Alins és un poble del Pallars Sobirà que tot just té una vuitantena d’habitants. Des de ben a prop d’aquest nucli de població de la vall Ferrera s’accedeix al camí més popular d’ascensió al sostre més alt de Catalunya, la Pica d’Estats. Un entorn natural imponent, desitjat i envejat per molts dels que en aquests llargs mesos de confinament per la pandèmia han hagut de quedar-se mig engabiats en pisos a les urbs. Era el cas de la periodista i apassionada per la natura Meritxell-Anfitrite Álvarez (Andorra la Vella, 1987). Fa un any, en els inicis d’aquests temps de la covid-19, vivia i treballava a Madrid, però la situació pandèmica la va impulsar a fer un canvi de rumb en la seva vida. Va decidir tornar a Alins, que era el poble de la seva àvia, i obrir-hi una llibreria, Natura Llibres, especialitzada en literatura de natura i muntanya de qualsevol gènere, i que té les portes obertes des del 27 de desembre del 2020. Ella mateixa reconeix que alguns poden veure aquest pas com “un somni atrevit i temerari”, però ella ho té clar. Al cor del Pallars, la vida hi transcorre diferent, o millor. I els llibres, per a ella, són una altra de les seves necessitats bàsiques.
Per què una llibreria?
Volia venir al poble amb un projecte personal i que m’enriquís a mi però que també enriquís una mica el poble, la gent. Pel que fa a mi, durant el confinament, pensava que l’única cosa que necessitava i amb la qual tindria prou per viure era natura, aire lliure i llibres al meu abast; volia tenir les dues coses. Vaig pensar a unificar aquestes dues passions en una: una llibreria especialitzada en natura i muntanya. Pel que fa al poble, aquí no hi havia llibreries. Fins ara, per anar a la llibreria més propera, per poder tocar llibres, havies de fer una hora de viatge en cotxe. Ara Natura Llibres és un servei més que hi ha a la comarca.
També costa més consolidar una xarxa de lectors des d’un poble de 80 habitants?
És un poble amb més llibres que habitants! Quan vaig començar a explicar a la gent la meva idea d’obrir una llibreria a Alins, molts em deien que aquí la gent no llegeix, i jo pensava “si no llegeixen, ja els faré llegir jo d’alguna manera!” Però m’he trobat que sí que hi ha gent que llegeix i que tenien aquesta mateixa necessitat que tinc jo. Agraeixen aquest espai. La idea també és anar organitzant activitats per atreure la gent cap a la llibreria i per despertar-los la curiositat pels llibres. També tinc un petit espai de cafeteria i punt de trobada que està tenint bastant bona rebuda. Es tracta de diversificar una mica i d’organitzar activitats, perquè hi ha algunes persones que potser no saben que els agrada llegir. Amb l’organització d’aquestes activitats tracto de fer-los veure que sí que els agrada llegir.
La viabilitat de la llibreria depèn del turisme, més que no pas de la gent de l’entorn?
Jo penso principalment en la gent de l’entorn. Els turistes, per a mi, són com un regal; els veig com un regal, sobretot ara que hi ha menys afluència a causa de la pandèmia i també, pel que m’han dit els veïns del poble, la temporada turística forta és sobretot a l’estiu, quan és un no parar de visitants. Però la programació cultural jo la faig pensant sobretot en els veïns.
Internet ha de ser la clau per fer funcionar Natura Llibres?
Ara estic pujant el catàleg al web, però com que m’ho faig jo tota sola, estic tardant bastant. De tota manera, malgrat que penso que hem de ser a internet, també tinc els meus dubtes. Perquè, d’una banda, la competència és molt més gran, ja que tu pots comprar llibres on sigui, i què fa que decideixis comprar-me un llibre a mi o a qualsevol altra llibreria? Per què me’l compres a mi i no a una altra? I, de l’altra, ara encara no tinc disponible la botiga en línia, però l’altre dia un home de Sevilla em va÷ demanar uns llibres per WhatsApp; i jo penso “d’acord, te’ls envio però i tot el que contaminem pel camí? No hi ha cap llibreria més a prop per fer aquesta comanda?” Tinc un debat intern que és una mica contrari a les meves idees, sobre el fet d’enviar un llibre a l’altra punta d’Espanya, quan segur que troba el que està buscant en una llibreria més propera, de proximitat.
La llibreria està especialitzada en literatura de natura i muntanya i també ven articles de papereria reciclada ecològica i productes agroalimentaris de km 0. Ha triat un concepte de vida concret, amb un compromís a favor la natura...
Sí, això mateix. Intento ser coherent encara que de vegades el món t’ho posa molt complicat. Per exemple, no dono tiquets, sinó que els envio per correu electrònic; les bosses són reciclades..., però després a l’hora de fer un enviament vaig buscar una empresa de transport que tingués una política de sostenibilitat, respectuosa amb el medi ambient, i quan preguntes sobre això se’t queden mirant com si fossis una extraterrestre. De vegades és complicat ser coherent amb les teves idees.
És periodista i també escriu sobre natura, viatges i cultura. Continua escrivint a Alins?
Sí, continuo fent col·laboracions fixes per a algun mitjà, però ara, com que estic més enfeinada amb la posada en marxa de la llibreria, he reduït bastant les col·laboracions. A més, amb la pandèmia, els mitjans de comunicació el primer que han retallat són les col·laboracions externes.
Les restriccions de mobilitat a causa de la pandèmia han afectat molt el negoci?
Com que vaig obrir enmig de la pandèmia, tampoc puc comparar com era abans. La rebuda que he tingut des que vaig obrir la llibreria ha estat molt bona. I ara estic a l’expectativa de com serà quan pugui obrir tot, tant el comerç com la mobilitat entre comarques. Jo vaig obrir la llibreria a finals del mes de desembre del 2020, quan només hi havia quatre turistes al poble, i la rebuda va ser bona, però no és el mateix que a l’estiu, quan els hotels i el càmping estan plens. Ja veuré com anirà aquest primer estiu...
La llibreria es troba a l’antic estable de la casa familiar. Quina és la història familiar i de la casa?
El meu besavi per part de la iaia era alcalde republicà al poble, i l’any 1939, amb la Guerra Civil, quan va sentir que estaven a punt d’entrar els nacionals, van marxar cap a Andorra, perquè estaven convençuts que si entraven els nacionals els matarien. Va marxar el meu besavi amb els seus fills (que són la meva iaia i el seu germà) i amb altra gent del poble que també va haver de marxar per les mateixes raons. Van arribar fins a Andorra i allà es van quedar; i és on va néixer la meva mare, i també jo i el meu germà. La meva família viu tota a Andorra. La llibreria es troba a l’espai que havia estat una cort de vaques. Fa uns anys, havíem reformat la casa perquè estava en molt mal estat i la cort de vaques va passar a ser un garatge. I actualment aquest espai és el que he transformat en llibreria.
