XAVIER GAMELL I MAR ARENAZA
LLIBRERIA LA LLOPA. Carrer Sant Joan, 62. Calella
Quaranta-cinc anys com a referent
La Llopa duu el nom de tot un símbol de la ciutat de Calella i té una reconeguda trajectòria més enllà de l’àmbit local. Els seus llibreters ens parlen de l’experiència al capdavant d’aquest establiment
La Llopa sona estrany com a nom de llibreria.
X.G.: Quan vam obrir les portes era habitual vincular l’establiment a la història de la població, i La Llopa ens va semblar adient, perquè era un dels símbols més representatius de la ciutat de Calella. Crec que després de tants anys vam estar molt encertats.
Defensi’m el llibre en un moment d’eclosió de la tecnologia.
X.G.:
Un llibre és un refugi. És l’oportunitat de tenir un espai propi i no pas compartit amb milions de persones que veuen la mateixa imatge o llegeixen la mateixa piulada. L’autor escriu perquè jo, individualment, reflexioni sobre la història que m’està explicant i en tregui les meves conclusions. Llegir un llibre és un acte de rebel·lia contra les estructures imposades d’homogeneïtzació.
Defensi’m com ha de ser un bon llibre.
M.A.: Ha de ser creatiu, ha de tenir qualitat literària i ha de tenir aquell component essencial i universal que commogui el lector, sigui d’on sigui. És una tasca artística.
Hi ha un excés de producció?
X.G.: Sempre n’hi ha hagut, excepte quan vam començar [riu]. Hi ha d’haver llibres per a tots els gustos, el protagonisme del màrqueting és indiscutible i, malauradament, es ven qualsevol cosa en format llibre, com ara els anomenats mediàtics. No s’hi pot fer més i la tria l’ha de fer la mateixa societat. Però no podem renunciar-hi, perquè també ens ajuden a mantenir el negoci!
Els bons autors estan en declivi?
M.A.: Els bons autors no necessiten fer-se presents a cada instant, sortint en tots els mitjans i parlant únicament de les seves experiències, que no deixen de ser efímeres. Els bons autors aguantaran bé el pas del temps, perquè parlen de fets i sentiments que no passen de moda, que són vigents sempre.
Es feia impensable un any sense Sant Jordi i ens preparem per a una altra diada inusual.
M.A.: Sant Jordi ha demostrat que té la capacitat de reconvertir-se, i malgrat que ho ha hagut de fer en unes circumstàncies molt difícils és inimaginable haver de renunciar a aquesta festa. En altres països, segurament amb més tradició lectora que la nostra i, per tant, amb una estructura més sòlida, no en tenen, de Sant Jordi, però per a nosaltres significa una injecció de diners imprescindible. L’hem de cuidar.
Les grans plataformes estan enfonsant el sector de les llibreries?
X.G.: Estan fent molt de mal i el que sap més greu és que des de les administracions no es doni prou protecció al petit comerç i de proximitat en general que representa la vida dels municipis.
M.A.:
També representa la destrucció d’una xarxa de complicitats entre aquest petit comerç i el ciutadà que garanteix la supervivència de la comunitat sencera.
Llegim prou en català?
M.A.: L’oferta és molt més àmplia que anys enrere i hi ha un esforç per poder oferir al lector l’opció de triar quan surt un nou llibre, que acostuma a ser en castellà. Però és una carrera de fons amb molts obstacles.
X.G.: A les xarxes socials predomina el castellà i hi ha el perill real que les noves generacions considerin el català com a llengua de segona i, per tant, prescindible.
EL CLÀSSIC
CRIM I CÀSTIG Autor: Fiódor Dostoievski Editorial: Bernat Metge Universal Pàgines: 704 Preu: 34,95 La gran novel·la de Dostoievski sobre la culpa i la redempció amb una nova traducció al català que completa la trilogia de l’editorial, amb l’Odissea i Robinson Crusoe.
LA NOVETAT
HAMNET Autora: Maggie O’Farrell Editorial: L’Altra Editorial Pàgines: 360 Preu: 23,95 Narra la història de com la mort del fill de William Shakespeare, Hamnet, als 11 anys, marcarà la vida familiar del genial autor i la seva trajectòria literària.
CUIDEM PROU LA NOSTRA LLENGUA?
M.A.: Ens hi podríem esforçar més tots plegats, perquè amb les presses imposades per les noves tecnologies sembla que escriure bé la teva llengua ja no té cap importància. Ens toca defensar-la, perquè és la nostra, però no des de la distància, sinó amb el compromís diari de tenir-ne cura, d’escriure-la bé i de parlar-la millor. De fet, és responsabilitat nostra que el català es mantingui, perquè n’hem de fer ús, però un ús conscient i respectuós, no un garbuix de signes, d’errades i de paraules escrites a mitges. Hem d’evitar que s’empobreixi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.