seva bon­dat o cru­el­tat. Hit­ler, Franco i Mus­so­lini, enfron­tats a Gandhi, Nel­son Man­dela i la mare Teresa de Cal­cuta.

Feu el que feu esta­reu obli­gats més enda­vant a enfon­sar-vos en les pro­fun­di­tats de l’oceà, en què us espe­ra­ran ben atents Jack Spar­row i Greta Thun­berg, amb inten­ci­ons ben dife­rents, és clar. L’acti­vista us des­co­brirà l’icònic batis­caf de l’antic museu, ara refor­mat amb inqui­e­tants imat­ges mari­nes a les pan­ta­lles. La interacció visual també està pre­sent a l’espai de dins de la nau, que us por­tarà a una galàxia molt molt llu­nyana… Guar­deu memòria al mòbil perquè el gran Chew­bacca us aco­mi­a­darà ni més ni menys que des del Falcó Mil·lenari, una de les joies de Star Wars.

TONI CRUZ, L’ARTÍFEX

Aquest nou recor­re­gut suposa una nova, actual i moderna experiència, que no té res a veure amb la de l’antic Museu de Cera de Bar­ce­lona. Toni Cruz, pro­duc­tor, cre­a­tiu i mem­bre de La Trinca, és qui s’ha encar­re­gat de diri­gir el pro­jecte artístic d’aquesta nova oferta d’oci, que va obrir les seves por­tes total­ment reno­vada i refor­mada fa poc més de tres mesos. La impli­cació ini­cial va ser rela­ti­va­ment casual, però ha esde­vin­gut sense dubte aire fresc per al negoci, per a la zona i per a la ciu­tat. “Tenim el Gaudí Experiència al Park Güell i buscàvem algun lloc més cèntric per fer-hi coses. L’Àngel Díaz d’ALS (Advan­ced Lei­sure Ser­vi­ces, empresa que ges­ti­ona indrets cul­tu­rals i turístics) em va dir un dia: hi ha un lloc que hau­ries de veure perquè t’ani­ria bé. Hi vaig anar. Em sem­blava molt maco, l’edi­fici estava molt bé, però no ho veia, impos­si­ble… I vaig pre­gun­tar: «I si féssim aquest museu nou de dalt a baix, modern? Com ho faríem?» Vaig pre­sen­tar un pro­jecte. Volia expli­car a la gent què és Bar­ce­lona, ense­nyar-la des de dalt, que els nens en gau­dis­sin…”, recorda Cruz, que es va fer càrrec de l’antic museu al febrer de l’any pas­sat, just abans de la pandèmia.

“Teníem un pla per desen­vo­lu­par en tres fases. Quan va arri­bar el març, vam deci­dir ajun­tar tots els pro­ces­sos i fer-ho tot de nou, amb sis mesos d’obra”, explica el direc­tor artístic del museu, que lògica­ment ha patit els efec­tes de la covid. “Vam començar a bus­car figu­ri­nis­tes de la Xina, Angla­terra, França, Mèxic, d’aquí… i van anar cons­truint coses”, explica. De fet, el nou pro­jecte artístic que diri­geix ha incor­po­rat vui­tanta noves figu­res i n’ha con­ser­vat prop de qua­ranta de les que ja hi havia, repar­ti­des en vint-i-vuit espais. Cadas­cuna de les noves costa uns 12.000 euros de mit­jana. “Vam anar a Lon­dres i vam con­tac­tar amb gent de la Xina, on hi ha espe­ci­a­lis­tes. Molts són pri­vats. Són escul­tors que es dedi­quen a això. També hi ha empre­ses. Hem entrat en un món molt estrany. Per exem­ple, l’escul­tor anglès ens deia que pot­ser neces­si­tava dos mesos per fer la figura; després, un mes més per als cabells; després els ulls, que els hi feia un senyor ale­many... L’escul­tor s’encar­rega de bus­car tot això i també del ves­tu­ari. De tota manera, aquí també tenim un depar­ta­ment de man­te­ni­ment per al ves­tu­ari”, comenta Toni Cruz sobre el laboriós procés d’ela­bo­ració de les figu­res. Algu­nes s’han fet a par­tir d’un procés d’esca­neig, per mitjà d’una màquina que fa mol­tes foto­gra­fies per segon. “Hi ha un pro­jecte informàtic i després una per­sona fa el dis­seny de tot això. Et fa l’escul­tura i d’aquí es treu el mot­llo. Hem fet fotos als Roca, a Jordi Cruz, a Laia Sanz, a Rafal Nadal… Estan encan­tats. És la seva escul­tura i nor­mal­ment ens donen el ves­tu­ari. És un home­natge de la ciu­tat a la seva gent”, subrat­lla.

