ROSA CUBELES I ESTER GALINDO
LLIBRERIA LA 2 DE VILADRICH . Carrer Despuig, 22. Tortosa
La més antiga, amb 260 anys d’història
Amb uns orígens que estan documentats l’any 1760, La 2 de Viladrich, de Tortosa, és hereva de la llibreria més antiga del país, i una de les més antigues d’Europa. “Hi ha molt poques llibreries que s’hagin mantingut tant en el temps, i sembla que no hi donem importància”, diuen les propietàries actuals
El 2005, el propietari de la Viladrich, Jordi López, va voler tancar el negoci, però els empleats la van fer renéixer i van crear La 2 de Viladrich. No volien esborrar l’empenta de tants anys?
Rosa Cubeles:
Vaig començar a treballar a la llibreria el 1973. Quan el Jordi va decidir tancar, hi va haver gent que hi treballàvem que vam voler donar continuïtat al negoci. Amb la Fina López vam crear una societat limitada laboral en què també hi havia en Jordi López. Tots tres vam muntar La 2 de Viladrich.
Ester Galindo: Jo hi soc des del 2011. Ara estem preparant una publicació sobre la història de la llibreria. Ja tenim títol –però potser millor no avançar-lo!– i hi estan vinculades persones molt potents del territori. Va més enllà del típic laudatori a una llibreria, no volem que sigui un fulletó que parli de nosaltres. Qui s’encarrega dels diferents capítols som l’Albert Curto, arxiver; la Maria Mestre Prat de Pàdua, rebesneta de Francesc Mestre i Noé [antic propietari de la llibreria] i que ja ha escrit una tesi sobre ell i el seu paper en l’àmbit polític i editorial; l’Enric Querol, la Cristina Fava i jo mateixa. Penso que serà una publicació potent, amb curiositats com ara les tintes que fabricava Mestre i Noé, que després van heretar els Viladrich.
R.C.: Serà la història del que era una llibreria en relació amb el seu territori, de com evoluciona i també de com va afectar la democratització de la lectura.
Ser hereves d’una llarga tradició de llibreters i estar al capdavant d’un referent de la cultura local pesa molt?
E.G.: No sé si pesa, però és molt bonic. Penso que hi ha una manca de percepció que això és així per part de la ciutadania. De vegades hi ha gent, com ara Sisco Lahosa [professor de filosofia] que és un gran amic de la Viladrich, que quan ve aquí diu que això és molt gros! A Europa hi ha molt poques llibreries que s’hagin mantingut tant en el temps. No passa a gaires llocs, i aquí sembla que no hi donem importància.
Diuen al seu web que tirar endavant una llibreria en una ciutat petita situada a la perifèria no és poca cosa.
E.G.:
És molt complicat. Afortunadament, tenim un públic fidel i hi ha la consciència que la llibreria la mantenim oberta entre tots, no només els que hi treballem, sinó qui ve a comprar. Tenim clients que miren per internet, però que venen a comprar aquí, i els és igual esperar-se dos dies més. Donen valor al que significa tenir una llibreria aquí i no es guien per la immediatesa de tenir un llibre per Amazon. És difícil competir amb els gegants, que poden no cobrar despeses d’enviament perquè el seu volum de vendes és més gran.
R.C.: Hem d’ensenyar la gent a mimar els llibreters que tenen al costat.
Quan l’anterior propietari va tancar va dir que el negoci no era sostenible i que les petites i mitjanes llibreries estaven en perill. Ha millorat, la situació?
E.G.: No, ha anat a pitjor. L’intrusisme en el món del llibre és brutal. Les regles del joc no són les mateixes, per exemple, amb les AMPA.
R.C.: Abans veníem els llibres de text a la llibreria i els alumnes sabien que a principi de curs havien de passar per aquí, però ara no saben què és això, perquè els llibres els subministra directament l’AMPA. Hi ha xiquets i xiquetes que no coneixen la llibreria, perquè no hi han entrat mai.
I això no és bo per formar nous lectors.
R.C.: Exacte; no tenen l’hàbit d’anar a una llibreria ni la riquesa que suposa.
E.G.: Estem desvinculant el nen de la llibreria. I encara tenim sort que alguna informació que els arriba per xarxes socials els vincula a certs llibres. El recorregut és a l’inversa de com era abans: abans escrivies un llibre, et creaves un nom i després apareixies a Viquipèdia i començaves a tenir una certa influència; ara és al revés: hi ha nens que venen a la llibreria perquè MikelTube ha publicat un llibre. Hi ha caramboles com aquesta que ens ajuden.
De tot el que es publica, quins criteris apliquen per triar què oferir als clients?
