Cinquanta maneres de matar
Fa vuit anys, Marc Moreno va decidir muntar una editorial, Llibres del Delicte, després d’una decepció: la falta de suport del seu editor a la seva primera novel·la. Ara celebra la sortida de ‘Delinqüents’, el llibre 50 de la col·lecció de novel·la negra en català
INNOVACIÓ
“La col·lecció acull novel·les que no encaixarien en les definicions més clàssiques del gènere; n’exploren els límits”Han passat més de vuit anys des del dia que l’escriptor i periodista Marc Moreno va decidir que muntaria una editorial. I poc s’imaginava que, al cap del temps, Llibres del Delicte hauria format una sòlida col·lecció de cinquanta títols de gènere negre escrits per autors catalans. “Vaig començar sense fer cap previsió, no sabia on arribaria”, explica Moreno, que fa unes quantes setmanes que celebra la sortida de Delinqüents, el llibre 50 de la col·lecció, un recull de vint-i-cinc relats de gènere negre d’autors que han publicat a l’editorial.
“He volgut fer una mena de resum del catàleg, amb la diversitat d’estils i de formes d’abordar el gènere negre, i estic molt content amb el resultat”, explica Marc Moreno. Anna Maria Villalonga, Sebastià Bennasar, Raquel Gámez Serrano, Pep Prieto, Esperança Camps, Anna Carreras, Ramona Solé, Damià del Clot, Maribel Torres, Albert Gassull, Llort, David Marín, Salvador Macip, Irene Solanich i el mateix Marc Moreno són alguns dels autors que signen els relats del volum: alguns relats amb humor negre, d’altres d’un misteri gèlid i terrible, d’altres més psicològics i alguns de sanguinaris i escabrosos: el volum, com tota la col·lecció de Llibres del Delicte, toca els gèneres negre i policial d’una manera molt variada i heterogènia, fins i tot alguns en els límits dels gèneres. “M’agraden les històries que innoven, que intenten anar més enllà, i per això el conjunt de la col·lecció acull novel·les que no encaixarien en les definicions més clàssiques del gènere, sinó que n’exploren els límits.”
Un dels grans mèrits de Marc Moreno és haver aconseguit reunir un ample assortit d’escriptors en l’aixoplug de la seva editorial. Alguns tot just començar unes carreres molt prometedores, com Carles Mentuy, Raquel Gámez Serrano, Ramona Solé i Ariadna Herrero, i d’altres ja consolidats en el panorama negre català, però que van confiar en la nova proposta de Moreno per a algunes de les seves obres: Sebastià Bennasar, Esperança Camps, Anna Carreras, Lluís Llort o Margarida Aritzeta. Noms com el del científic Salvador Macip, Albert Gasull, Damià del Clot i Pep Prieto figuren també en el seu catàleg. De diversos racons de les terres de parla catalana, i amb visions ben diferents del gènere negre i policial: des d’una grisor indefinida de llibres que juguen més amb el vessant psicològic dels personatges o el joc i l’enigma d’un misteri per resoldre, fins a novel·les més gore que es recreen amb més crueltat el resultat de la maldat humana.
El llibre Delinqüents no és el primer recull de relats de Llibres del Delicte. Els reculls, de fet, són unes de les marques de la casa, en una època en què el relat breu no està gaire ben vist per les editorials, que prefereixen la novel·la com a valor comercial més segur. L’editorial ha publicat reculls per àmbits territorials –Assassins de Ponent, Assassins valencians, Assassins de Girona, Assassins de l’Ebre, Assassins del Camp–, mostra d’un esforç de Moreno per recollir en la seva col·lecció veus de tots els territoris de parla catalana.
La idea de muntar una editorial i donar veu a altres escriptors va sorgir d’una decepció: la falta de suport del seu editor a la seva primera novel·la, Independència d’interessos. Moreno va veure amb impotència com la seva primera obra passava completament desapercebuda sense que l’editor es mogués gaire per donar-li una mica de visibilitat ni per fer-la arribar a les llibreries. Ni tan sols li responia les trucades ni els correus electrònics, fins al punt que Moreno va dir prou: muntaria ell mateix la seva pròpia editorial, i donaria també a altres autors el suport i l’acompanyament que les obres mereixien d’un editor. Així ho va fer l’any 2013, amb la publicació d’Elles també maten, una antologia de relats escrits per escriptores i coordinat per Anna Maria Villalonga, i primer gran èxit de l’editorial.
L’últim és Entre nosaltres, d’Aina Huix, una joveníssima autora de només 16 anys amb qui va inaugurar l’any passat la nova col·lecció “Delicte juvenils”, adreçada als joves. “Ha estat tot un descobriment”, explica Moreno de Huix, de qui diu que cal esperar una gran carrera literària. “Amb la col·lecció de gènere negre juvenil, el que espero és contribuir a la promoció de la lectura entre les noves generacions, amb llibres que els resultin atractius, divertits i emocionants.” Aquesta col·lecció jove és ara mateix el principal projecte de futur de l’editorial, de la mateixa manera que continuar forjant la col·lecció principal, que ja es pot dir que es troba camí del centenar de títols. Moreno sap que el cinquanta només ha estat una parada més i que, en català, encara hi ha moltes altres maneres de matar.