Les bruixes ja no fan por

La secció d’avui està dedicada al món de les bruixes, que protagonitzen alguns llibres recents o només hi apareixen, amb humor o amb realisme i, en qualsevol cas, des de la reivindicació feminista que se’n fa des de fa anys, d’aquestes dones perseguides pel poder dominant.

En el títol que obre la pàgina –un cop més diré que qualsevol dels de sota podria ocupar aquest espai–, T’estimo fins a l’horitzó, l’escriptor Roc Casagran i la il·lustradora Mari Fouz s’han unit per explicar una bella història d’amistat, de complicitat i amb somnis compartits. Una invitació a fer camí. Un viatge per descobrir què s’amaga al final de l’horitzó: una aventura que va omplint la motxilla vital de l’Aran, la nena protagonista, de valors com ara l’amistat i la solidaritat.

L’horitzó és el somni que volem fer realitat, afirmen en el text. És una meta, un objectiu, un amic que ens crida i ens atreu. L’Aran vol saber què s’hi amaga, a l’horitzó, i inicia un llarg viatge.

El plantejament gràfic és interessant i la trama, original. Casagran hi afegeix elements com ara una parella de policies antidisturbis impedint que la gent begui d’una font, una casa de núvols, una barca a la deriva plena d’immigrants, un cas de desnonament... I els companys de viatge de l’Aran, que va coneixent de mica en mica, són una vaca cega, un lleó coix, un ratpenat xerraire i, és clar, una bruixa riallera que vola amb l’escombra preceptiva. I també l’avi de l’Aran, que, d’alguna manera, engega i clou una aventura amb intencions didàctiques que manté la part atractiva dels contes clàssics.