LES GERMANES PLANAS

Són dues germanes: Valentina i Júlia. L’una és correctora i l’altra, dissenyadora gràfica. Totes dues van crear el 2016 La incorrecta, una empresa dedicada a l’assessorament lingüístic i comunicatiu, i també a la correcció ortotipogràfica i estilística. Acumulen més de 55.000 seguidors a les xarxes socials. Ara acaben de treure la guia més incorrecta del català. Des de l’abril, ja n’han sortit quatre edicions.

Celebro que les germanes Planas hagin pensat en una guia finalment original: no tant pel contingut estricte (ortografia, convencions, sintaxi, lèxic), sinó per la presentació divertida, atrevida, desimbolta, de forma i de fons. La forma alterna colors, mides, bafarades, ratllats i subratllats, infografies... i el fons hi encaixa de primera amb un to fresc, tant en títols (“Ortografia o mort”, “Lèxic català... or not”) com en explicacions o exemples (“Hem de menester diners per pagar-nos la quota d’autònoms”, “Quin any, el 2020...”). Fins i tot hi ha exercicis autocorrectius, com el dels barbarismes en què es posa a prova el lector: si confesses dir-ne més de vint en una llista de cent vint i tants, doncs “ojuuuuuuuu! Tu ets el culpable que existeixi el catanyol. Ni oblit ni perdó”.

També els famosos eslògans que les Planas han fet circular per les xarxes il·lustren els diferents apartats amb gràcia: “Adopta un pronom feble”, “Cada vegada que dius «tinc que», moren 15 filòlegs”, “Hi, ha, gent, que, posa, massa, comes”.

És clar que no tot és ocurrent. El capítol 2, per exemple, detalla les “convencions formals que has de saber”, amb indicacions sobre els tipus de lletra, l’apòstrof, les majúscules i les minúscules, els numerals, les abreviacions i un descol·locat “Cinc confusions inacceptables”. Són confusions més pròpies d’altres apartats.

El capítol 3 recull cinc aspectes de “morfologia i sintaxi elementals”, entre els quals hi ha substantius que “provoquen certa confusió de gènere”. Més que donar llistes, en aquest cas l’enginy de les germanes podria haver excel·lit en els articles masculí i femení en combinació amb els substantius, o en els exemples de casos de doble gènere i doble significat.

El capítol 4 es dedica al lèxic, amb un recull dels anglicismes més cool i de “paraules que encara no saps” (concretament, deu: més haurien cansat). En aquest últim cas, per sort, no es fa servir el recurs de la llista.

L’últim capítol presenta cent errors imperdonables, en un format tradicional, i un “Jo també insulto en català” que farà somriure el lector. Sense context, molts insults són del tot blancs. El precedent d’aquesta obra deu ser Parleu bé!, de Carles Salvador. Però els temps canvien.