Història
ELS CATALANS I LA REVOLUCIÓ
Fa tres anys, Antoni Gelonch (Lleida, 1956) va editar una biografia sobre Luter, el pare de la reforma protestant. Es tractava de la primera peça d’una trilogia destinada a intentar explicar “per què la societat catalana és com és, per què ens costa tant dialogar, per què som una societat tan pendular pel que fa a les conviccions, per què ens movem entre l’orgull i la desesperança [...]”. El devessall d’interrogants apareix en la introducció de la segona peça d’aquesta trilogia, centrada en Napoleó, la Revolució i els catalans. Es tracta, com ens podem imaginar, de preguntes extraordinàriament complexes quan s’apliquen a tota una societat, encara més la nostra, caracteritzada per la seva heterogeneïtat i en la qual resulta molt difícil establir trets generals i, encara més, trobar explicacions convincents.
En tot cas, el llibre d’Antoni Gelonch convida a reflexionar. Qui s’hi engresqui hi trobarà els antecedents de les complexes relacions entre catalans i francesos, bastides al llarg dels conflictes interminables entre les corones espanyola i francesa, que van convertir el nostre país en el seu particular camp de batalla. Però el tema central és un episodi fonamental de la història de la humanitat, la caiguda de l’Antic Règim, quan els súbdits es converteixen en ciutadans. Història mundial i història de Catalunya, veïns d’un costat i de l’altre de la frontera, recels i admiracions, implicació i reacció. Temes que s’entrelliguen al llarg de quinze capítols. Amb un estil planer i un ànim de reflexió molt més que no pas de descripció, Gelonch ressegueix la recepció de la Revolució Francesa, la implicació en la Guerra del Francès o la Constitució de Cadis. Una aportació molt recomanable per descobrir el passat i entendre molt millor el present.