Santiago Rusiñol
Un artista polifacètic
90 anys després de la seva mort, Santiago Rusiñol segueix essent una de les figures més populars de la cultura catalana, amb un llegat innovador i que abastava un ampli ventall d’expressions, des del teatre fins a la pintura
-
Santiago Rusiñol, els darrers anys de la seva vida MUSEU CAU FERRAT SITGES. -
Caricatura de Llopart publicada a "L’Esquella de la Torratxa" el 1902, amb motiu de l’aparició del llibre “El poble gris” HEMEROTECA BNE. -
‘La morfina’ (1894). -
“El cafè de Montmartre” (1889-1890). -
"Capvespre” (1906). -
“El embarcadero” (1911). -
Rusiñol i uns amics, en una excursió a Girona i Banyoles cap al 1880 MUSEU CAU FERRAT DE SITGES. -
Cartell publicitari dissenyat per Miquel Utrillo per al llibre ‘Oracions’, publicat el 1897. -
‘L’alegria que passa’ (1898). -
‘L’auca del senyor Esteve’ (1907). -
“El jardí abandonat” (1900).
TRANSICIÓ ARTÍSTICA
Rusiñol viurà un període especialment convuls, amb el declivi del naturalisme, l’eclosió del modernisme i l’aparició del noucentisme i les avantguardesLA IMMERSIÓ A PARÍS
Els crítics coincideixen a descriure l’estada de Rusiñol a la capital francesa com l’“època daurada” de la seva pinturaHan passat 90 anys de la seva mort. Però, encara avui, Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861-Aranjuez, 1931) segueix essent una de les figures més populars de la cultura catalana. Els seus quadres, els protagonistes de les seves obres de teatre i, en gen...
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar.
Vull ser usuari subscriptor.
Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
