ELS SECRETS D’UN COFRET DE MISSATGER

En l’argot del món de les subhastes, un sleeper (en català ho traduiríem per “dormidor” o “dorment”) és aquell objecte, o bé obra d’art, que surt a la venda mal catalogat perquè els experts de la casa de subhastes no han sabut esbrinar què és o qui n’és l’autor, però que algú amb ull clínic identifica i compra perquè sí que ho sap. I l’adquireix, per tant, a un preu per sota de la cotització real, amb el corresponent negoci que això implica.

Una situació d’aquest tipus s’ha donat recentment a Barcelona, en què ha estat adjudicat un coffret de messager francès de petites dimensions (6 x 11 x 7 cm), de finals del segle XV, que va sortir a subhasta catalogat com una “petita caixa del segle XVII o XVIII”. El preu de sortida era de 400 euros. Dues persones van reconèixer la naturalesa real de la caixeta i van competir, l’una al telèfon i l’altra via web, per aconseguir-la. Va guanyar qui estava licitant a internet, que va acabar pagant 2.300 euros (uns 2.800 euros si comptem la comissió de la casa de subhastes i els impostos).

Aquest tipus d’arquetes van ser molt populars a França durant els segles XV i XVI i, fa poc més d’un any, el Musée de Cluny, especialitzat en l’art de l’edat mitjana, va dedicar-los una exposició monogràfica (poden consultar aquí el lloc web de la mostra, i aquí un vídeo amb algunes de les obres exposades i els secrets que amaguen). Moltes d’aquestes arquetes es denominen coffrets à estampes perquè a l’interior de la coberta presenten un gravat de tipus devocional, com és el cas de la que ens ocupa.

En general, són fetes amb fusta i van recobertes per reforços de ferro que ens parlen de la seva vinculació al viatge, i de la necessitat de protegir allò que contenien. D’aquí l’associació amb els missatgers, ja que s’ha suposat que servien per transportar documents o petits còdexs il·luminats, com els llibres d’hores, ideals per pregar quan ets fora de casa. Aquesta interpretació lliga amb la presència dels gravats a l’interior de la coberta, ja que, un cop oberta, l’arqueta es transformava en una mena d’altaret portàtil. En el cas que ens ocupa, el sant representat és Sebastià, que es considerava un protector excel·lent contra la pesta, un dels mals més habituals als quals s’exposaven aquells que viatjaven.

L’arqueta subhastada a Barcelona, a més, té un compartiment secret a la tapa –s’acciona amb un mecanisme difícil de veure– on el propietari va amagar, potser, algunes monedes d’or o algun document compromès. Com va arribar aquest cofret francès a Catalunya? Qui el va portar? Què hi portava, a dins? Qui l’haurà comprat? I el que segurament més els intrigarà, a vostès, quin preu real de mercat té? Sobre això últim, atès tots els misteris que envolten el cofret, permetin-me que ho deixem en secret.