LONDRES, ANYS VUITANTA

Rusell T. Davis ho ha tornat a fer. Si el 2019 va aconseguir un èxit mundial amb Years & Years i la seva sorprenent visió del futur immediat, ara torna a enganxar els espectadors amb una punyent mirada al passat. It’s a sin és una minisèrie de cinc capítols que es pot veure a HBO i que explica la història d’un grup d’amics durant la dècada dels anys vuitanta a Londres, quan esclata la pandèmia de la sida. Una sèrie commovedora que passa de la lluminositat i l’alegria a la pena més profunda, en un retrat de la devastació que va suposar la malaltia entre el col·lectiu gai. Per a Davis, guionista i productor sempre interessat en la representació LGTBI –va trencar molts tabús l’any 1999 amb Queer as Folk–, aquesta és una sèrie molt personal, ja que ell va viure en primera persona el drama causat pel VHI entre els seus amics. It’s a sin és, en les seves pròpies paraules, una manera de reconciliar-se amb el passat, un homenatge a tots els que van perdre la vida en aquella època i que ell no va poder plorar com tocava. Per tant, per poc sensibles que sigueu no mireu la sèrie sense una capsa de mocadors al costat. La història ens porta al 1981, quan Ritchie, un noi de l’illa de Wight, al sud d’Anglaterra, marxa a Londres per començar la carrera de dret. Abans de fer-ho s’afanya a amagar totes les revistes gai que té a la seva habitació, ja que la seva família no té ni la més mínima idea de la seva orientació sexual. A Londres, Ritchie troba la llibertat somiada i ja a la universitat inicia la seva primera relació amb Ash, un noi que estudia art dramàtic. També hi coneixerà Jill, que serà la seva amiga i companya per sempre més. En paral·lel, coneixem Roscoe, un jove de família africana que ha de fugir de casa seva perquè el seu pare se’l vol endur de tornada a Nigèria per curar-li l’homosexualitat (i probablement matar-lo en l’intent). El tercer personatge és Collin, un noi tranquil i tímid que també arriba a Londres per treballar en una sastreria. Tots cinc acabaran vivint junts en un atrotinat pis que anomenen The Pink Palace. Són joves, divertits i només volen estudiar, treballar i passar-ho bé. Van de festa, es canvien els noms, fan servir els seus propis codis per saludar-se, s’emborratxen i practiquen sexe com volen i amb qui volen. Unes criatures despreocupades que acaben madurant de la manera més cruel i terrible, quan el VIH entra en escena. It’s a sin és una elegia a les amistats perdudes però també un reconeixement a la família, no tant la que ens ve de sang sinó la que formem al llarg de la vida. Perquè aquests quatre nois i la seva inseparable Jill acaben formant una veritable família en la qual troben la comprensió i l’acompanyament que no sempre han trobat a casa. El protagonista indiscutible és Ritchie, interpretat extraordinàriament per Olly Alexander, el cantant de Years & Years (banda que no té res a veure amb l’altra sèrie de Davis), però segurament el personatge més important és el de Jill –interpretat per l’actriu Lydia West– que està basat en una persona real. Es tracta de Jill Nalder, amiga personal de Davis i activista que va lluitar contra l’estigma i la discriminació que suposava la sida en aquella època. Una època en què un diagnòstic positiu era equivalent a una sentència a mort i en què els joves que el rebien havien d’assumir no només el seu final, sinó el rebuig d’una societat que els girava l’esquena.