VISTES DE FLORÈNCIA I MOLTES COSES MÉS

Un dels plaers més grans per als lectors de novel·la és trobar-se dins un dels paratges de les obres d’E.M. Forster, escriptor i erudit que va saber compaginar la confecció d’un grapat de novel·les magistrals amb uns exercicis de crítica que es mantenen actuals com el primer dia. Part de l’equip que porta Viena ja havia divulgat, en els anys vuitanta a Columna, els dos vessants de l’obra d’aquest extraordinari escriptor. Ara ens ofereixen la nova traducció d’una de les primeres obres remarcables d’E.M. Forster, Una habitació amb vistes, en versió de Xavier Zambrano. Fa trenta anys, Proa havia incorporat al seu catàleg la traducció de Carme Serrallonga, amb el títol Una habitació amb bona vista. El primer que cal dir és que el text s’ha mantingut viu, malgrat el segle llarg des de la seva publicació, al ja llunyà 1908.

Quan busquem informació sobre el llibre, uns el cataloguen de novel·la romàntica i uns altres parlen de viatges. Com etiquetar una obra d’aquestes dimensions, ja convertida en clàssic? Marcada profundament pels anys en què Forster va viure a Itàlia després de graduar-se a Cambridge, l’argument sembla ideat per fer-ne una adaptació cinematogràfica: unes cosines britàniques arriben fascinades a Florència amb la intenció de gaudir de la ciutat. Es troben amb la sorpresa que l’habitació que havien llogat amb la intenció de tenir vistes del riu Arno i als ponts no està disponible, i que la seva està orientada al nord. El punt de conflicte serveix al narrador per introduir-nos en una espiral de diàlegs amb els equilibris entre narració i descripció que tant agradaven al Forster crític. Com qui no vol la cosa i d’una manera imperceptible, el novel·lista comença a teixir la trama per relacionar les cosines amb altres hostes de la pensió, un jove i el seu pare.

Els malentesos, les excentricitats del progenitor, els prejudicis de les jovenetes i el rerefons de la ciutat van perfilant els xocs i també les cruïlles psicològiques i la complexitat de la personalitat, que Forster acabaria fent esclatar en les seves obres mestres, Howards End i Viatge a l’Índia. No obstant això, a Una habitació amb vistes l’escriptor ja desplega tota la subtilitat, la facilitat per penetrar de manera natural en les relacions humanes i atrapar el lector fins i tot quan el tema li importi un borrall. La pietat i les relacions sentimentals són al·licients d’un escriptor que mirava el món amb amor, i ho encomanava. El seu escepticisme cap a la moral burgesa –que el va obligar a reprimir la seva homosexualitat fins a l’extrem de publicar una novel·la d’aquest primer període, Maurice, pòstumament– no té aspectes militants o revolucionaris, sinó que el novel·lista va mostrant el que passa, el canvi de la rígida societat victoriana cap als canvis de costums. Convertir la literatura en art va ser la seva gran aportació.