AMB LA FORÇA DE LA FRAGILITAT

La lite­ra­tura ale­ma­nya es renova ofe­rint lli­bres que fan com­bre­gar comer­ci­a­li­tat i rigor, una fórmula màgica que depèn dels edi­tors, que són els res­pon­sa­bles de la majo­ria de coses que pas­sen. I que, en defi­ni­tiva, són dels pocs que viuen del negoci. Dani­ela Krien, nas­cuda en una petita loca­li­tat de Pomerània, a l’antiga RDA, el 1975, ja havia publi­cat perquè el 2013 Empúries havia traduït la seva novel·la sobre la reu­ni­fi­cació, Algun dia ens ho expli­ca­rem tot, un dels fres­cos que li agrada des­ple­gar i en què ara es mos­tra espe­ci­al­ment ins­pi­rada a Amor en cas d’emergència, que ens arriba amb una acu­rada versió de Maria Bosom.

Krien cons­tru­eix una novel·la coral sobre unes noies que van veure la cai­guda del mur quan eren peti­tes i que han hagut de bata­llar tota la pro­blemàtica dels ori­en­tals a la loco­mo­tora euro­pea que ha estat l’antiga República Fede­ral. Tei­xint amb des­tresa la per­so­na­li­tat de cadas­cuna de les pro­ta­go­nis­tes, la nar­ra­dora es mou dins dels diàlegs per cons­truir una trama ver­sem­blant i amena, amb unes des­crip­ci­ons mínimes que donen la màxima infor­mació pos­si­ble sense entor­pir la nar­ració. Dani­ela Krien no fa un tipus de novel·la sociològica o cos­tu­mista, sinó que ens acosta uns retrats per­so­na­lit­zats per on la vida flu­eix i l’inti­misme no enfar­fega. Pot sem­blar fàcil, però és un exer­cici d’autèntica arte­sa­nia.

A par­tir de la Paula, a qui li pas­sen alguns dels deto­nants del començament de la novel·la, Krien va incor­po­rant les seves ami­gues, les qua­tre vin­cu­la­des a les arts i les pro­fes­si­ons libe­rals. Ambi­en­tada a la bella i con­tra­dictòria ciu­tat de Leip­zig, el repte de la vida, les malal­ties, els acci­dents o sim­ple­ment l’encaix de les per­so­na­li­tats en la soci­e­tat són alguns dels temes que la novel·lista desen­vo­lupa com qui no vol la cosa. Hi ha la mater­ni­tat com un eix o un fan­tasma per als per­so­nat­ges, però mol­tes altres der­ro­tes i victòries, més pro­ve­nint d’un àmbit tan rígid com els comu­nis­tes ale­manys. Com s’explica de manera explícita en el títol, l’amor és el que fa sobre­viure davant els pro­ble­mes de l’existència, sobre­tot els irre­so­lu­bles o els que ens ho posen més difícil. Les dua­li­tats, els hàbits i les cui­tes pro­fes­si­o­nals són, sens dubte, aspec­tes auto­bi­ogràfics de l’escrip­tora. La cre­a­ti­vi­tat, la mort i la sole­dat són els nuclis per on es mouen les rela­ci­ons del quin­tet pro­ta­go­nista, dones encara joves que s’han d’enfron­tar amb el dia a dia sabent que sovint no hi ha xarxa de segu­re­tat quan caus del tra­pezi. El que resulta més sug­ge­ri­dor d’aquest arte­facte nar­ra­tiu és la força dels per­so­nat­ges en les situ­a­ci­ons extre­mes, algu­nes quasi vio­len­tes. La duresa de la vida és afron­tada amb la força de la fra­gi­li­tat i l’amis­tat com a nexe. En tots aquests aspec­tes, Krien es mos­tra com una obser­va­dora superba de la rea­li­tat perquè la fa nos­tra.