LA LÍNIA ARGUMENTAL

Es poden sistematitzar en un cert nombre de models tots els arguments possibles? Hi ha qui diu que amb set patrons n’hi ha prou; per a d’altres, amb vint o trenta s’afina millor. Depèn d’on es posi el llistó de la diferència substancial: a baix de tot, cada història és única i inassimilable amb cap altra. A més, en molts casos es participa de més d’un esquema.

Vaig llegir en l’adolescència Mrs. Craddock, novel·la de principis del segle XX de Somerset Maugham –en la traducció disponible en els anys seixanta, d’unes obres completes a Aguilar, ridículament retitulada Cautiva de amor–, un retrat de caràcters i d’època tendre, irònic i refinat com la majoria d’un autor molt plaent de llegir per al gust d’aquest cronista. La Bertha Ley, una noia de províncies de posició acomodada, s’enamora i es casa amb l’atractiu i corpulent senyor Craddock. L’ensopidíssima vida matrimonial decep de dalt a baix les expectatives, i la Bertha, deprimida i en crisi amb la vida i amb ella mateixa, s’instal·la a casa de la seva tia, a Londres, on coincideix amb el cosí Gerald, de 19 anys (ella en té 26), a qui després d’una malifeta envien a Amèrica a reformar-se i fer fortuna. El noi s’enamora d’ella, i ella el refusa en nom de la lògica de les convencions. Però una relació començada rient acaba en passió autèntica, i quan la Bertha està disposada a fugir amb en Gerald tal com ell li demana, ell té un desimbolt atac de seny i la deixa plantada a l’estació. La Bertha, feta pols, se’n torna amb el marit, i el desencant la duu a l’escepticisme tranquil·litzador que li permet viure amb indiferència la mort del marit en un accident idèntic a l’imaginat anys enrere, una possibilitat antany vista amb terror.

Del 2014 és La llei del menor, d’Ian McEwan. La Fiona Maye és una jutgessa de prestigi immersa en una crisi matrimonial amb en Jack, un professor de la seva edat. Ha de resoldre (entre d’altres) un cas en què l’Adam, un noi menor d’edat d’intel·ligència superior i profundes conviccions de testimoni de Jehovà, refusa la transfusió de sang imprescindible per salvar-li la vida. La Fiona el sentencia a ser tractat, i el noi, també de 19 anys (ella en té 60), commòs per la seva actitud, entra en crisi i, revoltat, li reclama una atenció substitutòria de la fe perduda que ella es nega a donar-li. El noi recau i, ja major d’edat, refusa la segona transfusió i mor. Ella permet el retorn del marit penedit de les vel·leïtats amb jovenetes, i la vida continua en el desengany i el tedi. Paral·lelisme argumental i, més enllà, il·lustratiu i profund contrast de formes i maneres.