TOTS ELS ‘TOP’ HI SÓN

I quin cri­teri s’ha seguit a l’hora d’esco­llir els per­so­nat­ges? “Per fer la història del museu neces­si­tes una sèrie de gent que hi ha de ser. Com­panys, Neruda, New­ton, Hawking… En la part musi­cal teníem clar que hi havia d’haver cares noves: Billie Eilish, Tay­lor Swift, Rosalía… Messi, Nadal, Pau Gasol… De moment hem anat als top, que no hi eren”, afirma Toni Cruz, que reco­neix que té les seves figu­res pre­di­lec­tes: “Tay­lor Swift està molt bé. Rosalía, Elton John, els Beat­les... que són dels pri­mers que vam encar­re­gar i que són cla­vats. Picasso, els ger­mans Roca, John Snow… gai­rebé tots estan molt ben fets. Alguns són sublims. Tenen acti­tud. Tots tenen la sem­blança que han de tenir”, diu. Res­pecte als que ja hi havia “vam recu­pe­rar Sami­tier i Zamora, els escrip­tors... Als que no teníem gaire afecte són aquells que havien estat fets a través d’un qua­dre. No hi havia foto­gra­fies. Ens hem que­dat les que esta­ven ben fetes i de per­so­nat­ges impor­tants per a Cata­lu­nya i la ciu­tat”, con­firma.

El museu pre­veu incor­po­rar cada any entre quinze i vint figu­res noves, i molts esce­na­ris. Això dependrà, en part, de si en un futur poden ocu­par la ter­cera planta de l’edi­fici i acce­dir també al ter­rat. “Volia fer un museu modern i interac­tiu. Encara tenim molt espai aquí dins per fer coses. Volem que la gent baixi aquí i s’hi passi la tarda. Volem que aquest car­rer tin­gui vida i que la gent en par­ti­cipi. Això serà una mera­ve­lla, l’actu­a­lit­za­rem contínua­ment”, avisa Cruz. “Ara ens arri­ba­ran les figu­res que vam dema­nar fa sis mesos i les que dema­nem ara ens arri­ba­ran d’aquí a tres mesos. Volem donar al visi­tant alguna cosa més, a banda de pas­se­jar. En altres museus només es pas­seja i aquí hem acon­se­guit més. I encara hi volem posar més coses. És el museu de cera més modern del món i ho con­ti­nuarà sent perquè el reno­va­rem contínua­ment. La tec­no­lo­gia que tenim aquí no la té cap altre museu”, afirma el direc­tor artístic, que des­taca els sis­te­mes informàtics i de vídeo. “En tenir un pro­grama electrònic, pots deci­dir al cir­cuit quan entra la música, els efec­tes, etc.”, explica.

Per acon­se­guir la màxima excel·lència en aquest pro­jecte, Toni Cruz ha vol­gut visi­tar i estu­diar els museus de cera de París i Lon­dres “per temes d’ope­ra­ti­vi­tat i fun­ci­o­na­ment”. “També he vist molts sis­te­mes d’espec­ta­cle, amb interacció, als Estats Units. És clar que el de Bar­ce­lona no el podem equi­pa­rar amb el Madame Tus­sauds de Lon­dres, que és grandiós. Però quant a sor­pre­ses i tec­no­lo­gia serem dels més impor­tants, segur. El museu és un classe A, si es mira com l’hem dei­xat res­pecte de com estava. Els de París i Lon­dres són més grans, però pel que fa la qua­li­tat i al nivell de les figu­res estem a dalt de tot”, asse­gura.

