Nikola Tesla i els coloms

Sobre l’enginyer elèctric serboestatunidenc Nikola Tesla (1856-1943) s’han escrit còmics, assajos i novel·les i se n’han fet pel·lícules, tot i que en el seu temps, malgrat ser un geni de l’electricitat, de patentar uns 800 invents i de ser el pare del control remot o de la comunicació sense fil, va viure a l’ombra d’una de les persones que més el va influir però que alhora també més el va perjudicar i amb qui va viure una guerra oberta per les seves diferents maneres d’entendre els sistemes de transmissió de l’electricitat: Thomas Alva Edison. L’aura de misteri que envoltava la figura de Tesla, vist com una mena de visionari del futur, i les seves vivències a la Nova York de finals del segle XIX i principis del XX han estat bon sembrat per a escriptors i cineastes. I ho són encara avui. En els darrers mesos s’han publicat dos volums sobre l’inventor: la novel·la Nikola Tesla i els homes que no estimaven els coloms (Cossetània), d’Auda Gascón, i la traducció al català de la novel·la de Samantha Hunt La invenció de tota la resta (Univers), un llibre publicat als Estats Units el 2008 i que ara tenim en català gràcies a la traducció de Joan Puntí (i en castellà, a l’editorial Catedral, traduït per Marcelo E. Mazzanti).

Els coloms van ser una passió, o quasi una obsessió, per a Tesla. Aquest home inquietant que “gairebé mai no parlava si no era estrictament necessari”, devia trobar el seu refugi en els coloms, als quals donava menjar, recollia i cuidava els ferits al seu hotel. L’escriptora tarragonina Auda Gascón ja cita els coloms al títol de la seva novel·la sobre Tesla, guanyadora del 32è Premi Literari Vila d’Ascó. La de Gascón no és una biografia novel·lada sobre l’inventor, és una novel·la històrica, amb tocs de novel·la negra, que transita sobre la vida de Nikola Tesla. Està narrada des de la perspectiva d’un suposat col·laborador seu –un irlandès que acompanya el geni a Nova York– i a través del qual indaga sobre el vessant més humà de Tesla i les relacions que va mantenir amb els seus mecenes o amb els seus adversaris. L’autora es fixa especialment en una societat novaiorquesa que en aquell moment vivia agitada sobre uns suburbis d’immigració, màfies i abusos policials.

Sabem que Auda Gascón no havia llegit el llibre, anterior, de la novel·lista, assagista i escriptora de relats curts Samantha Hunt (Nova York, 1971), que va publicar La invenció de tota la resta el 2008 i que ara esdevé el seu primer llibre traduït al català, gràcies a Joan Puntí, que va escollir aquesta obra com a editor convidat d’Univers; una proposta, indica l’editorial, que pretén obrir el segell de Grup Enciclopèdia a noves sensibilitats. Hunt proposa un passeig pels últims dies de Nikola Tesla a la Nova York dels anys quaranta. Els coloms també hi tenen protagonisme. En aquest cas, és una cambrera amb una gran curiositat, que neteja les habitacions de l’hotel New Yorker i topa amb un home que viu de manera permanent a l’habitació 3327, i amb qui comparteix la seva passió pels coloms. Un home misteriós que resulta ser Nikola Tesla, l’inventor més brillant. Aspectes de la vida real de Tesla, amb les seves manies i obsessions, es compacten perfectament amb la imaginació de l’escriptora, que vesteix tot el món que roda al seu voltant. No ho podríem dir millor que l’autor de la traducció:“El resultat és fascinant, entranyable i sovint emotiu, amb escenes que tenen la rara qualitat de perdurar en la memòria del lector.”