I encara més difícil
La pandèmia ha posat encara més en la corda fluixa el sector del circ, tot i que aquest 2021 es veu com un any per refer-se, amb cites destacades com la 25a edició del Trapezi i el festival Elefant d’Or
RECLAMACIÓ
“Calen unes polítiques públiques que frenin la precarietat laboral i que sanegin una de les potes coixes del circ al país: la producció”PLA D’IMPULS
“Les mesures del pla s’haurien d’haver fet fa gairebé deu anys, amb el segon pla integral, que s’ha executat només en un 10%”Estan avesats al risc i a fer tombarelles impossibles abans de tocar de peus a terra, però el sector del circ, com tots els altres braços de les arts, ha quedat ben tocat per la pandèmia i per unes mesures que han fet caure les programacions culturals en directe. “La pandèmia ens té fatigats, absolutament exhausts”, reconeix Leandro Mendoza, director del Trapezi, la Fira Internacional de Circ de Catalunya, que tindrà lloc a Reus del 12 al 16 de maig, en una edició especial, la del 25è aniversari. El Trapezi serà un dels puntals per a la recuperació del sector, però no l’únic. A Girona, el Festival Internacional de Circ Elefant d’Or, que s’havia de celebrar al febrer però que es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia, tindrà lloc finalment del 24 al 28 de juny, en un nou emplaçament: el pavelló Girona Fontajau. I un altre aniversari: aquest any es compleixen quaranta anys de la primera actuació del Circ Cric, que ho celebra amb una programació especial a la carpa de Sant Esteve de Palautordera (vegeu la peça de la plana 33).
Aquest 2021 es veu com un any per refer-se, però també amb el debat obert sobre la necessitat de tenir unes polítiques públiques que frenin la precarietat laboral i que serveixin per sanejar una de les potes coixes del circ a Catalunya: la producció, sobretot la producció d’espectacles de gran format. “La producció és una mancança molt important. No hi ha festivals coproductors; només el Trapezi intenta coproduir i, aleatòriament, el Grec”, lamenta Mendoza. El sector es pot començar a activar, però el debat sobre el futur del circ a Catalunya també està més viu que mai: “Tenim moltes coses a parlar, i no només de la producció. Passa el mateix amb la creació, on sí que hi ha dos o tres equipaments que estan fent la seva feina, però fins que no tanquem tot el cercle de creació-producció-exhibició, no acabarem aconseguint uns bons processos professionals, perquè si està professionalitzada la creació però no hi ha productors i no hi ha un bon mercat d’exhibició, on anem? Amb una sensació de fracàs, perquè hi ha moltes creacions però després no tenen mercat. Quan duren aquestes creacions? Com giren, aquestes creacions? També hi ha moltes companyies que treballem molt més a fora de Catalunya que a dins. I és molt important exportar cultura però també acollir-la al territori”, explica Mendoza. I destaca la necessitat que el sector faci front comú per reclamar unes polítiques públiques més efectives: “Hem de fer força i una gran reflexió sobre on volem que vagin les polítiques públiques, per frenar la precarietat laboral que viu i que sempre ha viscut el circ. És important que trenquem aquesta cuirassa, o aquest ou en què estem, per expandir-nos molt més”, segons el director del Trapezi, que vol deixar clar que “el circ no té ni ha tingut mai un problema de públic, sinó de polítiques”: “Hem de fer força i una autocrítica important per aprofundir les polítiques que volem exigir a les administracions.”
El director de l’Elefant d’Or, Genís Matabosch, que també és el responsable del museu Circusland, que es va inaugurar el 18 de desembre passat (vegeu la peça adjunta), reconeix que el circ no sempre s’ha considerat com a cultura en majúscula, i que encara avui “hi ha un llarg camí per fer”: “El camí que va fer la dansa fa uns anys perquè se la considerés com a part de la cultura, el circ no l’ha acabat de fer, i en part hi ha una assignatura pendent. El circ necessita referents i espectacles de qualitat, siguin de l’estil que siguin, però referents. Difícilment hi hauria afició al cinema si la majoria fossin pel·lícules de sèrie B, i difícilment es pot reivindicar el circ com a cultura, o hi pot haver una gran afició al circ si no es multipliquen els espectacles d’altíssima qualitat, perquè al final són els que generen afició.” I posa un exemple: “Quan ens parlen del Circ Du Soleil, hi pots estar d’acord o no i et pot agradar o no estèticament o artísticament, però és una empresa que fa parlar del circ en positiu. Crec que és important que els esdeveniments, els espectacles, les produccions deixin en l’espectador un record positiu i amb ganes de tornar-hi. Sobretot, cal crear públic.”