Un dels objec­tius d’aquesta ini­ci­a­tiva també es revi­ta­lit­zar una part de la Ram­bla cada cop més aban­do­nada. “Tenia relació amb la Ram­bla i la conei­xia, perquè hi havia tre­ba­llat en tea­tres. Ara estem inten­tant que recu­peri una mica el turisme local, que s’ha anat per­dent, però que no només s’hi ofe­rei­xin pae­lles i san­gria. Que la gent també pugui gau­dir d’una cosa amb qua­li­tat. I, de fet, bar­re­jar-ho, perquè el turisme tam­poc fa nosa”, opina. “Bar­ce­lona neces­sita mol­tes coses. Aquest temps li ha fet molt de mal i els últims anys, també. La Ram­bla no pot estar com està. És un dels pas­se­jos més impor­tants del món i hau­ria de ser una bellesa. Hi pas­sen 110 mili­ons de per­so­nes l’any. Hi teníem el Tea­tre Prin­ci­pal, que és una mera­ve­lla, l’Hotel Ori­ent quan va obrir… La Ram­bla era el cen­tre neuràlgic de Bar­ce­lona. No sé si ho tor­narà a ser, però això hau­ria de tenir una importància cab­dal”, asse­gura Cruz, que espera arri­bar als 200.000 visi­tants l’any, com en els millors temps de l’antic museu, “i superar els 300.000”.

XAVI OLTRA

xol­tra@​lrp.​cat

ARRIBA L’ONADA ZOMBI

La direcció artística vol revalorar també el carrer d’accés al Museu de Cera –de propietat privada– i, en definitiva, reactivar la zona i la vida del museu en aquest tram de la Rambla. Per això també té previst, quan les restriccions de la pandèmia ho permetin, desenvolupar a la nit una nova activitat. “El museu no s’acabarà a les vuit del vespre, que és l’hora en què tanca. Estem preparant amb Horror Box una història d’una hora i mitja, aproximadament, en què la gent entrarà i passarà molta por”, avisa Toni Cruz. Serà una escape room en què s’haurà de trobar una vacuna abans no t’infectin els zombis... Ficció o realitat?

Un banc del segle XIX, ara ‘custodiat’

XAVI OLTRA

El Museu de Cera de Barcelona està situat a la part baixa de la Rambla, a tocar del mar, en un palauet neoclàssic històric del segle XIX, concebut per Elías Rogent i construït l’any 1867. És un edifici d’interès historicoartístic de la ciutat de Barcelona. L’any 1973, l’arquitecte i escenògraf Enrique Alarcón hi va ubicar el Museu de Cera. Abans, però, va ser la seu del Banc de Barcelona i de la filial de Crédito i Docks. Està emplaçat en una plaça octogonal, única a Barcelona. Va ser un encàrrec de la Compañía General de Crédito El Comercio.

Una de les curiositats en el recorregut inicial del nou museu és trobar a l’antiga sala on inicialment estaven les caixes fortes les figures dels personatges de La casa de papel, representats per Úrsula Corberó i Alba Flores. El lloc que abans ocupaven Bonnie i Clyde, altres figures del museu antic, ara té com a protagonistes les lladres de la popular sèrie de televisió, a més, en una caixa forta de veritat i de més de cent anys. Per accedir a aquesta cambra cuirassada original de l’antic banc va ser necessari fondre el blindatge de la porta. Les petites caixes fortes que hi trobareu, buidades per Úrsula Corberó i Alba Flores i la resta de personatges són les originals.

Si al final del recorregut els personatges de cera de La casa de papel encara no us han robat, podreu prendre alguna cosa al mític Bosc de les Fades, ubicat al costat del museu, un destí turístic habitual de la ciutat, amb una decoració espectacular. Una experiència gastronòmica i sensorial ideal per acabar la visita.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor