El grup Cantoría enregistra un concert al Sant Pau

El quartet vocal Cantoría va enregistrar la setmana passada un vídeo al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona, amb el programa Lenguas malas, per ser emès en diferit en el marc del festival A Capella de Leipzig (Alemanya) –un dels certàmens més importants d’Europa i referent del gènere de la música antiga–, i també en el festival De Bijloke de Gant (Bèlgica). Com que a causa de les restriccions sanitàries la participació de Cantoría al certamen alemany no es podia fer amb un concert en viu, el vídeo es va acabar retransmetent en fals directe. Abans de l’emissió del concert, Cantoría va dialogar amb Daniel Knauft, del cobejat ensemble Amarcord, i el contingut de la conversa es pot seguir de forma gratuïta per Youtube. A més, la ràdio nacional alemanya DLF va retransmetre íntegrament el concert.

Per altra banda, el festival belga De Bijloke de Gant també retransmetrà la gravació en el marc de la seva pròpia sèrie de concerts digitals.

El vídeo mostra els nous camins del grup. “Acostumats a associar Cantoría a l’estètica i l’entorn de la sacralitat medieval, ara ens proposa un maridatge amb l’espiritualitat atea del Modernisme, que vol dir moltes més coses que això: una declaració d’amor a Barcelona, per una banda, i la voluntat de convertir la música antiga en un revulsiu per repensar la història des d’una visió respectuosa i fidel però, alhora, inconformista i innovadora”, apunten els seus representants. Precisament, el maridatge entre l’arquitectura modernista i la música de l’Edat d’Or peninsular casa perfectament amb un grup que sorgeix del Departament de Música Antiga de l’ESMUC.

Lenguas malas recull música del Renaixement que parla de les xafarderies, rumors i secrets de la vila. Literalment, allò que en diem “les males llengües”, que ningú sap d’on venen però amb qui tothom combrega, entre d’altres coses, perquè les convencions socials imperants ho afavorien. En el repertori s’hi troben obres com els cèlebres Cançoners de Palau, Uppsala o Medinaceli d’autors tan representatius com Mateu Fletxa El Vell, Bartomeu Cáceres, Pedro de Escobar o Juan del Encina..