E.G.: Som una llibreria generalista, però si alguna cosa tenim com a particularitat és el fons local, d’autors i de temàtica de les Terres de l’Ebre. A més, actualment tenim gran figures de les lletres a les Terres de l’Ebre, com ara Maria Climent, Laia Viñas, Marta Rojals, la traductora Zoraida de Torres, l’escriptor i traductor Yannick Garcia, Albert Roig... Tenim un bon cultiu.
Formen part de l’anomenat “lobby del llibre ebrenc”, conjuntament amb la llibreria Bassa de Móra d’Ebre i la Serret de Vall-de-roures (ara ja tancada). Funciona, actualment, aquest lobby?
E.G.: Sí, la Llibreria Serret ja va tancar, però ara hi ha El Núvol, de Móra la Nova. Les tres llibreries compartim activitats, anem juntes a la fira Litterarum, a la Setmana del Llibre en Català... i muntem una mena de tour ebrenc en algunes presentacions de llibres.
Com els afecta la crisi per la covid-19?
R.C.: Van ser uns dies durs, quan vam tancar. Ens vam sumar a algunes iniciatives, com Llibreries obertes, que va funcionar molt bé, i Libelista, que és una empenta important. I vam posar en marxa un telèfon perquè la gent fes comandes: fèiem repartiment domiciliari i portàvem llibres i material de papereria a les cases! Penso que vam fer un gran servei, perquè la gent es va trobar tancada a casa amb les criatures i les havien d’entretenir.
La venda de llibres ha augmentat, des del primer confinament?
R.C.: Sí, ha augmentat respecte al 2019. Hem recuperat gent que feia temps que no llegia, i que quan ha tingut més temps, han recuperat les ganes de llegir.
E.G.: El que passa és que potser aquesta tendència no s’acabarà mantenint. Ara estem en la mateixa situació que abans de la pandèmia. La gent ja no llegeix tant com durant el confinament, quan van ser feliços d’haver recuperat un espai per a la lectura. Penso que sí que hi ha gent que lluitarà per mantenir el temps de lectura, sobretot les dones, que són més bones lectores.
La pandèmia comportarà noves maneres de fer, a les llibreries?
R.C.: Anirem donant més marxa a les plataformes digitals, per intentar que, si torna a venir una tancada, tot sigui més immediat. Però hem de continuar lluitant perquè la gent pugui entrar lliurament a les llibreries i que sigui ella mateixa qui triï, parlant amb els llibreters.
Des dels anys setanta, quan va començar, fins ara, quin ha estat el gran canvi en l’ofici de llibretera?
R.C.:
Ara es publica moltíssim. Recordo les entrades de les novetats i eren poca cosa; el món del llibre infantil també era molt petit i ara és un gegant. Abans tot era manual: arribava un albarà, l’havies d’entrar, havies de saber on havies posat el llibre... A poc a poc, ho vam anar informatitzant tot. Ara és més complicat gestionar el volum de llibres, potser per això hi ha més llibreries que s’especialitzen.
La història de la Viladrich va per llarg?
R.C.: Sí, intentarem anar-nos adaptant al moment i servir al territori.
LA NOVETAT
LES CLOSQUES Autora: Laia Viñas Editorial: L’Altra Editorial Pàgines: 176 Preu: 18 Amb aquesta novel·la sobre una nissaga familiar, que es desplega entre Barcelona i el delta de l’Ebre, la jove autora xertolina s’ha endut ex aequo el Premi Documenta 2020.
EL CLÀSSIC
QUADERNS DELTAICS Autor: Josep Igual Editorial: Cossetània Pàgines: 176 Preu: 13,40 De Josep Igual, mort del 25 de març passat, les responsables de La 2 de Viladrich en volen recomanar el conjunt de la seva obra, composta per dietaris, narrativa i poesia.
QUIN ÉS L’ORIGEN DE LA VILADRICH?
E.G.: La història comença el 1760, amb la llibreria de Mariano Oliveres, especialitzada en textos religiosos, com la majoria de llibreries del moment. La data és força segura, perquè tenim la referència que quan Oliveres ven la llibreria a Ramon Prades, aquest darrer posa a la publicitat “hereu d’Oliveres...”, i fixa la data de 1760. La informació que tenim és indirecta, perquè no hem trobat els protocols notarials, les inscripcions, etc., del primer establiment. Però ara estem buscant aquesta informació. En el canvi de segle, el 1891, Prades la ven a Francesc Mestre i Noé, que la té durant un període de temps important. Quan es posa malalt, la ven a una persona que ja estava treballant a la llibreria, Claudi Viladrich. Qui comença el nexe amb nosaltres és el Claudi i la seva filla, la Pilar.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.