Crítica
L’ART DE COMPRAR I REGALAR NOVEL·LES
Molts escriptors han tocat la figura del pare en la història de la literatura des dels clàssics grecs. Cap, però, ho ha fet com Donald Barthelme. Alguns ho han fet de forma crítica; d’altres, solemne; uns tercers de manera críptica, a l’estil dels monòlegs de Shakespeare. Gloriosa va ser la que va fer l’argentí hongarès Kalman Barsy, a La cabeza de mi padre, amb un nazi emigrat a l’Amèrica del Sud i un narrador que torna a Budapest i en llança el bust al Danubi. És molt divertida, tant com la processó que organitza l’inigualable Barthelme a El pare mort, digna de les grans comèdies de Pedro Almodóvar i la troupe.
Aquesta bella edició de butxaca que ens presenta Extinció Edicions, amb un esclaridor pròleg de Borja Bagunyà i traducció de Ferran Ràfols, hauria d’haver estat el llibre més comprat per Sant Jordi. Així segurament no seríem tan llepats i de ment quadrada. Ràfols aconsegueix preservar la bogeria que representa la lectura de Donald Barthelme, els seus personatges hilarants, les mateixes escenificacions impossibles. Obra nascuda en els anys setanta, quan tot era possible, El pare mort ha estat etiquetada dins les diferents tendències que marcaven línies en la novel·la americana. Com treure’s de sobre un pare de dimensions patològiques i traumàtiques? Com treure’s de sobre un pare mort mirant amunt, amb els ulls clavats al cel? Només per la descripció del cadàver de les primeres línies ja paga la pena aquest assaig de novel·la incisiva, cruel i irreverent de manera decidida. Amb la llufa penjada de literatura postmoderna, l’obra es manté ferma més enllà d’aquella moda efímera i marca insubstancial. Tot l’entramat de converses, bromes, equívocs i anècdotes, representades de manera al·legòrica com si comportessin el final de la paternitat o de la mateixa idea de la família, un cop que la família ha començat a formar part del passat, s’han transformat en un circ ple de colors i de números en una pista única on la processó de la novel·la podria ser un conjunt de solos. La relació d’aquesta novel·la amb la perícia de l’autor amb els contes és inqüestionable.
Lluny de l’etiquetatge, quan va morir Barthelme, el seu amic John Barth va escriure: “Els lectors del segle XXI apreciaran la seva obra pel magnífic humor, la imaginació i el seu estrany pathos.” Acabava la glosa subratllant l’esplèndid art verbal, que Ràfols ha sabut salvar dins el difícil art de la traducció. En un relat, Barthelme va escriure que la mort de Déu havia deixat els àngels en una estranya situació. Avui, mort i enterrat el postmodernisme, l’obra de Barthelme és manté viva, exigent, miraculosament amena. En un dels diàlegs, un dels personatges li diu a un altre si li està venent el llibre, i Peter li respon: “Us el regalo, no val la pena vendre’l.”
En aquest cap de setmana de vendes i llibres, si compren aquesta novel·la, s’hauran fet un regal.
Els quatre herois recuperen mig segle amb el suport big band
Gairebé el mig segle després de la seva gestació, el supergrup Yellowjackets ha creat un so propi en consonància amb el que el jazz actual demana: qualitat i adaptació als nous temps seguint una tradició que rescaten com ningú. El nou disc és un esglaó més, acompanyats de la WDR Big Band de la ciutat alemanya de Colònia, amb la qual el quartet aconsegueix un so brillant, dels grans temps de la música moderna, quan els tocadiscos d’alta fidelitat marcaven la línia. El seu àlbum número 25 és un nou encert en aquesta llarga trajectòria vital i artística.
El nou disc significa una relectura de temes del grup, adaptats a l’exigència de la big band. El saxofonista dels Yellowjackets, Bob Mintzer, afirma que des de la seva fundació, “la banda mai ha estat de les que s’adormen sobre els llorers”. I no cal ser un savi per adonar-se’n. A tot volum en l’aparell de casa, he tingut la sensació de volar i he hagut de tancar les finestres. Amb aquest so també desapareixen els conceptes de temps: sona molt dels setanta, quan es va gestar, i alhora, té la vibració i la qualitat dels nous temps. Als que en tinguin algun dubte, els desafio a comprovar-ho.
