Quina Cubana!

La Cubana, que es va fer com­pa­nyia pro­fes­si­o­nal gai­rebé per obli­gació en rebre tants encàrrecs dels ajun­ta­ments a prin­ci­pis dels anys vui­tanta, sem­pre apel·la als seus orígens: Sit­ges i el tea­tre ama­teur. Com recor­den en l’expo­sició, les com­pa­nyies ama­teurs es tro­ba­ven amb faci­li­tat per tots els pobles i bar­ris, sovint inte­grats dins d’un ate­neu o una parròquia. Va ser el bres­sol del tea­tre inde­pen­dent i el motiu de tro­bada per a un gra­pat de gene­ra­ci­ons. Les seves repre­sen­ta­ci­ons van per­me­tre man­te­nir la llen­gua cata­lana periòdica­ment en fun­ci­ons de molt poques repre­sen­ta­ci­ons, això sí. Dèiem que a La Cubana li agrada defi­nir-se com una lla­vor popu­lar. Pro­po­sem fer un joc atri­buint alguns dels 90 números del joc de la quina a la història de La Cubana. És cert que Sit­ges és més de car­na­val, tot i que també hi ha la tra­dició del quinto (o la quina) al Gar­raf. Encara que no ho fos, apel·laríem a la con­ta­mi­nació social, tan habi­tual en els mun­tat­ges dels exces­sos de La Cubana, per tras­lla­dar aquest joc nada­lenc vallesà a les cos­tes dels indi­a­nos (a Sit­ges se’ls conei­xia per cuba­nos, perquè tots havien fet for­tuna a Cuba). Idea: la quina (es podria comer­ci­a­lit­zar al cos­tat de les seves habi­tu­als postals de Nadal!)

1. De tot el que han anat emma­gat­ze­mant, el que més sobta és el pal·li que van mun­tar per a Cegada de amor. Amb Verge inclosa. Com que no tro­ba­ven ningú que els la deixés, van aca­bar cons­truint-la amb l’ajuda dels ger­mans Cas­tells. Fixeu-vos que les colum­nes estan fol­ra­des de paper de plata. I que les llàgri­mes de la Verge es van fer uti­lit­zant pega­mento Ime­dio. Genis i figu­res!

2. Dos són els fun­da­dors de la com­pa­nyia: Vicky Plana (en actiu fins al 1987) i Jordi Milán, l’incom­bus­ti­ble que con­ti­nua actiu.

3. Tres repo­si­ci­ons van fer de Cómeme el coco, negro (1989, 2005 i 2007). Les tres pro­duc­ci­ons jun­tes sumen el miler de fun­ci­ons i s’acos­ten al milió d’espec­ta­dors. Només el supera Cegada de amor.

4. Una cadi­reta. En rea­li­tat, els espec­ta­cles de La Cubana ja han ocu­pat més de 5 mili­ons de cadi­re­tes d’espec­ta­cles a sala.

5. Pro­gra­mes de tele­visió que ha fet La Cubana: Per Cap d’Any TV3 no fa res (TV3, 1990); Els Grau (TV3, 1991); Tere­sina S.A. (TV3, 1992); Tele­cena (TVE, 1995); Me lo dijo Pérez (Tele­cinco, 1998).

6. Pre­cinte, gra­pa­dora, brida, vel­cro Ime­dio (per als plors de la Verge) i el “per si de cas”. Les eines indis­pen­sa­ble del kit cuba­nero. Hàbils a cor­re­gir els estrips (són arte­sans del Todo a Cien i el cutre­lux).

7. Si tens set, embo­lao. El ball de la bola (de Saba­dell, recu­pe­rat el 1998) inclou el rom dins de la beguda típica per Sant Roc. El nom de La Cubana es va pren­dre una nit de bor­rat­xera. Van triar el nom en des­co­brir el car­tell que hi havia a sota de la botiga de la mare de Vicky Plana. La botiga es deia La Cubana, que era el nom amb què es conei­xia la gent de Sit­ges que havia tri­om­fat en el seu viatge a les Amèriques: tots viat­ja­ven a Cuba.

8. Vuit cops han apro­fi­tat els ves­tits de núvies en els seus espec­ta­cles. El súmmum va ser amb Cam­pa­na­des de boda (2012).

9. Anna Bar­rac­hina i José Cor­bacho han par­ti­ci­pat en nou pro­duc­ci­ons de La Cubana en dife­rents moments de la història, entre TV i tea­tre.

10. Pri­mera dècada: des del 1980 i fins al 1990 van estre­nar fins a sis espec­ta­cles de sala. En canvi només amb Cegada de amor van aguan­tar cinc anys de gira.

11. Carme Mon­tornés, “la Mon­tor”, va par­ti­ci­par en 10 pro­duc­ci­ons de La Cubana (del 1981 al 1992). Té un espai des­ta­cat a l’expo­sició. Va morir el 1993.

12. Els mesos de l’any. La Cubana, habi­tu­al­ment, es pro­cura a Bar­ce­lona les arren­ca­des de tem­po­rada a la tar­dor i les allarga fins a l’extrem.