A Catalunya es comptabilitzen unes 120 companyies de circ, i l’APCC (Associació de Professionals del Circ de Catalunya) té més de 320 socis provinents de totes les branques del circ: artistes, formadors, gestors, empresaris i tècnics. I la Xarxa d’Espais de Circ de Catalunya (XECC) està formada per vint-i-vuit espais de creació, exhibició i formació de circ d’arreu del país. La radiografia del sector mostra una presència majoritària de companyies de petit format i de carrer. “El sector és més de petit format, d’una artesania interessant, de moltes companyies amb un llenguatge propi molt interessant, però que no tenen capacitat d’afrontar una producció gran si no hi ha un gran equipament; i no tenim equipaments de produccions, com la dansa té el Mercat de les Flors o com el teatre té el Lliure. Aquí no tenim aquesta figura”, destaca Mendoza. I Genís Matabosc rebla: “Pel nom, sembla que haguem de menystenir aquests espectacles, però no és així. Hi ha espectacles esplèndids d’aquesta modalitat, però probablement el percentatge hauria de ser major.”
Pla d’impuls
En aquests moments, el sector es pot aixoplugar sota el pla d’impuls del circ, que a finals del 2019 van posar en marxa el Departament de Cultura i l’APCC, i que s’ha ampliat fins al 2022 per reforçar les propostes perjudicades per la pandèmia. S’hi aglutinen onze mesures. Algunes de les que es despleguen enguany són A Catalan Journey, que vol contribuir a la internacionalització del circ català a través de trobades amb homònims estrangers en festivals i mercats de caràcter internacional, i Nilak, una carpa itinerant que ha de dur el circ a les comarques catalanes que no disposen de teatres; la previsió és que la carpa comenci el seu recorregut per les comarques sense teatres a la tardor. Tanmateix, amb això no n’hi ha prou. Per al director del Trapezi, aquest pla impulsa mesures que ja s’arrosseguen del segon pla integral del circ i que no es van acabar de dur a terme: “És a dir, que són mesures que s’haurien d’haver fet fa gairebé deu anys. El segon pla integral s’ha executat només en un 10%, una qüestió mínima que s’ha acabat de dissoldre. El pla d’impuls és una eina per portar a terme el segon pla integral, però sis o deu anys després. L’únic aspecte nou ha estat la creació d’una Producció Nacional de Circ, posada en marxa pel Departament de Cultura i el Festival Grec de Barcelona. La primera producció, Estat d’emergència, es va estrenar l’any passat al Grec i, després de fer gira per diversos espais del país, acabarà el seu periple en aquesta edició del Trapezi de Reus.
En el món del circ s’hi escampen múltiples disciplines i subgèneres. “El circ és un espectacle mosaic. Hi ha grans famílies de disciplines, des de les arts eqüestres, la comicitat, l’acrobàcia, l’ensinistrament, els malabars, els equilibris, l’acrobàcia aèria, la màgia..., i els seus subgèneres es ramifiquen dins d’aquestes grans famílies. És un art molt més complex que el que té en compte un espectador quan ve a veure un espectacle”, segons el responsable de l’Elefant d’Or, per a qui “sovint, per a la renovació i la recerca del més difícil, un dels camins és la combinació d’aquests subgèneres”: “Hi ha molts tipus de números i de disciplines que han desaparegut. Probablement una línia més de renovar el circ seria tenir en compte totes aquestes tècniques i disciplines que ja no es presenten.” Igualment, per al director del Trapezi, el circ té la capacitat de ser un aglutinador de diverses arts escèniques: “Ha estat sempre la caixa de sorpresa de les arts escèniques, perquè en el circ hi ha hagut cantants, músics, actors, ballarins... Sempre ha estat una barreja de tot; té el seu llenguatge propi, però ha estat acollidor de moltes arts.” Fa unes dècades, quan encara no existia la televisió, anar a veure un espectacle amb animals o d’aixecament de pesos o d’artistes que volaven estirats pels cabells “suposava descobrir mons desconeguts; tenia una utilitat molt concreta, el circ tradicional”. Actualment, però, el circ va molt més enllà: “Ara no té aquella utilitat, en té una altra. I es basa en la reflexió contemporània: tenim espectacles que parlen de la gent sense llar, de la immigració..., de temes molt contemporanis. El circ s’ha actualitat molt i ha canviat el seu paradigma”, diu Mendoza.
