MARVEL ‘SITCOM’

L’univers cinematogràfic de Marvel, que fins ara ha portat a la gran pantalla vint-i-tres pel·lícules basades en superherois de còmic, fa una nova aposta per la televisió amb WandaVision, que es pot veure a Dinsey+. No és la primera vegada que apareixen personatges d’aquest univers fantàstic a la tele –Marvel’s Agents of S.H.I.E.L.D. i Marvel’s Agent Carter van ser les sèries precursores–, però sí que és el primer cop que tenen xou propi dos membres de Los Vengadores, encara que no siguin els més famosos. Com el títol indica, són Wanda i Vision, que de cop i volta trobem traslladats a una típica sitcom nord-americana dels anys cinquanta. En el primer capítol, veiem com la parella s’instal·la a la localitat de Westview i comença a establir lligams amb els veïns i els companys de feina de Vision, que treballa –oh, sorpresa!– en una empresa relacionada amb ordinadors. Tots dos han d’ocultar els seus superpoders, i això fa que Wanda, fent de mestressa de casa, ens recordi molt la protagonista de la mítica sèrie Embruixada. Per si algú es va perdre en l’embolic de les pel·lícules, recordem –atenció, espòilers– que Wanda Maximoff és una òrfena del fictici país de Sokòvia que juntament amb el seu germà bessó, Pietro, se sotmet a una sèrie d’experiments per poder venjar-se de Tony Stark (Iron Man), a qui consideren responsable de la mort dels seus pares. A Los Vengadores. La era de Ultrón, els germans formen part dels dolents, però finalment posen seny i canvien de bàndol. Pietro acaba morint i Wanda, que té poders per moure objectes i per manipular la realitat, es queda amb la colla dels bons i s’enamora de Vision. Però la relació s’estronca de mala manera quan aquest sintezoide –una barreja de robot i d’intel·ligència artificial amb emocions molt humanes– és destruït per Thanos a Vengadores: Infinity War. Que ara torni a aparèixer viu en el format d’una comèdia televisiva dels anys cinquanta no és un disbarat tan gran tenint en compte les extravagàncies de l’univers Marvel. Entre bromes innocents i equívocs infantils típics d’aquestes sitcoms aviat veurem que les coses no són exactament com semblen. Què hi fan Wanda i Vision en blanc i negre a Westview? Estem veient un homenatge a la meravellosa pel·lícula Pleasentville? Tants dubtes van generar força desconcert entre els seguidors dels còmics i les pel·lícules, i per això després de l’estrena, els productors van haver de demanar una mica de paciència. De fet, la trama es va complicant a mesura que avancen els capítols, que van reproduint esquemes televisius de sèries dels anys setanta, vuitanta i noranta. No és fins al quart capítol que no acabarem d’entendre realment què ha passat. En qualsevol cas, no es pot negar que WandaVision és un homenatge a la televisió familiar americana que d’alguna manera estranya, com si Thanos fes espetegar els dits, enllaça els públics de diferents èpoques. Però al mateix temps manté l’esperit Marvel, amb tota mena de pistes que s’aniran desenvolupant, i no decebrà els fans. També han rebut molts elogis les interpretacions d’Elisabeth Olsen com a Wanda i de Paul Bettany –amb una nova vis còmica– com a Vision. De moment, i per culpa de la pandèmia, no se sap si hi haurà segona temporada.