13. Actors que inter­ve­nen en el mun­tatge Mamá, qui­ero ser famoso. L’espec­ta­cle amb més repar­ti­ment, diu Milán, va ser Cubana Marat­hon Dan­cing, amb un cen­te­nar d’artis­tes en la plan­ti­lla.

14. Són els espec­ta­cles en tem­po­rada a sala de la com­pa­nyia, des de Dels vicis capi­tals (1981). L’últim, Adiós, Arturo, età pre­vist per a aquesta tar­dor a Bar­ce­lona.

15. La ninya bunita. En aquest cas, el mèrit se l’emporta la filla de la família de flo­ris­tes de Cam­pa­na­des de boda.

16. Setze jut­ges... diuen que els de La Cubana van anar al cuar­te­li­llo a Madrid a con­seqüència d’una acció de car­rer amb Trampa para Teresa. Els via­nants van pren­dre els agents muni­ci­pals per actors de la com­pa­nyia i els van fer unes bro­mes que van ofen­dre les auto­ri­tats!

17. 1917. San­ti­ago Rusiñol estrena Gente bien. Un segle més tard, La Cubana en fa una versió far­sesca.

18. 18 de juny, la data en què s’ha obert al públic gene­ral l’expo­sició a Mira­mar.

19. La crema de Sant Josep. A Gente bien, més que postres dol­ces i cre­ma­des, es decan­ta­ven per les safa­tes d’embo­tits.

20. Cami­ons que van neces­si­tar per trans­por­tar tot el mate­rial.

20 i 1! Jordi Milán ha diri­git 10 pro­duc­ci­ons (de sala i de car­rer) de la com­pa­nyia. I també l’expo­sició.

22. Els dos ànecs! Sense mullar-se els peus, una de les acci­ons de car­rer era pren­dre el sol enmig del car­rer (Tor­rats a la planxa).

23. Sant Jordi. Que se sàpiga, la com­pa­nyia encara no ha edi­tat cap lli­bre com­me­mo­ra­tiu. Ja tri­guen, pen­sarà més d’una edi­to­rial...

24. Dues dot­ze­nes. En el cas de La Cubana, segur que se n’endu­rien tres i mitja, per si de cas... es trenca algun ou pel camí.

25. Nadal! En el capítol de Nadal S.A., l’equip coman­dat per Tere­sina S.A. feia pes­se­bres en sèrie (men­tre comen­tava l’aspecte del nou veí d’escala).

26. 26 de setem­bre, data pre­vista per clau­su­rar l’expo­sició. Però, com suc­ce­eix amb els espec­ta­cles de La Cubana, pot­ser pror­ro­guen! Per res­pec­tar les mesu­res covid, és pre­fe­ri­ble reser­var l’entrada abans, en línia. També es pot fer la reserva a la mateixa taqui­lla de Mira­mar.

27. La Verge de Mont­ser­rat. Els seus per­so­nat­ges, sovint, són molt reli­gi­o­sos, o ho fan veure. Les estam­pe­tes es deuen pro­di­gar també a la nau de 3.000 m² que té La Cubana a l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat.

28. Els Sants Inno­cents. El públic al car­rer que no sap que és una actu­ació cau de qua­tre gra­pes. Aquest joc es repe­teix contínua­ment en altres mun­tat­ges, com ara a Cómeme el coco, negro, a Cubana Marat­hon Dan­cing i a Una nit d’òpera. Per moments, l’espec­ta­dor amb un ves­tu­ari un pèl pecu­liar sem­bla ser un pos­si­ble actor que embo­lica la troca, de nou.

29. Han pas­sat 29 anys de l’estrena de Tere­sina S.A. Avui són reclam cool a can Twit­ter. L’expo­sició de Mira­mar amplia la que ja es va poder veure en els 25 anys de la com­pa­nyia al Coli­seum (en la repo­sició de Cómeme el coco, negro).

30. El trem­pat. A Cómeme el coco, negro, els tan­gues dels boys feien furor. Recor­da­ven aquell gag de Pepe Rubi­a­nes de ballarí al Copa­ca­bana.

31. L’últim dia de l’any. Com al Tri­ci­cle, la tele els va fer molt popu­lars. El 1990 van sor­pren­dre tot­hom amb Per Cap d’Any TV3 no fa res. Repe­ti­rien xou el 1995 (TVE).

33. Els anys de Crist. Com l’estam­peta que hi ha engan­xada a la porta de Les Tere­si­nes. El pis simu­lava Gràcia però s’ins­pi­rava en per­so­nat­ges de Sit­ges. L’espai, per cert, està reproduït a l’expo­sició. Les càmeres podien des­plaçar-se pels pas­sa­dis­sos, fugint del for­mat de set tele­vi­siu i obli­gant a uns plans insòlits.

