Reviure el París de la Comuna

François Furet, un dels principals historiadors de la Revolució Francesa, va deixar escrit, en referència a la Comuna de París, que “cap esdeveniment de la història recent de França, o de tota la seva història, ha provocat un interès tan exagerat en relació amb la seva curta durada”. La Comuna va durar setanta-dos dies, entre el 18 de març i el 28 de maig del 1871, però les pàgines de tinta que s’han vessat al seu voltant són inabastables. En un recull editat el 2006, per donar-ne exemple, apareixien més de 5.000 llibres, una quantitat a la qual caldria afegir la infinitat d’articles publicats a la premsa o a les revistes especialitzades. La relació de material s’ha anat alimentant constantment, primer amb els testimonis d’alguns dels protagonistes, amarats de la passió del moment, i després amb els estudis històrics més consistents, que s’han engruixit de manera considerable en cada commemoració.

Enguany ens trobem de ple en el 150è aniversari de l’esdeveniment. I a l’altre costat dels Pirineus s’han programat congressos i s’han multiplicat els llibres. Si fem una ullada als aparadors del nostre país, l’oferta també és considerable. Les editorials s’han esforçat a oferir novetats o a reeditar alguns exemplars difícilment localitzables. El primer llibre que escollim és una conferència que va pronunciar l’anarquista Frederica Montseny al Cinema Coliseum de València titulada La Comuna de París i la Revolució Espanyola. El text, que es va publicar el 1937, ha estat recuperat per L’Eixam Edicions. L’aleshores ministra de Sanitat i Assistència Social hi expressa la seva admiració per la “primera revolució conscient que hi va haver al món”, tal com defineix la Comuna, i intenta extreure’n lliçons que resultin útils per a la revolució a la rereguarda republicana. Si ens cenyim als testimonis de primera mà, trobem altres llibres que han estat reeditats. Destaca, primerament, el de Prosper Olivier Lissagaray, un dels principals dirigents del moviment. La seva Historia de la Comuna de París de 1871 és un autèntic clàssic, un punt de partença per a molts estudis històrics i un llibre imprescindible per a aquells que vulguin aproximar-se als fets sense intermediaris. L’edició que ofereix Capitan Swing inclou un suggeridor pròleg d’Eric Hazan i la introducció d’Eleanor Marx, filla de Karl Marx, amb qui Lissagaray va mantenir una llarga relació. També ha estat reeditat, en aquest cas per l’editorial Pepitas, el diari d’Edmond de Goncourt, un relat d’una gran qualitat literària, però en el qual l’autor posa de manifest la incomprensió pels esdeveniments que s’estaven produint al seu voltant.

Si ens volem aproximar a la Comuna a partir d’una síntesi, resulta molt recomanable el llibre de Roberto Ceamanos, un bon coneixedor de la historiografia francesa. El lector hi trobarà una bona anàlisi dels antecedents i del rerefons de la Comuna i també de les seves conseqüències, entre les quals hi ha la gestió de la memòria. També val la pena destacar el llibre de John Merriman Masacre. vida y muerte en la Comuna de París de 1871, una excel·lent aproximació, molt ben documentada i amb una narrativa brillant, que ens transporta tant a les experiències dels comuners com a les d’aquells que s’hi van oposar.

També podem reviure aquells fets d’una manera diferent, a mig camí de l’experiència literària i la descoberta dels escenaris. En aquest cas, disposem del llibre editat per Aventuras Literarias, que parteix de les cartes d’Arthur Rimbaud i ens convida a passejar pel París de la Comuna a partir de desplegables, un quadern i l’accés a un mapa interactiu. Finalment, a les llibreries també podem trobar un llibre de ficció ambientat en els darrers deu dies de la Comuna. El mestre de la novel·la negra francesa, Hervé Le Corre, situa la trama de Sota les flames, traduïda al català per Edicions Bromera, en un París ocupat per les barricades i bombardejat sense treva.