OXIGEN I ENERGIA

Respirar està indissociablement lligat a la vida humana. Ho fem per primer cop quan naixem, i no deixem de fer-ho fins al darrer alè de la nostra vida. Respirem per poder agafar l’oxigen de l’aire. Tots sabem què és l’oxigen. És un dels elements de la Taula Periòdica, on ocupa la posició número 8, entre el nitrogen i el fluor. Poques substàncies reflecteixen tan bé la dualitat que determina la nostra existència. El consumim sense parar, com molts altres éssers vius, però lluny d’acabar-se els organismes fotosintètics, com les plantes, s’encarreguen de restituir-lo.

Necessitem energia per viure, i la manera més eficient d’obtenir-la és a través de l’oxidació de determinades biomolècules a l’interior de les cèl·lules. És imprescindible, però al mateix temps és tòxic si en tenim massa, perquè és molt reactiu. Aquesta lluita entre contraris posa de manifest un dels paradigmes de la vida. Som un delicat equilibri condicionat per l’oxigen i l’energia. Es calcula que, en l’aspecte fisiològic, consumim la mateixa quantitat d’energia que una làmpada de 100 watts. Ara bé, amb les nostres activitats diàries, com cuinar, utilitzar electrodomèstics, desplaçar-nos i consumir centenars de productes que ens fan la vida més fàcil, n’acabem utilitzant mil vegades més.

Oxigen i energia són dues paraules que ens defineixen com a espècie. Aquest mes us vull recomanar dos llibres d’assaig que uneixen aquests dos termes. D’una banda, L’oxigen. Història íntima d’una molècula corrent, de l’especialista en nanotecnologia i nanociència Álvaro Martínez. Obra guanyadora del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2020, ens presenta l’oxigen des de tots els vessants possibles: els més coneguts, per exemple com a molècula imprescindible per a la vida complexa, i els que ho són menys, com el seu paper en el desenvolupament de malalties de caràcter neurodegeneratiu com l’Alzheimer i el Parkinson, o com a eina per eliminar tumors amb una precisió microscòpica.

D’altra banda, Economia en el canvi climàtic. Full de ruta cap a la societat frugal, de l’empresari i activista mediambiental Joan Vila, que ha aconseguit reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle en un 65% a la seva empresa usant el sentit comú. Amb un pròleg del biòleg i consultor ambiental Ramon Folch, ens presenta models econòmics i ambientals per combatre el canvi climàtic a través de la reducció de la despesa energètica. A diferència d’altres llibres similars, proposa fites assolibles i idees que es poden implementar des de la seva experiència personal, tant en l’àmbit comarcal com també nacional i global.

El subtítol del llibre és tota una declaració d’intencions: “Full de ruta cap a la societat frugal”, on l’ abundància permeti gaudir només del que és necessari. Lluny de basar-se en els canvis tecnològics o d’utilitzar els números com a eslògans, passa revista als problemes econòmics que fan que la tecnologia no sigui capaç de frenar tota sola l’escalfament del planeta. No és, per tant, una denúncia, sinó una argumentació molt ben travada i útil que exposa la viabilitat d’altres maneres de gestionar l’energia productiva.