La llengua, pas a pas
De rutes literàries cada dia n’hi ha més. I de rutes lingüístiques, també, si bé en aquest cas hi ha menys camí obert i s’inspiren sobretot en la persona, per mostrar la vida i l’obra del lingüista
RUTA NOVA
Hi ha un model de ruta lingüística que se centra sobretot en l’emblema dels espais. La ruta d’Organyà, gratuïta, s’estrenarà el 18 de setembreEL PRIMER EN CATALÀ
A finals del segle XI augmenta la presència de català en juraments feudals, de fidelitat i de compareixença, fins a arribar als Greuges de Guitard IsarnDe rutes literàries, cada dia n’hi ha més. Benvingudes les de Josep Pla a Ullastret i a Cap Roig, la de Jacint Verdaguer per a docents, la de Miquel Martí i Pol i el bon Estiu a La Fàbrica, l’itinerari Joaquim Ruyra a Blanes, les rutes de Maria Aurèlia Capmany i de Salvat-Papasseit, la Barcelona de Marta Pessarrodona (pregunteu-li-ho a Maria Nunes, que en sap molt). Benvingudes la ruta Gerard Vergés a Tortosa i, allí mateix, la de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Benvingut el viatge literari de Miquel Pairolí a Quart, Girona i Palafrugell, que es farà el 13 de novembre. Benvingudes siguin totes, perquè el país té ganes de cultura i literatura.
De rutes lingüístiques, també cada dia n’hi ha més, si bé en aquest cas hi ha menys camí obert: s’inspiren sobretot en la persona, com les rutes literàries, per mostrar la vida i l’obra del lingüista. Hi ha una ruta Antoni M. Alcover a Palma i a Manacor, una ruta Carles Salvador a Benassal i València, i rutes Pompeu Fabra a Badalona, a Barcelona, a Prada, a Bilbao (aprofiteu les vacances per fer-la seguint el llibre de butxaca), a Gràcia (ara abandonada per la desídia dels polítics del districte) i a València (pregunteu-li-ho a Josep Daniel Climent, que també en sap molt). La setena és per a col·leccionistes: la ruta Pompeu Fabra ateneista. Recordem que la biblioteca de l’Ateneu, quan encara era a la Rambla, va fornir els coneixements gramaticals del jove Fabra.
Hi podria haver, també, la ruta Badia i Margarit. O la ruta Joan Solà. O la ruta Joan Julià-Muné, ara que fa un any del seu traspàs: començaria a Cornellà de Terri i passaria per Banyoles i Lleida. També hi hauria d’haver rutes de dones lingüistes que han treballat o que treballen per la llengua amb gran coneixement: terminòlogues, dialectòlogues, gramàtiques.
Els orígens del català
Tanmateix, el model pot no centrar-se en persones. Hi ha una ruta de la llengua catalana en temps de la Cancelleria Reial?, una ruta de la bilingüització?, una ruta de la normalització? De moment aquests itineraris no existeixen. Però sí que hi ha la macroruta del Diccionari català-valencià-balear: vuit propostes per recórrer alguns dels 381 municipis que Antoni M. Alcover i els seus col·laboradors van visitar entre el 1900 i el 1923.
També hi ha els Camins del Català, que el president Torra va presentar el juliol de l’any passat, i que concentra nou punts d’interès en l’anomenada Ruta de les Homilies d’Organyà. El primer punt, el dels orígens de la llengua, ateny justament la vila i municipi situat als peus de la muntanya de Santa Fe.
Hi ha, doncs, un model de ruta lingüística que se centra sobretot en l’emblema dels espais. La ruta d’Organyà, gratuïta, s’estrenarà el 18 de setembre, en virtut d’un acord entre Ruta Pompeu Fabra i l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, amb el suport del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Al matí, els rutaires es trobaran primer a l’església romànica de Sant Serni de Cabó i, després, a la col·legiata de Santa Maria d’Organyà; a la tarda, la llengua agafarà el protagonisme a l’Arxiu Diocesà i Capitular d’Urgell, a la Seu d’Urgell. I també a l’hotel Andria, al passeig de Joan Brudieu. Montse Riu i Pilar Aláez, urgellenques i amb una llarga experiència en l’àmbit patrimonial i turístic, en seran les guies. Per apuntar-s’hi cal escriure un missatge a rutaorigenscatala@gmail.com.
La primera mostra
Una sola frase en un còdex del monestir de Ripoll, de finals del segle X o principis de l’XI, podria ser la primera mostra de català preliterari. Però no ens n’ha arribat el document sinó tan sols la referència a l’existència d’aquesta anotació escrita al marge del text. A partir de llavors van apareixent, de tant en tant, alguns noms de lloc, alguns noms de persona, algunes frases intercalades en els textos llatins.
A finals del segle XI augmenta la presència de català en nombrosos juraments feudals, de fidelitat i de compareixença, fins a arribar als Greuges de Guitard Isarn (1080-1095). Gairebé tots els topònims que s’esmenten en aquest document es troben a la vall de Cabó.
De fet, el primer text escrit més en català que en llatí el componen aquestes rancuras o greuges, mentre que el primer text escrit del tot en català és el jurament de pau i treva del comte Pere Ramon del Pallars Jussà adreçat al bisbe Ot d’Urgell (1098).
A partir del segle XII es van començar a recollir les homilies en vulgar i un d’aquests aplecs es va traduir al català: les famoses Homilies d’Organyà.
Josep Moran i Joan Anton Rabella, experts en el coneixement dels primers textos de la llengua catalana, expliquen que les terres de l’antic comtat d’Urgell presenten el major repertori de documents de català arcaic.
El 2022, Andorra
Els camins del català ja tenen una segona ruta preparada. Serà el 2 d’abril de l’any que ve. Els rutaires podran veure la Casa de la Vall, visitar els llacs de Tristaina, anar fins a les escoles i el carrer de Pompeu Fabra i, sobretot, passejar per Encamp, on s’instal·larà pròximament el monòlit de la Ruta de les Homilies d’Organyà. El Servei de Política Lingüística d’Andorra i l’àrea de Cultura del Comú d’Encamp estan treballant-hi per oferir una bona experiència. Benvingudes siguin aquestes iniciatives, perquè el país, el nostre gran país de parla catalana, té ganes de cultura i llengua.
