SINESTÈSIA FLORAL

Just acaba la primavera, però el record de les flors és encara ben present. I no només el record, atès que hi ha moltes espècies vegetals que mantenen la floració durant diverses setmanes o que floreixen en algun moment de l’estiu. Quan el seus colors omplen els camps, la natura ens ofereix un dels espectacles sensorials més emocionats, on es combinen no només els colors sinó també les olors i els sons, amb el brunzit dels insectes pol·linitzadors i les piuladisses dels ocells que refan els nius i busquen parella per reiniciar el cicle vital. Els colors, que al capdavall són una reinterpretació que fa el nostre cervell de determinades ones electromagnètiques captades per les cèl·lules de la retina dels ulls, ens evoquen sensacions sensorials molt més complexes que la simple visió. És un fenomen curiós però ben conegut que s’anomena sinestèsia.

La sinestèsia és una condició neurològica en què el cervell infereix i combina la informació de diferents sentits en un mateix acte perceptiu. Dit d’una altra manera, l’activació d’un sentit n’estimula d’altres. Per exemple, hi ha persones que veuen les lletres o els nombres de colors, malgrat que estiguin impresos amb tinta negra, o que quan escolten música literalment la perceben en colors. També se sap que la forma dels plats modifica lleugerament el gust que percebem per interferències amb la visió. Tot això em venia al cap mentre gaudia d’una de les millors obres de teatre que he vist darrerament, L’olor eixordadora del blanc, al Teatre Akadèmia, tant per la intensitat que transmeten els actors com per la potència lírica i filosòfica del text. Un títol que inclou una sinestèsia doble, atès que en principi el color no fa olor ni emet sons.

Les flors ens poden estimular reaccions sinestèsiques. Personalment, només de pensar en el groc de la ginesta se m’estimulen les zones olfactives i auditives del cervell, i en percebo l’olor combinada amb els sons propis de la natura a la primavera. O en recordar roselles en un camp de blat se m’estimula el tacte i noto el vent suau de mitjans de primavera acaronant-me els braços. Per gaudir de les flors n’hi ha prou mirant-les amb els sentits relaxats, però si a més podem conèixer com es diuen, quin és el seu cicle vital, quins fruits fan, en quins altres indrets viuen i altres anècdotes relacionades, la percepció podrà ser encara més global. Per això aquest mes us suggereixo dos llibres i guies de flors editats amb una cura tan exquisida i plens d’il·lustracions i fotografies tan ben fetes que ens poden arribar estimular experiències sinestèsiques: Flors. 450 espècies d’Europa, i Herbes i flors de camps i vores de camins. Ambdues inclouen descripcions de les característiques més importants de cada espècie vegetal, els usos, la història i la biogeografia, entre altres dades.

Per complementar-ho, i per si volem gaudir de la bellesa de les flors al nostre jardí, també us suggereixo Guia botànica per al teu jardí. L’art i la ciència de la jardineria per a tots els públics, una guia pràctica per ajudar els amants del jardí a entendre com creixen les plantes, quins factors les afecten i com es poden obtenir els resultats més vistosos. Perquè, com diuen explícitament els autors d’un d’aquests llibres al pròleg, “sense flors el nostre entorn seria inimaginable”.