SANTI LAPEIRA
CINEASTA
“Ara el mercat és el món i el català pot travessar fronteres”
NOU GOVERN
“El nou govern té un avantatge: és un govern jove i amb moltes dones. La joventut i la feminització del poder són futur i esperança”CARINA FILELLA
cfilella@lrp.cat
El cineasta Santi Lapeira (Barcelona, 1958) té molts fronts oberts. No només pel seu treball darrere de les càmeres, sinó pel que duu a terme en favor de l’impuls del cinema al nostre país. Tot just aquest dissabte, 5 de juny, estrenarà en exclusiva la seva darrera pel·lícula, Tocats pel foc, basada en la novel·la homònima de Manuel de Pedrolo, al Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (Fic-Cat), a Roda de Berà, un certamen que cada any impulsa i reconeix produccions rodades en llengua catalana. Lapeira també és el director del Centre Experimental de la Cinematografia i les Arts Audiovisuals de Catalunya, director de Lleida Visual Art i president del Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya, un organisme que ell mateix va contribuir a fundar i que ja havia presidit a finals dels anys vuitanta. A través de totes aquestes vies busca les claus per intensificar i promoure la producció catalana i fer-la visible a tot arreu. Si abans de la pandèmia la llista de greuges del sector ja era prou llarga, la crisi sanitària l’ha acabat d’engreixar. L’escletxa de llum va arribar fa uns dies, quan la Generalitat va anunciar que destinarà 26,4 milions d’euros al sector audiovisual català aquest any (un 9,1 més que el 2020), dels quals 20,4 milions corresponen a les línies d’ajuda anuals i 6 a una línia extraordinària de suport a les sales de cinema, per compensar les pèrdues generades per l’aplicació de les mesures contra la covid-19. El Departament de Cultura també ha anunciat que augmentarà el suport a la producció de llargmetratges en versió original catalana i aranesa. “Crec que són bones notícies”, assenyala Santi Lapeira: “El Departament de Cultura, TV3 i les associacions professionals fan tot el que poden, però per al nostre sector és imprescindible que a més de voluntat política hi hagi mitjans, i no només econòmics”, afegeix.
Després de la pandèmia, venen temps encara més durs per al sector audiovisual? Per a Lapeira, i la seva opinió segurament és compartida per bona part dels companys de professió, és clar que sí, “especialment per al sector de l’exhibició cinematogràfica, que necessitarà ajudes”.
Lapeira reconeix que avui dia “és molt difícil” fer una obra cinematogràfica sense ajuts: “El mercat audiovisual és de lliure competència, però no lliure. És encara monopolístic en alguns àmbits.” I fer-ho en català encara és més complicat: “Té la dificultat que parteixes d’un mercat més petit. Ara, però, el mercat és el món, i el català pot travessar fronteres; La Dona Il·legal, de Ramon Térmens, es veu a tot el món en català i una altra producció catalana, la pel·lícula de Carles Torras, El Practicante, de la qual vaig ser productor executiu per a Netflix, ha tingut més de 30 milions d’espectadors a la plataforma”, destaca.
Reformular TV3 per tal que sigui motor de l’audiovisual català és una de les claus per a la recuperació del sector. Lapeira ho té clar: “TV3 ha estat l’únic motor –en l’àmbit de les televisions– del nostre cinema. No hauria de ser l’únic. Si TVE fos una televisió descentralitzada també hauria d’invertir a Catalunya amb la mateixa intensitat que ho fa al centre de producció de Madrid.” Respecte a la radiografia sobre la indústria de la ficció a Catalunya, Lapeira creu: “Més enllà dels llargmetratges, necessitem augmentar el nombre de sèries, de produccions d’animació i de documentals. Això serà possible si apostem de valent per ser el hub audiovisual del sud d’Europa.” Però lamenta que a un cineasta li surt més rendible anar a treballar fora de Catalunya: “Madrid està guanyant la partida dels hubs i dels centres de decisió del sector. Hi hem de reaccionar políticament i professionalment”, destaca aquest cineasta que a finals dels vuitanta ja va ser president del Col·legi de Directors i Directores de Cinema de Catalunya. Fent una mirada enrere, diu que el sector ha avançat en alguns aspectes, però de manera insuficient: “El sector ha canviat, com tot, però la sensació és que no hem tingut la mirada llarga per preveure’n i construir-ne el futur. Encara hi som a temps.”
