“L’alta cultura i la cultura popular sempre es nodreixen l’una de l’altra”

La literatura pulp pren el nom de les publicacions populars editades en un format econòmic –la denominació ve del paper de polpa en què s’imprimia–. Va ser un fenomen als Estats Units a partir dels anys vint del segle passat. Relats fantàstics, de terror i de misteri que tenien com a precedents Poe o Conan Doyle i que van donar peu a la novel·la negra i van nodrir l’univers fantàstic cinematogràfic i del còmic de tot el segle XX i fins a l’actualitat. Aquesta literatura de masses a l’Estat espanyol va tenir un precedent en les col·leccions que va publicar José Zendrera Fecha, que definien el gènere segons el color. Les d’amor eren rosa, i aquest és l’origen de la denominació novel·la rosa a les obres romàntiques. Però va ser en els anys seixanta, amb la publicació dels bolsilibros de l’editorial Bruguera i també amb publicacions com les que editava Toray, que es va produir un fenomen de masses. Novel·les de l’oest, amb un nom destacat com el de Marcial Lafuente Estefania, o d’amor, com les de Corín Tellado, produïen una ràpida i econòmica evasió. Als baixos de les escales se solien instal·lar llibreries que a més de la compra permetien l’intercanvi per unes poques pessetes.

Jordi Pastor ha volgut retre homenatge a tot aquest univers del còmic pulp. Los tiempos Heroicos (Planeta Cómic) està protagonitzat per un d’aquests escriptors de pluma ràpida, molta imaginació i poc reconeixement, ja que la seva signatura s’amaga sota un sonor i contundent nom anglosaxó. En aquest sentit, recordem Silver Kane, pseudònim del guanyador del Planeta Francisco González Ledesma.

Jordi Pastor es va interessar pel pulp quan l’escriptor Miquel Àngel Barral li va descobrir els bolsilibros: “Ja m’hi havia fixat al mercat de Sant Antoni, però era un univers que desconeixia. Em va fascinar tota una generació perduda d’escriptors.” Tant va ser així que en el primer còmic de Pastor, de títol Padre, va fer aparèixer un personatge inspirat en un d’aquests escriptors: Francesc Caudet, en què també s’ha basat Pulp.

Al cap d’un temps de descobrir-lo va assistir a una taula rodona sobre els bolsilibros en què hi havia Francesc Caudet, mort el 2018, a qui va regalar un exemplar del llibre. “Li va sorprendre i es va alegrar molt, i a partir d’aquell moment vam començar una relació d’amistat”, explica Pastor. Amb el testimoni viscut de Caudet i la ficció d’un personatge estatunidenc d’origen català, Pastor ret homenatge a un tipus de literatura molt influent i la reivindica. “Crec que no s’ha de menystenir el pulp, perquè l’alta cultura i la cultura, tal com les entenem, es nodreixen l’una de l’altra.” Caudet va treballar fins a la seva mort per a una editorial sud-americana. “Vaig arribar a col·laborar amb ell, ja que em va demanar que li fes les portades dels darrers llibres.”