Un museu únic a Europa
C. FILELLA
A la localitat gironina de Besalú, i en un edifici adjacent a l’antic monestir benedictí de Sant Pere, s’hi troba des de fa tot just quatre mesos “l’únic museu professional de circ que hi ha a Europa”, segons Genís Matabosch, el fundador del que ha anomenat Circusland, el Palau Internacional del Circ. Un equipament que va més enllà de l’exhibició de peces d’algunes de les col·leccions més destacades d’objectes relacionats amb les arts circenses: “A Circusland hi ha una política d’exhibició, però també de conservació, d’investigació, de difusió, d’estudi... És un projecte que perseguíem des de fa molts anys”, destaca Matabosch. De fet, la fundació privada sense ànim de lucre Circus Arts Foundation va néixer ja fa deu anys amb aquest objectiu final. “És un projecte realment molt ambiciós”, afegeix el seu responsable. A l’exposició permanent, que ocupa 1.500 m², s’hi poden veure més de 500 peces, entre gravats, vestuari, cartells, fotografies, segells, postals, material d’artistes, premsa històrica, autògrafs, llibres, programes, porcellana o escultures que il·lustren la història del circ des dels seus orígens. Entre aquests tresors es troba la col·lecció de segells de tema circense “més important que hi ha al món, amb més de 1.000 segells de 127 països”; la maqueta a escala del circ Gleich, que ocupa 50 m² i que reprodueix minuciosament com era un circ a principi del segle XX; una impressionant col·lecció de vestuari i, entre els aparells d’artistes, s’exposa el trapezi de la trapezista Pinito del Oro o la bicicleta de l’acròbata japonesa Lilly Yokoi. Al museu s’hi aplega la col·lecció de la mateixa fundació i també la pròpia de Genís Matabosch: “El circ em va atreure des de molt petit, i quan tenia 12 anys vaig començar a guardar tot allò relacionat amb el món del circ, pensat que en el futur, la renovació del circ podria venir també a partir del seu passat”, explica.
L’obertura d’aquest museu complementa els altres dos puntals de la fundació Circus Arts: l’organització del festival Elefant d’Or i el Gran Circ de Nadal de Girona.
Un TRAPEZI més català
En l’any del seu 25è aniversari, el Trapezi, que és el mercat estratègic del circ, serà menys internacional que mai, obligat pels entrebancs de portar companyies de fora en temps de pandèmia. La programació prevista del 12 al 16 de maig a Reus estarà formada exclusivament per companyies catalanes i espanyoles. N’hi passaran una trentena, entre les quals hi ha la companyia Psirc, amb Després de tot; l’espectacle Desdèmona, d’Alba Sarraute, i les Ofèlies, una coproducció del Grec 2020 i Camaleònica Produccions; el pallasso Leandre, amb Fly Me to the Moon, i els mítics Los Galindos, que estrenaran Mort de Riure. Per celebrar els 25 anys, el Trapezi ha convocat els Premis Peces Audiovisuals per incentivar la producció de noves narratives de circ en aquest format.
Una fundació per al Circ Cric
Quaranta anys després de fer la seva primera actuació, al parc Central de Mataró, la companyia Circ Cric, establerta des de fa uns anys a Sant Esteve de Palautordera, està enllestint el projecte per crear la Fundació Circ Cric, amb l’objectiu de garantir l’activitat de les arts escèniques vinculades a la natura durant tot l’any i que doni una continuïtat al centre de creació, convertint-lo en un espai d’investigació, producció i exhibició. La intenció del circ de Tortell Poltrona i Montserrat Trias és presentar la fundació detalladament a finals d’any per posar-la en funcionament durant el 2022.
Mentrestant, el Circ Cric ja ha donat el tret de sortida a l’onzena edició del festival, que l’any passat va haver de suspendre per la pandèmia. La programació, que s’allargarà fins al 4 de juliol, ha arrencat amb tres propostes de proximitat, però amb la confiança que l’evolució de la covid permeti ampliar-la amb altres espectacles.Tortell Poltrona actua cada dissabte a la tarda amb el Què bèstia!, a la vela del Cric, fins al 3 de juliol. Els diumenges es presenta Catacric.40, un espectacle amb música en directe, dirigit per Jordi Aspa (Escarlata Circus), i que inclou els pallassos i músics Tortell Poltrona, Titat (Montserrat Trias), Bobas (Boris Ribas), Luara Mateu, Brunette Bros (Lisa Madsen, Maria Solà i Luca Tapino) i els acròbates Asvin López, Toni Gutiérrez, Marina Benites, Fernando Melki i Fifi Rossenblat. I, del 14 de maig al 2 de juliol, els vespres de divendres es programarà un sopar espectacle, Brins de safrà, que vol apropar el circ i l’art del pallasso als més joves, amb Luara Mateu i Joan Grivé. Un xou pensat especialment per als adolescents, que pretén “transgredir” el format convencional del circ. “Comencem moderats però tenim ganes d’anar ampliant la programació”, va dir Trias durant la presentació del festival.