Quan el negre és un color, no un estigma

La mare catalana (i llibretera, però això no fa al cas) del Tami, un nen etíop, negre de color de pell, va fer veure a Mar González, editora de Babulinka, que ens “falta literatura infantil en què els nens i nenes d’altres ètnies no siguin una quota, no siguin aquells a qui sempre cal salvar, sinó que siguin els protagonistes de qualsevol aventura perquè això els empodera, els dona confiança, els ajuda a ser visibles davant dels altres i a ser persones lliures per decidir el seu futur”. I té raó. El Tami va preguntar a la seva mare si de gran ell hauria de recollir cartrons perquè tots els que havia vist fer-ho són negres.

Així, amb aquest repte benintencionat, va començar el procés de creació de Tami, el maquinista, amb text de Núria Parera i il·lustracions de Dani Torrent. Un àlbum que parla del dret a sortir del rumb establert i a trobar camins alternatius que permetin viure amb plenitud. “Perquè sovint projectem el món des d’un lloc que és el nostre, però que no és l’únic possible.” Com sempre en el cas de Núria Parera (Barcelona, 1972), el text és essencial, però suficient gràcies a l’habilitat que té l’escriptora i guionista per concretar els conceptes de què vol parlar. Parera ja va publicar a Babulinka el lloat i premiat llibre La maleta.

Pel que fa a les il·lustracions, Dani Torrent (Barcelona, 1974), que també és escriptor i pintor, hi sap aportar el complement visual per transmetre la imaginació del protagonista mentre es mou per un món acolorit, ple d’elements i personatges que floten en uns fons de color pla i a través d’una pàgina central desplegable.

Un granet de sorra perquè per als Tamis del món (i sobretot la resta de persones) el negre només sigui un color i no un estigma.