EL RETORN DE LA GUERRA DE WAUGH

El plaer que provoca la lectura hauria de ser una assignatura de lleure en comptes de la matèria forçada de literatura. Ho agrairia tothom, i autors com el britànic Evelyn Waugh esdevindrien tan populars com els Beatles o els Stones. Cal recordar que la seva cèlebre novel·la Retorn a Brideshead es va popularitzar també per la mítica sèrie de començament dels vuitanta protagonitzada per un immens Jeremy Irons, i el 2008 va tenir una adaptació superba al cinema dirigida per Julian Jarrold amb estrelles com Michael Gambon, Matthew Goode i Emma Thompson al capdavant.

La selecta col·lecció “El cercle de Viena” incorpora ara la versió de Xavier Pàmies al seu catàleg. És un petit gran esdeveniment en aquesta època de desgràcies que patim. La novel·la es manté ferma i actual, tot i que va ser publicada al final de la Segona Guerra Mundial, el 1945. Retorn a Brideshead conté de tot i podria ser el model per fer un curs de novel·lística. En podríem destacar l’articulació dels personatges dins d’una trama perfecta, el sentit de l’humor que compensa la densitat del relat, el tractament del temps i les evocacions del paradís perdut, les descripcions que ens aboquen a l’emotivitat i el sentiment i la sorpresa que ens espera en cada moment, especialment en un desenllaç que és dels millors que s’han gestat en la història de la literatura.

Quan el personatge principal, Charles Ryder torna a Brideshead tens la sensació que ets tu mateix el que rememora la joventut perduda, amb el violent intermedi de la guerra. La distància amb el lector queda anul·lada per una primera persona que et fa còmplice de la descripció dels campaments militars i de tota la galeria de personatges que es van lligant dins la trama. A la seva obra, Waugh va fer de tot, des de la ruptura matrimonial que va plantejar a Un grapat de pols fins a l’esperpèntica Califòrnia que descriu a Los seres queridos o la magistral novel·la històrica Helena, dedicada a la mare de Constantí. També la hilarant Cuerpos viles i l’humor mortífer sobre periodistes que és Notícia Bomba!, o el canibalisme forçós del personatge que devora la seva dona estimada a Black Mischief. En un assaig molt interessant Felip Lorda, com a pròleg de les seves novel·les escollides per a Aguilar, ens comentava la influència que va tenir en l’obra de Waugh la guerra, en la qual va haver de participar amb 36 anys. Conservador i tradicionalista, va demostrar el seu valor a la infanteria de marina. No m’estranya l’efecte que va tenir el conflicte en un soldat ja madur. Quan el psiquiatra el va analitzar per saber si suportaria les accions de primera línia, el capità Waugh li va respondre que el seu valor màxim era la religió, efecte que queda reflectit en una novel·la que ell va considerar el seu magnum opus, tot i que després en va dubtar.