“El ‘thriller’ m’ha donat llibertat per parlar de temes històrics”

Teresa Valero (Madrid, 1969) ha construït a Contrapaso. Los hijos de los otros (Norma Editorial, a la venda el 26 de març) un thriller amb tots els ingredients del gènere, però que alhora explica alguns dels tèrbols i criminals esdeveniments que van succeir a l’Espanya dels anys cinquanta amb la complicitat del règim, com ara la venda de nadons per part d’organitzacions religioses. Nens robats a mares desvalgudes amb l’engany que el fill havia nascut mort. També fets com els experiments mèdics que buscaven curar l’homosexualitat i els científics que demostraven que la fe en el marxisme era una malaltia mental. “No he tractat de fer un llibre històric, perquè crear una ficció em permet entrellaçar fets reals relacionant-los de manera que encaixin en un relat inventat”, explica Teresa Valero. “Quan et llances a uns temes que són tan extensos, t’adones que en un còmic històric hi hauria aspectes que no podries passar per alt. Jo m’he documentat molt, però sense faltar al rigor prefereixo la llibertat que em dona el còmic de gènere.”

Els protagonistes de la història són dos periodistes, un de jove i ben llençat i un altre de veterà que tot i que porta a la solapa de la gavardina la insígnia del jou i les fletxes renega del règim, ja que considera que el règim de Franco ha esquinçat els seus ideals de justícia. “He volgut crear personatges que no fossin cent per cent bons o dolents; a la novel·la negra, això passa sovint, de manera que tenim bons que no ho són del tot i al revés.” Amb tot, el transfons és de negació dels règims dictatorials. Tots dos investiguen casos que el règim silencia i topen de morros a l’hora d’aconseguir el seu objectiu per una qüestió tan simple com que les dictadures neguen la llibertat d’expressió. Tot i això, s’obcequen a trobar veritats que, començant pel director de La capital, diari per al qual treballen, cap poder vol que es donin a conèixer.

Gràficament l’obra és de factura europea. Un estil treballat que l’ha portat “a invertir-hi quatre anys de feina”. Quan tot just comença la promoció, Valero ja està rumiant en el proper àlbum, que estarà ambientat en el mateix context històric de finals dels anys cinquanta però centrat en el món del cinema. “Va ser un moment que s’intentaven fer coses amb rerefons social, emmirallant-se en el neorealisme italià. I van néixer els cineclubs, que van tenir molta importància.” Teresa Valero es va iniciar professionalment en el camp del dibuix animat, en què va fer infinitat de storyboards. Abans de publicar el seu primer àlbum com a dibuixant ho va fer com a guionista de Brujeando, amb dibuixos de Juanjo Guarnido, i a Curiosity Shop, amb imatges de Montse Martín.