Feminisme, art i justícia
La il·lustradora Andrea Linares ens ofereix en un sol àlbum, i de format més aviat petit, L’ombra de la Dora, un compendi d’elements molt atractiu, sintètic, contundent i, en un dels aspectes destacats, molt actual, lamentablement.
Traça la biografia d’una de les fotògrafes més importants del surrealisme, Dora Maar (1907-1997), i mostra com Picasso la va vampiritzar. Denuncia aquest maltractament psicològic (ella va acabar rebent tractaments psiquiàtrics) i reivindica la vàlua com a artista de Maar. I tot ho explica amb un text acurat en què, tot i la brevetat, no es pot dir que hi falti res, de cara a la comprensió, i unes il·lustracions en cada pàgina dreta molt destacables, en harmonia amb la protagonista, amb simbolismes (mans, cargols de mar, plantes, cases...) eficients, una certa aroma poètica i un estil molt interessant.
Per tot plegat, no és estrany que rebés el Premi Eva Toldrà a millor àlbum il·lustrat en paper.
És tot un repte explicar en només vint-i-vuit pàgines, tretze il·lustracions (més la de portada) i tretze fragments de text breus una vida, una situació conflictiva i donar un missatge clar. I fer-ho d’una manera tan elegant i bella. El pintor no té nom, és “l’ombra” del títol, però se’l pot reconèixer en els perfils dibuixats. Ser una musa, encara que sigui d’un gran artista universal, no sembla una funció gens fàcil. Està sotmesa als capricis d’una mena d’intocable. Linares fa un merescut homenatge a Maar, una reflexió sobre els rols de gènere i els relaciona amb el món de l’art.
