CAÇAR EL MONSTRE

Hannibal Lecter, Norman Bates, Michael Myers... són psicòpates de ficció famosos, amb noms que gairebé tothom coneix. En canvi, els assassins en sèrie reals –excepte, potser, en el cas de Charles Manson– normalment no ens sonen tant, encara que les seves atrocitats poden ser iguals o pitjors que les de pel·lícules i llibres. Certament, la realitat sempre supera la ficció. Ara ha recuperat la fama que va tenir en els anys setanta un assassí en sèrie francès, Charles Sobhraj, gràcies a la minisèrie de Netflix The Serpent. Es tracta d’una història d’horror i intriga que resulta més angoixant perquè ja d’entrada t’adverteix que està basada en fets reals, això sí, amb diàlegs inventats i noms canviats per respecte a les víctimes. Tot i que ell sempre ho ha negat, a Sobhraj se li atribueixen entre 12 i 24 assassinats comesos el 1975 i el 1976 a Tailàndia, el Nepal i l’Índia. Les seves víctimes van ser sobretot joves hippies occidentals que recorrien Àsia carregats amb motxilles i xecs de viatge. La sèrie segueix diferents línies temporals per explicar com Sobhraj, amb el pseudònim d’Alain Gautier i fent-se passar per marxant de pedres precioses, es fa amic d’aquests joves, els convida a casa o a fer alguna excursió, els enverina i els acaba matant per aconseguir els seus passaports i els seus diners. Tot plegat amb l’ajuda d’un jove indi, Ajay, que localitza els objectius –sovint parelles– en albergs o bars freqüentats per turistes. L’actor francès Tahar Rahim fa una interpretació hieràtica d’aquest infame personatge que contribueix a posar els pèls de punta suant maldat. Charles/Alain passa de ser un amfitrió perfecte per als seus amics, un seductor innat, a un monstre despietat. La seva personalitat carismàtica és la que atrapa una jove turista del Quebec, Marie-Andrée Leclerc, amb qui manté una relació amorosa al mateix temps que comet els crims. Aquest personatge, també real –interpretat per Jenna Coleman (Victoria)– no queda clar si estava al cas o no dels enverinaments que es cometien a l’apartament de Bangkok on vivia amb Sobhraj. Tanta alienació mental té el contrapunt en l’altre personatge principal de la història, un funcionari de l’ambaixada holandesa a Tailàndia que es va capficar a descobrir l’autor de la mort de dos compatriotes i que finalment va ser qui va recopilar més proves contra Sobhraj. Herman Knippenberg i la seva dona van buscar l’ajuda d’uns veïns francesos de la parella criminal, que sospitaven que alguna cosa estranya estava passant i van donar el primer toc d’alerta, encara que ningú, excepte Knippenberg, els va fer cas. Malgrat la resistència de les diferents ambaixades, que no creien que els afers criminals fossin de la seva incumbència i volien deixar-ho tot en mans de la policial del país, el jove va demanar la col·laboració d’altres funcionaris i va anar recollint de manera meticulosa i metòdica pistes sobre els crims atribuïts a Sobhraj. S’ha de tenir en compte que ell, Ajay i Leclerc feien servir els passaports de les víctimes per poder viatjar per diferents països asiàtics i així despistar la policia en una època en què el fax era la tecnologia més avançada. The Serpent, que és un dels sobrenoms amb què es va conèixer l’assassí, és una coproducció de la BBC i Netflix que no escatima en detalls, amb localitzacions reals i una ambientació acurada.