LES POMES PODRIDES

Estrenada el 2012, la sèrie britànica Line of duty s’ha convertit en una sèrie de culte per als amants dels drames policials. La primera temporada es va emetre al segon canal de la BBC i immediatament va ser un èxit tant de crítica com de públic. El seu creador i guionista, Jed Mercurio (Bodyguard), va aconseguir explicar una història més o menys típica de policies corruptes d’una manera realista i versemblant, amb la intriga i els girs de guió justos per enganxar completament l’espectador. Així, una sèrie més aviat modesta –en la primera temporada no cal esperar actuacions policials espectaculars– es va anar consolidant com un dels millors productes de la cadena britànica, que l’ha anat renovant fins a la sisena temporada, que és la que ara acaba d’estrenar Movistar (a Netflix es poden veure també les quatre primeres). La sèrie gira a l’entorn d’una unitat d’afers interns de la policia de Birmingham, on arriba a desgrat un agent, el sergent Steve Arnott (l’actor Martin Compston, declarat independentista escocès). Prèviament estava assignat a una unitat antiterrorista, però un error involuntari en una operació, i el fet de no voler-lo tapar, tal com li insinuen els seus superiors, provoca el seu trasllat. Primer l’interpreta com un càstig, fins que descobreix la importància d’investigar els draps bruts dels seus col·legues, malgrat els recels i les suspicàcies que provoca en la resta d’agents. En la primera temporada, aquest equip anticorrupció –l’AC-12– veu amb sospites la feina d’una unitat dedicada als delictes greus que té una de les taxes més altes de resolució de casos. Està encapçalada pel detectiu Tony Gates (interpretat per l’actor Lennie James, el Morgan de The Walking Dead). Gates és un policia molt popular que acaba de ser condecorat com a millor agent de l’any, però té uns quants problemes personals que s’aniran desvetllant i que el portaran fins a un carreró sense sortida. Per investigar-lo, Arnott té l’ajuda d’una companya infiltrada, Kate Fleming (l’actriu Vicky McClure), que també té una vida familiar complicada. Arnott i Fleming treballaran sota la supervisió del cap Hastings, un superintendent amb un comportament sovint ambigu. La gràcia de la sèrie és, sobretot, el seu realisme. D’entrada, els actors protagonistes no són els policies apersonats i carismàtics que estem acostumats a veure en moltes sèries policíaques, i precisament per això resulten més fàcils de creure (tant Compston com Mclure han estat nominats i han guanyat diversos premis d’interpretació). Els seus personatges no són perfectes, tenen contradiccions i no sempre l’encerten. A més, la sèrie intenta recrear de manera força fidel com són els diferents procediments policials, i Jed Mercurio va comptar amb assessors experts en aquest àmbit. L’èxit de la primera temporada es va mantenir en les següents, amb un format de sis episodis cada una per explicar diferents investigacions, en alguns casos vinculades entre si, que van mostrant extenses trames de corrupció policial i política, i la implicació d’alguns agents en organitzacions criminals. Amb un creixent nombre de seguidors i amb reconeixements internacionals, més de 9,5 milions de britànics van veure en directe el primer capítol d’aquesta sisena temporada.