Una de les comeses del nou Departament de Cultura de la Generalitat ha de ser la de renovar el pla estratègic de suport a l’audiovisual. El període de desplegament d’aquest pla, signat l’any 2017, estava fixat entre aquell any i el 2020, tot i que l’eclosió de la pandèmia “va impedir renovar aquest document l’any passat”, segons el departament, que destaca que un dels objectius actuals és aprovar-ne una nova versió que tingui en compte tots els canvis que s’han produït en els darrers anys i les necessitats del sector de l’audiovisual a Catalunya. Lapeira confessa que desconeix en quin punt es troba la revisió d’aquest pla, que ara queda en mans de la nova consellera de Cultura, Natàlia Garriga. Tot i això, és optimista: “Tinc molt bona opinió de la nova consellera i dels professionals del departament i tinc l’esperança que consensuaran la política audiovisual amb el sector, perquè també estic convençut que tots ens hi juguem els propers deu anys. El nou govern té un avantatge: és un govern jove i amb moltes dones. La joventut i la feminització del poder són futur i esperança.”
.
‘Tocats pel foc’, al cinema i en català
C. FILELLA
VIGÈNCIA DE PEDROLO
“Els temes de la novel·la (la llibertat, la propietat i la dignitat) són vigents; són universals i, en moltes ocasions, no resolts”La novel·la curta de Manuel de Pedrolo Tocats pel foc se situa a l’any 1959, en una petita barraca de la perifèria de Barcelona, on arriba un personatge clandestí i misteriós per conviure amb una família de tres membres: el matrimoni format per l’Isa i l’Anto, i la seva filla, la Sogues. “Les converses a la vora del foc qüestionaran aquells pilars que fins aleshores els semblaven inamovibles: la propietat, la llibertat i la dignitat”, explica Santi Lapeira, que ha decidit adaptar aquesta obra i portar-la per primer cop en català al cinema. La pel·lícula homònima és una producció d’Impulsafilm, Zabriskie Films i Televisió de Catalunya, i s’estrenarà aquest dissabte, 5 de juny, a Roda de Berà, en el marc del festival de cinema Fic-Cat. El film, que està protagonitzat per Sergi Cervera, Mireia Oriol, Jordi Cadellans, Belén Fabra i Nil Cardoner, s’estrenarà a TV3, tot i que encara no hi ha una data fixada, “i després tindrà un recorregut internacional”.
L’adaptació és ben fidel al text de Pedrolo: “Va ser la meva prioritat a l’hora d’encarar el projecte. És molt fidel. És una obra de tesi de Pedrolo i entenc que la seva adaptació cinematogràfica havia de ser fidel a la novel·la”, explica Lapeira, que destaca que els temes de fons de la novel·la són ben vigents: “Més que mai, perquè aquests temes [la propietat, la llibertat i la dignitat] són universals i en moltes ocasions, no resolts.”
La pel·lícula es va començar a rodar el 2018, i la pandèmia en va endarrerir l’estrena: “Vam fer una projecció del work in progress a la Setmana del Cinema en Català [en l’edició de l’any passat], però la crisi sanitària va afectar i en va retardar l’estrena”, indica el director, que explica que aquests llargs mesos de pandèmia no han acabat de trastocar la seva feina: “M’han permès escriure i llegir molt, però, per sort he pogut mantenir els plans de treball amb una certa normalitat.”
Tocats pel foc ha estat el títol triat per inaugurar el Fic-Cat, un festival que l’any passat es va aturar involuntàriament a causa de la pandèmia i que enguany –fins al 13 de juny– tindrà un format híbrid i combinarà les projeccions presencials amb les virtuals a través de TV3 a la carta –tv3.cat/ficcat–. Santi Lapeira, suma aquest treball a una filmografia que es va iniciar a començaments dels anys vuitanta amb El invernadero i Asalto al Banco Central i que també inclou els títols El secreto de los cuatro escalones, Il coraggio (2013) i El pati i la lluna, entre d’altres.