36. Les gar­ro­ta­des. Per­se­cució i gar­ro­tada rebia el nuvi que, en una nit de bor­rat­xera, s’havia decla­rat a set dones pel mateix dia, lloc i hora. El veïnat no se’n sabia ave­nir!

39. L’any que es va aca­bar la guerra. Molts per­so­nat­ges dels seus mun­tat­ges ridi­cu­lit­zen els nous rics que es volen col·locar en ple des­ar­ro­llismo fran­quista. Com aquell empre­sari d’embo­tits que aspi­rava a títol nobi­li­ari a Gente bien.

40... “+1”. El títol de l’expo­sició. Una fórmula ele­gant d’anun­ciar l’any en blanc per la pandèmia.

42. Nom­bre de reco­nei­xe­ments que ha acon­se­guit la com­pa­nyia, més d’un per any! Es van pro­di­gar en les dues pri­me­res dècades.

43. El licor! Un dels recur­sos més habi­tu­als per deri­var la situ­ació en farsa esbo­jar­rada. La com­pa­nyia ha pres més d’una decisió que resul­tarà trans­cen­den­tal en nits de bor­rat­xera...

44. Les dues cadi­re­tes. Si hi ha res que enor­gu­lleixi La Cubana és que van trans­for­mar tres cine­mes de Bar­ce­lona en tea­tres: Cub Capi­tol, Tívoli i Coli­seum, i un de Madrid (Lope de Vega). Les cadi­re­tes del cinema pas­sa­ven a ser per al tea­tre.

45. Mitja part. A Cómeme... la mitja part ser­via per repar­tir entre­pans d’embo­tit barat entre el públic, a qui, pun­tu­al­ment, se li dema­nava ajuda per des­mun­tar l’esce­nari.

46. Temps afe­git. La Cubana treu petroli del que són les tran­si­ci­ons. És quan els per­so­nat­ges dei­xen anar els seus cir­cum­lo­quis de cara a la pla­tea.

48. Qua­tre dot­ze­nes. “Que sigui ric”, es diuen sovint els de La Cubana per expli­car que es faci apa­rent l’invent d’attrezzo. Gene­ro­sos, car­re­ga­ran cinc dot­ze­nes per si de cas en peta una pel camí...

50. Pelat el del mig. Les carac­te­rit­za­ci­ons són clau per a cada mun­tatge, i les cal­bes i per­ru­ques cobrint com es pot tot el ter­rat són habi­tu­als.

54. Stu­dio 54. A Cómeme... feien un home­natge a la revista, A Stu­dio (actual Barts) abans hi havia hagut el Tea­tro Español dels Sant­pere.

55. Els anys amb què una amiga de les Tere­si­nes diu que ja poden ser àvies. “Abu­ela, no, que fa de més gran!”

58. Anem a Saba­dell per la C-58. La Cubana és de les com­pa­nyies de car­re­tera i manta. En feien un bon retrat a Cómeme....També van mun­tar els actors dins de l’auto­car a Tours La Cubana.

60. El can­sat. De l’auca de per­so­nat­ges del mun­tatge, sem­pre hi ha el que va can­sat, arros­se­gant-se o evi­tant tre­ba­llar el que li per­to­ca­ria.

65. La jubi­lació. Adeu, Arturo podria ser el comiat de la com­pa­nyia? No volen reve­lar-ho.

67. 1967 (l’any en què va arren­car el Fes­ti­val Inter­na­ci­o­nal de Tea­tre de Sit­ges). Un dels refe­rents del grup.

69. El més porc de tots. En gene­ral, els per­so­nat­ges de la família de La Cubana res­pi­ren l’edu­cació naci­o­nal católica. Però sem­pre en surt algun trem­pat, com a antagònic, que tot­hom enveja en silenci.

73. El 1973 (l’any de Car­rero Blanco com a campeón de salto, segons la quina), el pre­si­dent del Casino Prado vol que l’enti­tat tin­gui com­pa­nyia pròpia. Es bateja com El Gall Groc. És l’embrió de La Cubana, set anys més tard.

82. L’any del Naran­jito, els de La Cubana van ridi­cu­lit­zar els cli­ents dels meublés amb Agua al siete.

85. 1985. La Cubana orga­nitza el Car­na­val de Sit­ges. El 1992 farien el pregó de la festa major de la vila.

83. 1983. Des d’aquest any, Raúl Pas­cu­ali fa tots els car­tells i la remo­de­lació del logo­tip de la com­pa­nyia. També les cele­bra­des postals de Nadal (que molta gent col·lec­ci­ona!)

86. 1986. La tem­pes­tad. Pri­mera sor­tida d’espec­ta­cle de sala al cir­cuit inter­na­ci­o­nal. Shakes­pe­are deu­ria ballar dins de la tomba amb aquesta insòlita versió par­ti­ci­pa­tiva, que es va veure a França i Lon­dres.

89. S’estrena Cómeme el coco, negro al Mer­cat de les Flors. La par­ti­cu­la­ri­tat de la peça és que l’obra s’acaba, apa­rent­ment, quan el públic arriba. Com si fos aquesta quina, vaja!