La memòria del mar

Els oficis mariners i les maneres de fer i de relacionar-nos amb el mar han canviat de forma substancial en el darrer segle. I el creixement del turisme ja fa dècades que ha transformat la fesomia de la costa catalana. El mar –la mar, com sol dir qui hi treballa directament– i els ports que l’escorten, han estat uns rics proveïdors d’elements patrimonials, malgrat que avui dia bona part d’aquest patrimoni marítim i portuari català s’hagi perdut. Ens queden, però, els museus marítims, vitals per mantenir la memòria del mar.

A Tarragona, el Museu del Port, que va obrir l’any 2000 justament en un antic magatzem portuari del moll de Costa, al costat del barri pescador del Serrallo, està finalitzant un projecte de rehabilitació integral de l’edifici i un redisseny complet de la seva oferta museogràfica. Després de gairebé un any d’obres i d’uns mesos instal·lats en una seu provisional, el nou Museu del Port de Tarragona s’inaugurarà el dissabte 17 de juliol.

La versió renovada del museu –en què s’han invertit uns 2 milions d’euros– continuarà posant en valor alguns objectes emblemàtics que s’han conservat fins avui, però també emprarà recursos interactius i visuals per explicar l’aventura de la navegació, la història del port i el món de la pesca, a través de videojocs, audiovisuals de gran format, projeccions de 360 graus i expositors interactius. “Mostrem el patrimoni portuari des del punt de vista comercial, pesquer i de l’esport, perquè són les tres tipologies de port que tenim a Tarragona”, explica Mercè Toldrà, la seva directora. Una de les novetats és la creació de l’espai immersiu “Un dia a la mar”, dedicat a la pesca: “Tots consumim el peix i sabem que ve de la mar, però sense la feina del pescador no ens arribaria. En entrar en aquesta mena de cub que és l’espai immersiu, el visitant podrà viure com feinegen a la mar els pescadors, un fet al qual habitualment no té accés.”

El relat del nou museu també disposarà d’una exposició permanent d’arqueologia subaquàtica amb peces trobades en llocs significatius del port i de la ciutat i de gran valor històric. Per exemple, s’hi podran veure uns derelictes (restes dels vaixells, avions o altres mitjans de transport submergits sota l’aigua) que es van descobrir a la zona del port de Tarragona l’any 2012, durant les excavacions prèvies a la construcció d’un pas subterrani sota les vies del tren, a la plaça dels Carros. Es tracta de dos vaixells portuaris dels segles XVII i XVIII.

Pel que fa a l’exposició permanent, continuarà mostrant models d’embarcacions que permetran al visitant fer un recorregut al llarg de la història per conèixer les tipologies que s’han emprat per fer-se a la mar, així com algunes de les peces singulars que ja formaven part de la col·lecció del museu, entre les quals destaca la reproducció a escala de la popa d’una galera d’època medieval i el gran motor dièsel –que pesa unes trenta tones– que es va extreure del vaixell Dragonera. Actualment, les restes d’aquest vaixell descansen al fons del mar, al Parc Subaquàtic, davant del dic de Llevant.

Les obres de rehabilitació han permès guanyar espai expositiu, que ha passat de 900 metres quadrats a 1.300. Gràcies a les donacions de particulars –“al llarg d’aquests 21 anys una seixantena de persones ens han cedit els seus objectes vinculats a la seva feina o a la seva vida vinculada al mar”–, a l’exposició s’hi han pogut incorporar altres elements, com ara indumentària relacionada amb la marina, l’esport i l’antiga Junta d’Obres del Port. També s’exposaran objectes vinculats a l’activitat portuària, per exemple els motlles per fer els norais: “És un patrimoni que prové del fons del mateix port, i ara el podrem incorporar”, diu Toldrà. A més de l’espai immersiu, s’exposaran una sèrie d’elements que explicaran els diversos sistemes de pesca (d’arrossegament, encerclament i les arts menors, com els palangres) i l’activitat de les remendadores, una de les poques del món de la mar fetes per dones. A més de l’espai immersiu, la principal novetat del nou museu serà la incorporació d’eines tecnològiques avançades: “Els audiovisuals i el fet d’aprendre mitjançant el joc tindran gran protagonisme. Serà una presentació espectacular. Hi haurà algun joc interactiu amb què es podrà conèixer alguns elements vinculats a la navegació o a les mercaderies”, explica la directora.

Per a l’entrada i la sortida al museu s’han reservat dos elements singulars. A l’entrada, la rèplica del far de la Banya, testimoni únic dels fars metàl·lics instal·lats a la desembocadura del riu Ebre i que l’any 1984 es va traslladar al port de Tarragona, on es va restaurar i posteriorment es va transformar en Museu de Fars, com a extensió del Museu del Port de Tarragona. “Quan arribes a port, el primer que et rep des del mar és el senyal marítim que evita que puguis tenir una topada amb la costa. Al museu ens rebrà la llum del far de la Banya, amb una rèplica que en va fer Josep Tomàs Rosales, mort fa dos anys, i a qui el museu vol retre un reconeixement.” I com a darrer punt de la visita s’exposa una reproducció a escala d’un vapor mercant que el museu va crear en motiu de les Jornades d’Arqueologia Industrial del 2019. Es tracta del Mont-Sant, un vaixell que es va construir a Astilleros Tarragona el 1920 i del qual, cent anys després, s’ha fet una reproducció: “Som un museu viu; vam investigar tot el que hi havia sobre aquest vaixell i vam crear el model. El vaixell està obert per poder veure la màquina de vapor, les bodegues... També es podrà veure en 3D com es va construir i se n’explica la història, i les rutes comercials que va fer i les tipologies de càrrega”, explica Toldrà.

La col·lecció que integra l’exposició permanent s’acompanya de nombroses fotografies, algunes de fotògrafs professionals: “Moltes altres, però, són d’antics treballadors, de personal amant de la mar o del port de Tarragona o de practicants de l’esport del rem, que ens han cedit les imatges. És un punt de vista que no és l’oficial del fotògraf. Serveixen com a teló de fons dels objectes. Per tant, tenim el patrimoni moble i el patrimoni immaterial. Salvaguardem els dos patrimonis”, assenyala la directora.

“El patrimoni marítim costa molt de conservar, sobretot per les seves dimensions. Nosaltres tenim uns elements que no podem posar en un museu, com poden ser les grues i el far de la Banya. Són edificis que estan a fora, i per això hem impulsat una ruta patrimonial perquè la gent ho conegui. Tenim alguns vaixells al museu, però no se’n poden tenir gaires! Allò important és poder haver salvat aquest patrimoni portuari, vinculat a la part industrial. Per exemple, hem conservat una màquina corbadora de planxes del segle XIX.” I gràcies al modelisme es pot veure el procés de construcció d’una embarcació tradicional, des que se li planta la quilla –la columna vertebral d’una barca–, es posen les quadernes –la part que sembla el costellam– i els baus de coberta fins que es folra i es fa tota la coberta.