LA IAIA CATALANA DE BEETHOVEN

Determinats mitjans de comunicació espanyols han estat entretinguts aquests dies fent befa perquè, segons ells, els pèrfids indepes, en general, ens pensem que la iaia de Ludwig van Beethoven era catalana. Del Maresme, per ser més exactes. Resulta que, fa cosa de dos anys, Jordi Cos, president de l’Orquestra Simfònica del Vallès, va publicar al web de l’orquestra un article en què defensava que l’àvia del compositor alemany s’anomenava Josepa Polls, que era de Vilassar de Dalt, que havia emigrat cap al nord d’Europa just després de la Guerra de Successió i que havia patit alcoholisme per culpa dels castellans.

El tema era sucós, i d’aquí que els il·luminats de l’Institut Nova Història (INH), presidits per Jordi Bilbeny, el Miguel Bosé de la història al nostre país, agafessin el text de Cos i, sense demanar-li permís, el publiquessin al seu lloc web. A partir d’aquell moment, diversos mitjans de les profunditats magmàtiques espanyolistes van publicar, a esperons batuts, que l’independentisme havia donat un pas més en la seva bogeria i havia convertit en catalana a la iaia d’en Ludwig. Objectiu assolit, un cop més. Descrèdit públic i global d’un moviment polític a partir d’una teoria rocambolesca sobre una dona que va viure en el segle XVIII.

El que no han tingut gaire present la majoria de mitjans espanyols –alguns, sí– és que la proposta sobre la catalanitat de la iaia de Beethoven partia d’una teoria anterior (2018) que la feia, ai las, espanyola, que Jordi Cos va aprofitar per orquestrar –mai millor dit– un troleig, una mentida, per promocionar un concert amb peces de Beethoven que havia de fer la seva orquestra el passat 2019. El soroll generat en els mitjans espanyols ha obligat Cos a explicar a Twitter que tot era un muntatge, a exigir a l’INH que retirés l’article del seu web i a demanar als periodistes que han amplificat la història que, el proper cop, contrastin la informació. Només va contactar-lo un per fer-ho, i no era espanyol: el corresponsal de The Times a Madrid. Primera lliçó, per als periodistes.

La segona lliçó és per a tots nosaltres, en general. La mala praxi que caracteritza el modus operandi de l’Institut Nova Història en la seva croada per convertir en catalans personatges històrics com ara Miguel de Cervantes, Leonardo da Vinci i santa Teresa de Jesús, s’ha tornat a posar de manifest en empassar-se una mentida i evidenciar que la seva manera de fer història té greus mancances metodològiques. I tot plegat perquè si haguessin fet el que calia, que és llegir i verificar, s’haurien adonat que la iaia de Beethoven no era l’esmentada Josepa Polls de Vilassar de Dalt, sinó una tal Josepha Ball nascuda a Châtelet (Bèlgica), comn ha demostrat diversos estudis musicològics, algun, fins i tot, amb partida de baptisme inclosa.